BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

diumenge, 27 d’octubre de 2013

PEP FORTUNY i la Companyia Elèctrica Dharma


 

 Aquest primer d’octubre (2013) hem rebut la mala noticia de la mort d’en Pep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, o sigui la Dharma.
La LLotja del c/ Avinyó -Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos  (Foto: "Barcelona Pam a pam" -A. Cirici)
El meu record particular d’en Josep Fortuny i la Dharma es remunta a principis del setanta quan els veia asseguts a les escales de La Llotja on jo anava a fer “diseño artístico”. Ells es feien notar de seguida. Era l’època d’aquelles melenes lleonines. També els recordo el mateix dia que ens vàrem anar a examinar per treure’ns el carnet de Artista de Circo y Variedades
Carnets de l'autor (o sigui, jo) de La Llotja i d'Artista de Variedades.

Els exàmens es feien al carrer Sant Pere més baix a la Peña Cultural Barcelonesa on ara hi ha un Casal de Barri o Centre Cívic. Recordo que els hi van posar algunes pegues, segurament el seu aspecte de hippys no els agradava gens. Els examinadors eren artistes i pallassos del Sindicat Vertical i adictos al Régimen, i l’excusa va ser que no podien tocar el saxo doncs era un instrument clàssic. La Dharma va decidir tocar un orgue elèctric Farfisa que hi havia a l’escenari de la Peña.
No té res a veure amb la Dharma, però em va quedar molt gravat veure els examinadors com feien “proposicions” a cau d’orella a les noies que s’examinaven per vedettes i cantants de varietés... tot molt sòrdid...
Cartell gentilesa de La Web sense nom (http://www.lwsn.net/article/festival-del-camp-d-esports-la-palmera-de-sants-de-l-any-1972)
No vaig saber com es feie dir aquell grup fins que en un concert al camp de futbol La Palmera a Sants els vaig reconèixer. Més tard, quan feia la Mili, mentre feia guàrdia els veia passar pel C/ del Parc, darrera de Govern Militar, amb la seva furgo hippy, i jo vestit de calorro fent-me una enveja... Després ja va venir Zeleste, els Canet Roc, Els Comediants, L’Ou com balla...
Havíem coincidit en algun concert a finals dels setanta i vuitanta. Ens saludàvem cordialment i ja està.
Dharma 1972 a La Palmera
Arxiu Enderrock
Arxiu Enderrck
 Arrel d’aquesta recerca de música al POPlenou em vaig posar en contacte amb en Pep, via Feisbuk. La seva amabilitat i bon rollo i col·laboració van ser total. Gairebé sense conèixer-nos em va facilitat un munt de dades, fotos i cartells de les actuacions de la Dharma al Poblenou. Després ens vam poder veure i canviar impressions personalment en alguna presentació dels llibres que sobre Zeleste i la Música Laietana ha escrit l’Alex Gómez-Font (https://www.facebook.com/alex.gomezfont). Podent-li agrair personalment la seva desinteressada i entusiasta col·laboració.
El que ve a continuació és el que en va sortir d’aquella relació amb el Pep Fortuny.
Un record per sempre per Josep Fortuny.

La Dharma al POPlenou
El 23 de maig del 1973 obre les portes el mític local Zeleste del carrer Argenteria. D’allà en surt una colla de bandes, musics, cantants i l’anomenada Ona Laietana, molts d’aquets grups passen també pel Poblenou i sobretot pel Casino l'Aliança : Josep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, em recorda que a la Festa Major de l’any 76 hi actua la Dharma en un doble concert amb Secta Sònica on Gato Perez tocava el baix elèctric. Com a prova m’envia una foto i un retall de diari amb una critica de l’actuació. 
        ....Y con la Companyia Elèctrica Dharma llegó la verdadera fiesta...Es digna de Admirar la evolución que han dado los Dharma, incrustándose totalmente en el folklore catalán y en el que juega un papel muy importante la tenora de Joan Fortuny sin olvidar en ningún momento la fuerza de los demás...

