BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

divendres, 11 de gener del 2013

LOS KIERO



 LOS KIERO, Més de 50 anys fent ROCK
LOS KIERO era el grup més pelut del moment. Això és el que es podia endevinar mirant els pòsters que envaïen les parets del meu barri. S’ha de tenir en compte que aleshores les melenes que duien The Beatles (altre cop ells!) amb prou feines els tapava la orelleta, eren unes melenes tímides. En canvi, ja en aquell temps, a Los Kiero els hi arribava els cabells fins a mitja esquena. –“Quina vergonya, sra. Lulita! On nirem a parar!”-

Mes tard, als anys setanta qualsevol Heavy o hippy els duia mes llargs, però ells van ser els primers i eren del Poblenou!


Los Kiero van ser pioners, doncs es van fundar a l’any seixanta quan en Josep Fortunado i el seu germà Fernando els pica el cuc de la música. I s’ajunten amb uns amics i decideixen anar a classes de música amb el Prof. Pierre.

El tal Prof. Pierre donava classes a un munt de gent del barri en els pisos de La Paperera. Gent que després va formar grups com Los Haros, o a la cantant del Grup Continuados, que van tenir una carrera de certa fama, formant part de l’escuderia de grups de la casa Belter. El Grup Continuados van aconseguir un èxit relatiu amb la cançó “Hoy duerme el leon”, cançó que també havien gravat en Pete Seeger, el grup The tokens i els del Grup de Folk que en van fer la versió en català amb el nom de Wimoweh, de gran èxit entre xirucaires i motxileros. Alguns dels més joves la coneixeran perquè el Pumba i en Timon la canten a “El rey león” de Disney.



Continuados "Hoy duerme el león"


També va passar per les mans musicals del Professor Pierre, Cristina de “Cristina y los Stop”, la mateixa que cantava allò de “... El turista un millon novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueveeee...” . Encara que aleshores no eren Cristina y los Stop, aleshores es feien dir Donald Duck i em nego a fer cap comentari sobre la relació de la veu de l’ànec Donald i la de la Cristina.
 Cristina y Los Stop "El turista 1.999.999"


   Però estàvem parlant de LOS KIERO
Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies. 

 L’epifania va arribar de mans de l’Àlex, el bateria del grup, que vivia al Barri Xino i sovint es trobava amb els Marines de la VI Flota Norteamericana que envaïen la ciutat amb els seus uniformes blancs[1] i que venien a “distreure’s” als bars, un d’aquells li va passar un disc d’un grup estrany que es deien The Beatles. Al nostre país encara no n’havíem sentit parlar gens d’aquests estranys Beatles. Los Kiero de seguida van incorporar al seu repertori alguna cançó d’aquells peluts. Amb aquest ampli repertori de cançons seves i èxits del moment, tant cançons italianes, franceses com el rock, el pop i Beat que venia d’Anglaterra i America no paren d’actuar, primer pel barri als llocs habituals: El Casino, La Pau, l’Ateneu Colon, al ja esmentat local de la OJE, al barri de la Plata per la festa major on també hi actuen en Ramon Calduch, José Guardiola, Eliseo del Toro, Lorenzo Gonzalez, Raul del Castillo


Cap a l’any 1964 o 1965 actuen al concurs musical de TVE “Salto a la Fama” que es grava des dels estudis de Miramar a Montjuich i presentat pels presentadors mes de moda en el moment; Irene Mir i José Luis Barcelona. Los Kiero queden en un bon lloc i a partir d’allà els plouen contractes per tota la costa. No paren d’actuar a L’arboleda de Palamos, al Madame Zozó de Montràs, Marinada, Maddox... en fi, per tota la Costa Brava, quan encara la música enllaunada no havia fet fora la música en directe. 


Durant uns anys segueixen aquest ritme d’actuar a Barcelona i rodalies durant l’hivern i passar l’estiu amunt i avall de tota la Costa catalana. També van fer incursions a la resta d’Espanya. A Madrid van tenir problemes amb la Guardia Civil per culpa de les seves melenes i a Tomelloso per poc que no acaben tots al cuartelillo.


Es passen uns quants estius dels primers seixanta i setanta a Eivissa, lloc habitual dels grups de Barcelona. Allà hi ha moltes Boîtes i Discotheques i encara hi ha música en directe i per allí hi passen un munt de grups i músics de la resta de Europa i americans: 


Una nit, mentre tocàvem en una boite de Eivissa–M’explica en Pepe Fortu- ens presenten uns anglesos i ens diuen que ells també son músics, que si els deixem els instruments. Vam acabar tocant junts uns quants rock i blues i rient i bevent... en fi, el que es feia en aquells dies i nits a Eivissa. Uns anys més tard, quant vaig comprar el disc “Satisfaction” dels Stones, vaig tenir la “Satisfacció” de reconèixer aquells músics anònims d’aquella nit a Evissa. “També recordo –Continua en Fortu- que en una Festa Major de Gràcia a l’envelat de la Pça del Sol actuabem entre altres nosaltres, Los Kiero i també el cantant que llavors estava de moda i enamorava a totes les noietes romàtiques, era el cantant Franco-belga Adamo. Los Kiero teniem alguna cançó d’ell en el repertori. L’adamo ens la va sentir cantar mentre provavem el so. Li va encantar i aquella nit, durant lactuació vam cantar junts la seva canço..."
  
Josep Fortunado, fundador i únic continuador encara avui del grup en podria escriure un llibre sencer sobre les mil-i-una anècdotes d’aquells anys 60 i 70.  Aquest ritme de vida continuà fins a mitjans anys setanta. 


A l’any 2000 en Josep “Fortu” decideix reconstruir el grup, aquest cop amb en Manel Merino a la guitarra solista, José Mª Moreno Baix, Raúl Merino Bateria i ell mateix a la guitarra rítmica. Ara assajen a l’escola Professional del Clot i actuen sovint per passar-s’ho bé ells i els que els escolten. Potser Los Kiero no passaran a la història de la música pop, però porten més de 50 anys donant-li al rock i fent ballar a moltes generacions. Que més es pot demanar?

           


LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO a You Tube:   @https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

 
LOS KIERO a "La Flor de Maig"  març-2013

LOS KIERO a You Tube: https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

[1] Com molt be descriu el tema en Xavier Theros en el seu llibre que ha rebut el premi Huertas Claveria 2010, La sisena flota a Barcelona (La Campana),

6 comentaris:

  1. mensaje para manuel merino:
    te agradeceria me comentaras algo de como esta el paco (francisco moreno) yo soy josepmaria que te ragalo la coleccion de singels de los beatles hace un montonazo de años (aun te gusta tanto la sopa)
    un abrazo.
    mi hotmail es:
    colibri112@hotmail.com

    ResponElimina
  2. Toni, no saps l'alegria que mas donat el fet de veure que tens posats "Els Kiero" Feia molts anys que no en sabia res. L'Eric, el seu cantant era aprenent meu en un taller d'electricitat al carrer Llull. Un "nano" genial. Com acostuma a passar, la vida et separa. Si no recordo malament, van començar cantant a "La Pau" i "L'Artesana". La seva cançó com a introducció, era "Soledat". No la de Emilio José, un altre. Encara ara li desitjo tota la sort del món.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Jo era molt jove, un adolescent, pero tenia un amic el Ubre, que sempre seguia RN3....ja aquella epoca. D'ell vaig descobrir, als anys seixanta, que apart dels Beatles i Rollings, existian altres grups anglesos com Kinks, Pretty Things, en fi aquí va comenzar tota la meva bogeria per escoltar aquell pop-rock més fet pels de "working classe" que pels "pijos". D'aqui vé que el meu grup favorit del meu barri, fosin LOS KIERO. Un d'ells el cantant, treballava a can Alcover de mecanic, i com estaba a devant de casas meva, sempre el veia. De aquest temps encara guardo bons records.....però aixó ja es un altre capitol, el primer.
    Albert Reguant
    -membre del "World Music Charts Europa". www.wmce.de
    -guest member "World Music Workshop" de la Unió Europea de Radiotelevisió (UER/EBU)
    -guest member "Folk & Tradition Music Group" de la Unió Europea de Radiotelevisió.
    -Corresponsal d'Europa del magazine USA "World Music Central".
    -Director i creador del programa "Hidrogen" TV3 (1992-2003) i Catalunya Ràdio (1998-2004).

    ResponElimina