BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dilluns, 9 de novembre de 2015

LOS WIKINGOS



Si els rivals de The Beatles eren Rolling Stones i dels Sirex, els Mustang, cosa que no treia que entre ells fossin amics. Al Poblenou passava el mateix amb Los Kiero i Los Wikingos. Rivals però amics i col·legues.
C/ Pere IV prop d'on assajaven LOS WIKINGOS
            Los Wikingos  Assajaven a un local compartit amb una altre grup que es deia Tensión al carrer Llacuna. Els fundadors varen ser el bateria Josep Maria Casanovas i el guitarra Jaume Sabaté, que amb en Toni Torres al baix i Fernando Sans com a cantant van començar a tocar primer amb el nom de Los Kon-Tiki a l’any 1963 i mes tard com a The Wikings, seguint la moda dels noms en anglès. La primera actuació va ser a La Verneda.
Entrevista al GRUPO 67 a la revista del Poblenou "4 Cantons"
            Fins al 1971 hi van entrant i sortint nous musics; Jesus Orejon, Paco Garcia, Joan Miró, etc... el 1966 graven el seu primer Ep per la Belter. el 1967 el grup es divideix i uns continuen i els altres formen el Grupo 67.
Fotonovela Dos Corazones amb el títol “Como yo te prometi"
            A la temporada 67-68 protagonitzen la Fotonovela Dos Corazones amb el títol “Como yo te prometi” i graven el segon EP amb la cançó “Soy un pez” que era la canço que cantaven en la seva petita aparició que fan a la pel·lícula protagonitzada per Cassen “La tia de Carlos en minifalda-1967” de Ignacio F. Iquino[1]. En aquesta etapa porten de cantant a Cristian, que primer havia estat cantant de Los Kiero(Veure LOS KIERO en aquest mateix BLOG) i després de Wikingos va continuar cantant amb orquestres com La Principal. 

            Del 1970 al 1974 es passen a dir Los Wikingos y sus Go gós. No cal dir que la novetat del moment eren dos esplendoroses gogós amb la minifaldilla reglamentaria que feien ballar al personal i si més no feien bonic. Aquesta etapa dura fins el 1974. És el final lògic dels grups que van donar pas a les discoteques amb musica enllaunada. Si a principis dels 60 els grups de “peluts” van arraconar a les orquestres clàssiques de mambos boleros i txa-txa-txas. Les discoteques i els seus punxa-discos van fer el mateix amb els grups de rock i pop. A veure ara qui es capaç de treure els maleïts i creguts DJ’s de les pistes de ball!

Portada i contraportada d'un LP cedit per l'amic Paco Arauz.
            Del 1979 al 1986 en Jaume Sabate fundador dels primers Wikingos torna a la carrega. Però no és fins el 2005 que amb el mateix Jaume Sabaté a la guitarra, Josep Maria Casanoves a la bateria, Jesus Orjon a l’altra guitarra, Joan Merino al baix, l’Enric Lopez com a cantant i Paco martinez als teclats que decideixen celebrar el 45è aniversari de LOS WIKINGOS. Organitzant una actuació a La caixa al barri de La Verneda. Per causes alienes al grup finalment no es pot dur a terme aquesta actuació, però això els fa decidir continuar tocant i fer un CD amb el títol de “Ja hem tornat”.
            Buscant la seva relació amb el Poblenou ens han dit gent que els coneixia, que el bateria vivia al costat mateix del Centre Moral, un altre tenia una fusteria al carrer Pere IV, 12.
Actualment i gràcies al seu Facebook (https://www.facebook.com/wikingos) podem saber que segueixen en actiu. 
Foto treta del seu Facebook
            Per acabar dir que van actuar primer per tot Catalunya i després per tot Espanya sortint a programes de TVE d’aquella època i sovint compartint escenari amb els grans del moment; Sirex, Mustang, Salvajes, Cheyenes...Gatos negros...
 

Video "Perdóname amigo" de Los Wikingos


 Video "Perdóname amigo" de Los Wikingos, versió gravada EP

      El Juny del 2019 el meu amic i pianista de Melodrama, Joan Navarro, m'avisa que està prenent unes cervesetes amb els components del grup Wikingos. I jo que m'hi arribo "raudo y veloz, Fiuu...!!!) i aquí estem asseguts xerrant i amb la revista Icaria de l'Arxiu Històric del Poblenou - AHPN. On vaig intentar explicar la història de Los Wikingos segons el que em van explicar gent i amics que els coneixien. 
    
d'esquerra a dreta: Dos Wikingos: Fede Martínez i J. M Casanovas, Joan Navarro (melodrama),
Toni Olivé (melodrama i amo i senyor d'aquest Blog)
 i Jaume Sabaté (guit. i fundador de Los Wikingos) Foto: Juny 2019

Ara sé que en Jaume Sabaté, guitarrista i fundador del grup vivia a la fusteria de la família al carrer Pere IV, davant d'on vivien els meus tiets i la meva cosina i que fins i tot coneixia de vista la meva cosina Engràcia, perquè eren veïns des del 2000 quan els van traslladar als pisos de S. Joan de Malta, per destrossar els carrers Pere IV, Sartorius, Recared. i fer la Diagonal i el Parc del Centre. Jo havia passat cents de vegades per davant de la fusteria, ja que anava a veure la família del carrer Pere IV i del carrer Recared. 
Tinc pendents noves converses amb ells per poder saber-ne més de Los Wikingos.... del  POPlenou.



[1] Ignacio F. Iquino és el Ed Wood català amb mes de 100 pel·lícules com a director, guionista i productor a quina més infumable. Té el dubtós honor d’haver rebutjat en un casting a un actoret americà que estava de pas per Barcelona, i que li va dir que no servia per aquest ofici, l'actor , afortunadament, no li va fer cas. Poc després aquest “actoret” va protagonitzar una pel·lícula que es deia “El graduado” i l’actoret era Dustin Hoffman. Bon ull clínic, sí senyor!

https://www.facebook.com/wikingos/photos