Jaume Cleries- Mundo Diario setembre  1976
Així deixava de be el periodista i amic Jaume Clèries en un diari de l’època a la Dharma però equivocant-se, com molts crítics musicals, destacant la TENORA d’en Joan quan el que normalment toca en Joan Fortuny es el saxo soprano, llevat que s’indiqui el contrari.
                                                                 Video a Zeleste 1977

dissabte, 16 de març de 2013

LES AKORD'S





 Si aneu aquests dies a La Seca-Espai Brossa (del 14/02/2013 al 14/04/2013) Podreu veure l'espectacle d'en Carles Flavià i en Jaume Sisa "Tan bé que anàvem". i això té a veure amb aquest Blog POPlenou dedicat a músics del barri? 
Bé, doncs sí, potser serà una mica "pillat", però en un moment de l'especatcle en Sisa ens explica que ell va ser introduit a la música gràcies a la seva cosina Marcelina que li va regalar una harmònica. Bé, d'acord... i què?  
És que la cosina en qüestió li va regalar aquest instrument i no un altre, com hagués pogut ser un fiscorn o una ocarina perquè la Marcelina era novia d'un component del quintet mundialment famós LES AKORD'S!!! 
I casualment dos dels components de LES AKORD'S eren del POBLENOU!
Ara! Ara sí que hi veiem l'enllaç. Ha costat però ja ho tenim.
En una pagina Web que ja no està a la xarxa  
s'ens donava tota aquesta exhaustiva informació de LES AKORD'S:

                         El primero de Septiembre de 1953, nace el conjunto Les akords, que, dos años después, conseguía el máximo galardón de Campeones Mundiales de armónica de su categoría, conseguido en Winterthur (Suiza), en el año 1955, y renovado en Luxemburgo en la temporada 1957-58. Es el único grupo que figura dos veces en el Libro de Oro de los Campeonatos Mundiales de Armónica desde 1955 a 1960. Fueron felicitados por las principales autoridades del estado. En 1960 triunfaron en Pavia (Italia), y recibieron la bendición del Papa Juan XXIII. Ganaron la Medalla de Oro de la organización como el conjunto mejor clasificado. También, consiguieron la copa de Plata del Presidente de la E.N.A.L.. Triunfaron en todos los medios informativos, cinematográficos y delante del público, en teatros y salas de conciertos. 

Artistas exclusivos de las fábricas de discos Columbia y Alhambra, cooperaron en numerosas campañas benéficas de Radio Nacional, festivales a beneficio de la Cruz Roja, en hospitales, etc.


Potser en aquesta s'els pot escoltar  :
http://www.vintagemusic.es/biografias/600/les-akords/

Al 1959 s'estrena al Cine Fantasio de Barcelona Sendas Marcadas (Juan Bosch-1959) on se'ls pot veure actuant i sentir la música de fons en una curta, però intensa escena.


  
 Les Akord's, altrament dit “Quinteto les Akord’s” van ser Campeons mundials d’harmònica els anys 1955, 1957 i 1958. 
I als anys seixanta van gravar per Columbia i Discophon varios discos. Dos dels cinc components eren del Poblenou; Rossend Bergadà i......¿?

El fundador de Les Akord’s el 1953 va ser en Joaquim Fuster virtuós i estudiós de l’harmònica i propietari de la coneguda botiga de música La Clave de Sol (C/ Marqués de Campo Sagrado, 10 -08015 Barcelona) prop de la Ronda Sant Pau.
http://www.laclaudesol.com/es/nuestra-historia

 

Informació de Les Akord's a traves de Josep Sarsanedas

dimarts, 26 de febrer de 2013

PRIMER LP DE RAIMON

Raimon ha actuat molts cops al Poblenou.

Però es de justícia remarcar que el primer concert en solitari el va fer al Casino de l'Aliança, el 1966 organitzat per la revista 4 Cantons i presentat pel periodista nascut al barri Rafael Pradas, com consta en el programa de ma.



Fins aleshores sempre havia actuat junt amb altres components de la cançó: Pi de la Serra, Espinàs, Miquel Porter, Delfí Abella etc... ells mateixos no confiaven en el seu poder de convocatòria. 
Concert compartit
 De fet els mateixos organitzadors van haver de convèncer-lo, en el transcurs d’un sopar a casa seva al Passeig Maragall, per què fes el primer concert en solitari. 
Raimon amb el Casino ple de gom a gom

El concert va tenir força ressó en la premsa de l'època. En Josep Sarsanedas, que n'era part de la organització, en va guardar un bon feix.


Rafael Pradas-El Correo Catalan



J.A. Anton Benach - La vanguardia
 Però, com hem dit, no va ser l’únic concert ofert al Casino, després d’aquells en van venir molts més. El periodista i amic Ramón de España ens deixa escrit en el seu llibre “Sospechosos habituales” la seva impressió d'un d’els que va poder assistir cap mitjans dels 70:



Fue gracias a Toni como asistí en el Casino l’Alianza del Poblenou al único concierto de Raimon que he visto en mi vida. Curiosamente, no recuerdo nada de las canciones que cantó, pero guardo dos curiosas imágenes:

1.    Pi de la Serra, entre bastidores, afinando la guitarra de Raimon.

2.    Igualmente entre bastidores, Raimon tranquilizando a un policía de uniforme gris sobre los posibles disturbios subversivos que podían derivarse de su actuación...



Ramón de España –Sospechosos habituales

(Anagrama – 1998)


Del que no n'ha quedat constància històrica, però (i aquí estic jo per arranjar aquest oblit històric) és de que el primer LP d'en Raimon fou gravat en directe al Casino l'Aliança del Poblenou.
1r. LP de Raimon -Edigsa CM 62 (LP-1962)
 
Raimon treu el seu primer LP el 1964, darrera la carpeta només hi consta que va ser gravat en directe. Una testimoni de la gravació ens en dona més detalls. És la María Sarsanedes qui ens dona les següents dades:

Gracies a tenir un amic que treballava a Edigsa, l’editora d’en Raimon i que coneixia la meva addicció al cantant de Xàtiva, vaig tenir la oportunitat de ser invitada, junt amb una trentena d’escollits, a presenciar la gravació en directe del primer Lp d’en Raimon. Nosaltres fèiem una mica d’ambient i és així que es poden sentir els nostres tímids aplaudiments al final de cada cançó.

 Ha sigut la casualitat de tenir aquest testimoni de primera mà el que ens ha fet descobrir que el primer Lp d’en Raimon va ser enregistrat en directe al Casino. Enlloc de la carpeta de l’LP figura aquesta dada.

Retall de la revista "FANS"


 Retall de "Cuéntame" on reflecteix bastant bé el que era un recital d'en Raimon

dissabte, 9 de febrer de 2013

MANOLO GARCIA -El noi del Poblenou

Quimi Porte i Manolo Garcia al Palau (Foto. Xavier Mercadé Simó) http://www.rockviu.cat/
El passat 31 de gener (2013) Quimi Portet, en la seva actuació al Palau, va invitar a pujar a l'escenari al seu amic Manolo Garcia presentant-lo com:
QUIMI PORTET, Palau de la Música (Barcelona), 31 de gener de 2013 (El Periodico)
 "un noi del Poblenou, l'altre guapo d'El Último de la Fila... ¡Manolo García!".
QUIMI PORTET, Palau de la Música (Barcelona), 31 de gener de 2013 (http://www.rockviu.cat/)
 Feia prop de divuit anys que no compartien escenari.

