LOS KIERO, Més de 50 anys fent ROCK
LOS KIERO era el grup més pelut del moment.
Això és el que es podia endevinar mirant els pòsters que envaïen les parets del
meu barri. S’ha de tenir en compte que aleshores les melenes que duien The
Beatles (altre cop ells!) amb prou feines els tapava la orelleta, eren unes
melenes tímides. En canvi, ja en aquell temps, a Los Kiero els hi arribava els
cabells fins a mitja esquena. –“Quina vergonya, sra. Lulita! On nirem a
parar!”-
Mes tard, als anys setanta qualsevol
Heavy o hippy els duia mes llargs, però ells van ser els primers i eren del
Poblenou!
Los Kiero van ser pioners, doncs es
van fundar a l’any seixanta quan en Josep Fortunado i el seu germà Fernando els
pica el cuc de la música. I s’ajunten amb uns amics i decideixen anar a classes
de música amb el Prof. Pierre.
Continuados "Hoy duerme el león"
També va passar per les mans musicals
del Professor Pierre, Cristina de
“Cristina y los Stop”, la mateixa que cantava allò de “... El turista un millon novecientos noventa y nueve mil, novecientos
noventa y nueveeee...” . Encara que aleshores no eren Cristina y los Stop,
aleshores es feien dir Donald Duck i em nego a fer cap comentari sobre la
relació de la veu de l’ànec Donald i la de la Cristina.
Cristina y Los Stop "El turista 1.999.999"
Però
estàvem parlant de LOS KIERO.
Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies.
Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies.
L’epifania va arribar de mans de l’Àlex,
el bateria del grup, que vivia al Barri Xino i sovint es trobava amb els Marines
de la VI Flota Norteamericana que envaïen la ciutat amb els seus uniformes
blancs[1] i que
venien a “distreure’s” als bars, un d’aquells li va passar un disc d’un grup
estrany que es deien The Beatles. Al nostre país encara no n’havíem sentit
parlar gens d’aquests estranys Beatles. Los Kiero de seguida van incorporar al
seu repertori alguna cançó d’aquells peluts. Amb aquest ampli repertori de
cançons seves i èxits del moment, tant cançons italianes, franceses com el
rock, el pop i Beat que venia d’Anglaterra i America no paren d’actuar, primer
pel barri als llocs habituals: El Casino, La Pau, l’Ateneu Colon, al ja
esmentat local de la OJE, al barri de la Plata per la festa major on també hi
actuen en Ramon Calduch, José Guardiola, Eliseo del Toro, Lorenzo Gonzalez,
Raul del Castillo.
Cap a l’any 1964 o 1965 actuen al
concurs musical de TVE “Salto a la Fama” que es grava des dels estudis de
Miramar a Montjuich i presentat pels presentadors mes de moda en el moment; Irene Mir i José Luis Barcelona. Los Kiero queden en un bon lloc i a partir
d’allà els plouen contractes per tota la costa. No paren d’actuar a L’arboleda
de Palamos, al Madame Zozó de Montràs, Marinada, Maddox... en fi, per tota la
Costa Brava, quan encara la música enllaunada no havia fet fora la música en
directe.
Durant uns anys segueixen aquest ritme
d’actuar a Barcelona i rodalies durant l’hivern i passar l’estiu amunt i avall
de tota la Costa catalana. També van fer incursions a la resta d’Espanya. A Madrid
van tenir problemes amb la Guardia Civil per culpa de les seves melenes i a
Tomelloso per poc que no acaben tots al cuartelillo.
Es passen uns quants estius dels
primers seixanta i setanta a Eivissa, lloc habitual dels grups de Barcelona.
Allà hi ha moltes Boîtes i Discotheques i encara hi ha música en
directe i per allí hi passen un munt de grups i músics de la resta de Europa i
americans:
“Una nit, mentre tocàvem en una boite
de Eivissa–M’explica en Pepe Fortu- ens presenten uns anglesos i ens diuen que
ells també son músics, que si els deixem els instruments. Vam acabar tocant
junts uns quants rock i blues i rient i bevent... en fi, el que es feia en
aquells dies i nits a Eivissa. Uns anys més tard, quant vaig comprar el disc
“Satisfaction” dels Stones, vaig tenir la “Satisfacció” de reconèixer aquells
músics anònims d’aquella nit a Evissa. “També
recordo –Continua en Fortu- que en una Festa Major de Gràcia a l’envelat de la
Pça del Sol actuabem entre altres nosaltres, Los Kiero i també el cantant que
llavors estava de moda i enamorava a totes les noietes romàtiques, era el
cantant Franco-belga Adamo. Los Kiero teniem alguna cançó d’ell en el
repertori. L’adamo ens la va sentir cantar mentre provavem el so. Li va
encantar i aquella nit, durant lactuació vam cantar junts la seva canço..."
Josep Fortunado, fundador i únic
continuador encara avui del grup en podria escriure un llibre sencer sobre les
mil-i-una anècdotes d’aquells anys 60 i 70. Aquest ritme de vida continuà fins a mitjans
anys setanta.
A l’any 2000 en Josep “Fortu” decideix
reconstruir el grup, aquest cop amb en Manel Merino a la guitarra solista, José
Mª Moreno Baix, Raúl Merino Bateria i ell mateix a la guitarra rítmica. Ara
assajen a l’escola Professional del Clot i actuen sovint per passar-s’ho bé
ells i els que els escolten. Potser Los Kiero no passaran a la història de la
música pop, però porten més de 50 anys donant-li al rock i fent ballar a moltes
generacions. Que més es pot demanar?
LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011 |
LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011 LOS KIERO a You Tube: @https://youtu.be/_nLO_ezyhlc LOS KIERO a You Tube: https://youtu.be/_nLO_ezyhlc |
[1] Com molt be descriu el tema en Xavier Theros
en el seu llibre que ha rebut el premi Huertas Claveria 2010, La
sisena flota a Barcelona (La Campana),
mensaje para manuel merino:
ResponEliminate agradeceria me comentaras algo de como esta el paco (francisco moreno) yo soy josepmaria que te ragalo la coleccion de singels de los beatles hace un montonazo de años (aun te gusta tanto la sopa)
un abrazo.
mi hotmail es:
colibri112@hotmail.com
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaToni, no saps l'alegria que mas donat el fet de veure que tens posats "Els Kiero" Feia molts anys que no en sabia res. L'Eric, el seu cantant era aprenent meu en un taller d'electricitat al carrer Llull. Un "nano" genial. Com acostuma a passar, la vida et separa. Si no recordo malament, van començar cantant a "La Pau" i "L'Artesana". La seva cançó com a introducció, era "Soledat". No la de Emilio José, un altre. Encara ara li desitjo tota la sort del món.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies.
EliminaJo era molt jove, un adolescent, pero tenia un amic el Ubre, que sempre seguia RN3....ja aquella epoca. D'ell vaig descobrir, als anys seixanta, que apart dels Beatles i Rollings, existian altres grups anglesos com Kinks, Pretty Things, en fi aquí va comenzar tota la meva bogeria per escoltar aquell pop-rock més fet pels de "working classe" que pels "pijos". D'aqui vé que el meu grup favorit del meu barri, fosin LOS KIERO. Un d'ells el cantant, treballava a can Alcover de mecanic, i com estaba a devant de casas meva, sempre el veia. De aquest temps encara guardo bons records.....però aixó ja es un altre capitol, el primer.
ResponEliminaAlbert Reguant
-membre del "World Music Charts Europa". www.wmce.de
-guest member "World Music Workshop" de la Unió Europea de Radiotelevisió (UER/EBU)
-guest member "Folk & Tradition Music Group" de la Unió Europea de Radiotelevisió.
-Corresponsal d'Europa del magazine USA "World Music Central".
-Director i creador del programa "Hidrogen" TV3 (1992-2003) i Catalunya Ràdio (1998-2004).
Albert? Ets tu?
EliminaGràcies pel teu comentari.
Toni