BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

diumenge, 1 de febrer del 2015

CRISTOF-XARRUPA-KAVESA



SEGUINT LA TRINCA
Centre Moral i Cultural del Poblenou, on s'hi veu anunciat un concert amb La Trinca, Enric Barbat i Isidor Marí (finals dels 60- Arxiu Centre Moral)
No és que La Trinca, el trio de Canet, fossin del Poblenou, no! El que vull explicar és que al Poblenou, La Trinca va tenir molts seguidors i sovint hi van actuar.
Jo només recordo les seves actuacions al Centre Moral, quan a finals dels seixanta es van fer tot un seguit de concerts de la Nova Cançó, on també hi van anar actuant, a part de La Trinca, artistes com Lluís Llach, Lluís Olivares, Maria Cinta, Toti Soler amb Els Xerracs, Isidor, Marian Alberó, Magda, Glòria, Miquel Cors, Enric Barbat i alguns que segurament no recordo. De molts d’ells en va deixar un record fotogràfic l’amic i consoci del Centre Moral en Miquel Bosch.
Maria Cinta







Lluís Olivares, cantant d'èxits com "El mon" de Jimi Fontana.

La cantant Magda


Els Xerracs, el del mig és en Toti Soler.

Lluís Olivares enmig del jovent del Centre Moral

A l'esquerra lluís Olivares. A la dreta en Miquel Bosch.

Maria Cinta i Toti Soler al Centre Moral

Lluís Olivares a l'escenari del Centre MoralCol·lecció de fotos d'en Miquel Bosch, algunes autografiades pels artistes.
 En el mateix Centre Moral hi assajava un grup que es feia dir Mig Mon i eren en Ricard Reguant, Lluí Casanova, Carles Ibañez i Quim Solsona i algun més que passava per allà, no eren mig mon, però sí eren mig Centre Moral. Seguien una mica el tipus de cançó desenfadada, humorística amb tocs de Folk que aleshores feia La Trinca.
MIG MON
Però els que sí es van fer un petit nom en això de la cançó festivo-humorística van ser el trio Cristof-Xarrupa-Kavesa
Retall del llibre
Peluts, rockeros i yeyés a la Girona dels 60
                        (Fredi Faure i Xavier Juanhuix –Diputació Girona 2006)
 Els tres eren de Salt, però s’havien instal·lat al Poblenou i els tres vivien a la sala Giovane[1], aquella discoteca que s’anunciava a Radio Juventud amb aquell gloriós jingle que deia:

“¡Chovane, Chovane...! La disco de la caye xui”.

O sigui, al carrer Llull davant de La Vanguardia. No, no. No ho busqueu, ara no hi ha ni La Vanguardia ni “La Disco de la caye Xui!”.
 
"Chovane, la Dihco de la caye Xui" (Foto Pepe Encinas)

Cristof-Xarrupa-Kavesa al Giovane
(Foto Pepe Encinas)

             El trio Cristof-Xarrupa-Kavesa es pot dir que també seguien l’estil de La Trinca. Molt comercial el nom, no era, de fet es deien Josep Maria Oliveres (Cristof. Guitarra), Josep Cabezas (Xarrupa: baix) i Carles Rodriguez (Kavesa: bateria) i cantaven allò de :

                                

 “Aixeca la cama, aixeca la cama
Que et veurem la lligacama 
Aixeca la cama, aixeca la cama
Que et veurem l’enteniment”
                                                                                             
           La lligacama
(Cristof-Xarrupa-Kavesa –single Sayton 1971)

 
Añadir leyenda



            Realment podem afirmar que no pertanyien al moviment de música progressiva. Un altre èxit a més de “La lligacama” va ser “Que ve la mama, si la mama ve, que vingui”. L’humor fi i sofisticat realment no era el seu fort.

Del 1971 al 1973 van gravar quatre EP’s.

Que ve la mama, si la mama ve, que vingui

La lligacama


All i oli



[1] Més tard el Giovane va passar a ser la Sala Metro-o, i després el 666, sempre dirigit per en Cristof. Podeu veure l’entrada d’aquest mateix Blog dedicat a la sala Metro:
 http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/10/modelnos-la-sala-metro.html