Si el Poblesec tenen el seu "noi"
Els del Poblenou també tenim el nostre "noi" i se'ns omple la boca quan diem que el nostre "noi", el del Poblenou és més "rockero" que el del Poblesec.
....Però tirem enrera i fem una mica d'historia i deixem que la imatge de dos dels rockeros més importants del nostre pais, en Quimi i el Garcia,  s'esvaeïxi creant el tan socorregut "flashback" que hem vist mil vegades a les pelis i comencem pel principi, que és per on millor s'acostuma a començar.
Pasatge Mallart Restaurant El Rancho Grande any 2004.
AHPN- Josep Sarsanedes.
Rancho Grande al Poblenou (Foto: A.H.P.N.)
             Manola Garcia va néixer el 1955 al Poblenou prop del sub-barri que es coneix com a Rancho Grande, degut a un restaurant del mateix nom i que fa pocs anys que ja no existeis degut a la @22 (arrobar 22) i  l'especulació que ha sofert darrerament el Poblenou.  La seva primera actuació va ser al Centre Moral i Cultural del Poblenou a la tendra edat de 8 anyets debutant en la Coral. Manolo recorda que es va desmaiar de la intensitat de la seva entrega artística, també recorda que va fer d’angelet als Pastorets.

                        "La primera vez que subí a un escenario tendría 8 años, en un Centro Moral y Cultural de mi barrio de Barcelona, Poblenou. Allí me desmayé directamente. Cuando canté ya en el instituto, tenía 13 años pero aún estaba muy nervioso... Las rodillas me chocaban, clak, clak, clak... Luego vi a Raphael en una peli que se llamaba "Digan lo que digan" y pensé: "Quiero ser como este señor cuando sea mayor"
Manolo García






            Després d’aquests desafortunats inicis artístics fem un salt fins a mitjans dels setanta quuan forma part de Materia Gris tocant la bateria. Durant quatre anys toca per tot Catalunya fent Festes Majors i BBC (Bodes, Batejos i Comunions) finalment canvien el nom per SATAN, nom difícil de cassar, certament, alhora de fer BBC’s. El següent grup és Silma y su Conjunto. No és difícil d’endevinar que la tal Silma era la cantant. En aquest grup Manolo comença a cantar en els descans de la cantant titular.
Però no és fins a Los Rápidos que Manolo ja és el cantant oficial, però abans de fer les seves cançons Los Rápidos fan de grup d’acompanyament en la gravació de l’Lp Tengo una idea (1980) de Sergio Makaroff.


LOS RAPIDOS. Eren Manolo García (veu), Esteban Martín Hirschfeld (teclats), Antonio Fidel (baix), Josep Lluís Pérez (guitarra) i Lluís Visiers (batería).
LOS RAPIDOS a Màgic
Al seu local d'assaig del Poblenou
Únic LP de LOS RAPIDOS
Rapidos - Los Burros - El Ultimo de la Fila. "Cine Ideal" 28/02/2016. Sala Razzmatazz.
-Entro al Cine Ideal, aquí me voy a quedar. Esta tarde proyectan "Juntos hasta el final" 
Entro al Cine Ideal, aquí te voy a esperar. Esta tarde proyectan "Solo mueren los valientes"
  
Los Rápidos aconsegueixen gravar un Lp per Emi i encara que tenen molt d'èxit, tan en les actuacions com entre la crítica especialitzada, en prou feines venen 2.000 copies del seu primer i únic disco. Cosa que el converteix, un cop han passat els anys, en preuada peça de col·leccionista.
Actuació al Casino L'Aliança del Poblenou. tots els altres grups també eren del POPlenou
Com també son una raresa les següents gravacions del següent grup de Manolo Garcia; LOS BURROS, ara amb la incorporació d’un element fonamental; Quimi Portet. 

Amb Los Burros graven un parell de discos: Rebuznos de amor i Jamon de burro. Los Burros també eren molt ben considerats, però no és fins que Manolo i Quimi tornen a desfer el grup i s’inventen El último de la fila que no comença la seva carrera meteòrica. 
Tota la discograFia de EL ÚLTIMO DE LA FILA, o gairebé tota

I ara sí. Ara l’encerten i l’èxit els somriu i a partir d’aquí la història ja la sap tothom o l’hauria de saber. El último de la fila es converteix en tot un fenòmen de masses i sense baixar la qualitat de la seva proposta musical i a més fent més o menys el que havien fet sempre. Aleshores, que és el que ha canviat? Perquè ara tenen èxit i abans no? Perquè els discos de El último de la fila es venen com a xurros i els anteriors de Los Rapidos y Los burros van passar sense pena ni glòria? Ah, misteris insondables que mai podrem esbrinar.
            Els seus discos Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1985), Enemigos de lo ajeno (1986), Nuevas mezclas (1987) Como la cabeza al sombrero (1988), Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (1990), Astronomía razonable (1993) i finalment La rebelión de los hombres rana el 1995 ja son història del Rock i el Pop tan a tota Espanya com a Sudamèrica.
A partir d’aquí Manolo Garcia segueix com solista amb el mateix èxit, continuant amb les actuacions multitudinàries i les gravacions supervendes com Arena en los bolsillos (1998), Nunca el tiempo es perdido (2001), Para que no se duerman mis sentidos (2004), Saldremos a la lluvia (2008) i Los dias intactos (2011)
I bé, podríem continuar amb Manolo Garcia, per què segur que encara ens anirà oferint mes mostres del seu talent, però deixem-ho aquí.
Per saber-ne més podeu passar per la seva estupenda i completissima Güeb:
http://www.manolo-garcia.com/home

I ara tot seguit uns quants videos bonitos de ver :
 
 
Per començar un extens reportatge de l'època de Los Rapidos amb el mític Jesús Ordovás.

  
Los Rapidos al Musical Expres de TVE (1981)

 
Los Burros "Mi novia se llamaba Ramón" una gran cançó.

 
 Los Burros "Huesos" en directe.

  
Los Burros "No puedo mas" Divertidissim!

 
"Insurrección" -El último de la filaa "la bola de cristal" a TVE.

 
Munich 1992

 
Concert Amnistia Internacional - Camp Nou 1988, amb Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman, Bruce Springsteen i Youssou N `Dour

  
I un video de Manolo Garcia en solitari. i n'hi ha tants a You tube. que millor serà deixar-ho aquí. 

Manolo, Quimi i Bruce.
MANOLO GARCIA: DISSENYADOR, PINTOR, DIBUIXANT I FOTÒGRAF.
Per acabar voldria afegir que Manolo també ha estat dissenyedor gràfic i pintor. Ha fet portades de discos i fins i tot en una època molt llunyana pintava quadres horribles per cases de mobles. Ha fet diverses exposicions del les seves pintures i dibuixos i també fotografies que ha anat fent durant les seves gires interminables.
Portada de single de Loquillo dissenyada per Manolo Garcia.

Exposició dels seus dibuixos.
 Últimes notícies:


L'any 2016 s'ha readitat en forma de capsa superluxosa els Lp de Los Rápidos-Los Burros-El Último de la Fila. 
El febrer-2016 van fer un parell de concerts al Razzmatazz (Almogàvers-Poblenou) per presentar la capsa amb els 5 CD's. i van cantar la cançó dedicada al Cine Ideal (Rellisquin). 


 

 Rapidos - Los Burros - El Ultimo de la Fila. "Cine Ideal" 28/02/2016. Sala Razzmatazz.
-Entro al Cine Ideal, aquí me voy a quedar. Esta tarde proyectan "Juntos hasta el final" 
Entro al Cine Ideal, aquí te voy a esperar. Esta tarde proyectan "Solo mueren los valientes"

 Una bona entrevista : 
http://www.manologarciaycia.com/?p=11339
Manolo prenent l'ombra a la paret de Sant Bernat Calbó (FOTOGRAFIA: GREGORI CIMERA)