SERRAT AL POBLENOU
Aquí podeu veure tot el concert "A su aire" de TVE sencer al Casino l'Aliança del Poblenou
Un
concert que ha quedat com un fet històric és el que Serrat, el noi del Poblesec, el 1973 grava per Televisión Española
al Casino un especial “A SU AIRE”
realitzat per Lluís Maria Guell, l’històric realitzador del Circuit Català de
TVE i mes tard de TV3. L'acompanyen els músics: Gabriel Rosales a la guitarra elèctrica. Enric Ponsa al contrabaix. A la bateria Pipo Tudurí. Al violí, clarinet i tenora Aureli Aguilar i al piano i dirigint en Ricard Miralles.
I em direu que què té d’extraordinari el concert de
Serrat. Doncs que era el primer cop que Joan Manuel Serrat tornava a sortir a
la Tele, la única tele. Després de tot el tinglado
del “La, la, la” Eurovisiu. I que si algú no sap de que parlo i com que seria
molt llarg d’explicar-ho serà millor que pregunti a algú no menor de quaranta
anys. Però aneu amb compte, ja cal que agafeu una cadira.
Serrat cantant el La, la, la en català
Sobre aquesta gravació al Casino L'Aliança,l’amic i
prolífic escriptor Nicasi Camps i Pinós en va explicar una anècdota en la revista 4
Cantons:
“... Encara que, repetim, el públic estava
amb ganes d’aplaudir-ho tot, va ésser molt moderat quant a crits histèrics,
saltets i altres “moneries” dels, o millor dit, de les “fans”. Es per això que
ens va sorprendre bastant veure sortir en imatges televisives unes nenes fent
crits i un públic ja més assenyat posar-se dret mentre aplaudia frenèticament.
I vàrem averiguar d’on havien sortit aquelles misterioses imatges. Cosa a més
facilíssima, ja que un mateix redactor de la nostra revista (4 Cantons) en va
ser testimoni.
Resulta que després de la gravació,
l’equip de la Tele es va presentar un dia festiu al casino i va invitar el
jovent que ballava al Petit Club,[2] i a tothom qui va voler sortir-hi, a
filmar unes escenes “ambientals”. Escenes que, després, varen intercalar, allí
on els va venir bé, dintre de la gravació ja feta.
Francament ens sembla un procediment poc
seriós, ja que si haguessin volgut, o sabut, captar tot l’ambient d’autèntica
manifestació d’entusiasme vers el cantant, que hi havia al Casino, ho podien
fer d’escreix sense recórrer a truquets de mal gust.
Bé, és un motiu més perquè encara
augmenti la nostra desconfiança vers tot el què ens diu, o ens presenta la mai
poc criticada T.V.E.
Nicasi
Camps
4
Cantons 1973
El
noi del Poble Sec no s’ha prodigat massa per l’altre Poble de Barcelona, el Nou.
Aquestes soc les que recordo jo. Si algú en recorda alguna més i m'ho vol explicar l'afegiré en aquest BLOG.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Al Casino ja hi havia actuat en els seus començaments en els concerts organitzats per la revista 4 Cantons: Eren actuacions dels 16 Jutges on hi actuaven uns quants jutges. Com aquest recital de tres components: Guillermina Motta, Francesc Pi De La Serra i Serrat. Aleshores en Serrat era el nou i més desconegut.
Al 1975 arrel dunes declaracions condemnant els últims afusellaments del franquisme pateix exili fins el 1976. Quan torna a Barcelona te ganes de contactar amb el seu públic i realitza una mini gira per tots els barris oferint els seus beneficis a les Associacions de Veins, en el cas del Poblenou fa una actuació al Centre Moral i Cultural, l'acompanya Joan Albert Amargos i part del grup Música Urbana.
A La Vanguardia Española, hi llegiem: “A su retorno, Serrat
se apresuró a anunciar que estando anhelante de establecer contacto
directo con el país, estaba resuelto a dar una serie de recitales
gratuitos, en los barrios barceloneses y en algún otro lugar de
Cataluña, sin esperar a las formalidades de los contratos con empresas
(…). El primer recital tuvo efecto el sábado en el Palacio Blau Grana,
que se llenó hasta el completo. Las entradas tenían un precio popular, pero
Serrat no cobró nada por su actuación. El diez por ciento de los
ingresos –impuestos aparte- se dedicó al grupo Música Urbana [el grup de
jazz-rock que el va acompanyar en aquella gira, tot just format i
encapçalat per un bon col·lega de Serrat, Joan Albert Amargós] y el
resto será entregado a la Federación de Asociaciones de Vecinos. El
éxito artístico alcanzó las más extraordinarias magnitudes”. La crònica,
sense signar, conclou: “En el acto un representante de las Asociaciones
de Vecinos leyó un mensaje de bienvenida a Serrat, en el que reiteró la
admiración de todos hacia el popular cantante, e hizo votos por
construir entre todos una Cataluña mejor”.
A l'any 1984 actua a la presó
de dones de Wad-Ras. i La Vanguardia del 26 de juny del 1984 s'en fa ressó.
[2] El Petit Club era una mena de
discoteca que funcionava els caps de setmana al mateix Casino, entrant a la
dreta damunt mateix del bar. El públic era d’allò més heterogeni, per dir-ne alguna
cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada