BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dissabte, 12 de desembre del 2015

ÀTIC - Grup Folk-Pop-Vocal

ÀTIC: Marillum, Maria Rosa i Ignasi 
Àtic és el grup de l’Ignasi Morer, fill del Poblenou, la família Morer-Llorens vivia a la Rambla davant de Comissaria, a sobre la botiga de flors artificials Crisantem. Ho sento les referències Comissaria i Crisantem ja fa anys que no existeixen. Ara hauríem de dir entre una botiga de matalassos i el restaurant 58. Àtic van gravar un parell d’LPs entre el 1985-1987. Miquel Pujadò en el seu imprescindible DICCIONARI DE LA CANÇÓ (Enciclopèdia Catalana- Barcelona 200) ens els descriu així:

ÀTIC: Grup musico-vocal que basa el seu atractiu en l’agradable acoblament de tres veus (una de masculina i dues femenines), i en una música acústica i eminentment melòdica, que té Crosby, Stills & Nash, Simon & Garfunkel o Peter, Paul & Mary entre els seus referents internacionals. Els textos prims com un paper de fumar, i centrats bàsicament en la temàtica amorosa (“El meu amor no té cap nom”, “Un amor com qualsevol”, “No vull parlar d’amor”...) es posen al servei de les veus i del clima que aquestes creen. Tots els temes son escrits pel membre masculí del grup, Ignasi Morer. Àtic publica dos àlbums a Picap abans de desaparèixer:Temps d’amor (1986) I Girant dies (1987).
Miquel Pujadó
DICCIONARI DE LA CANÇÓ
 –d’Els Setze Jutges al Rock Català –DE-2000

Portada del 1r. LP Temps d'amor (Picap-1986) 

Altres components del grup eren la germana del mateix Ignasi, la Maria Rosa Morer i la Marillum a les veus i Ricky Araiza a la guitarra i baix. Tots ells s’encarreguen de la gravació del primer LP (Temps d’amor- Picap 1986). L’Ignasi compon totes les cançons i toca la guitarra. En Ricky s’encarrega dels arrengaments. Es grava al febrer del 1986 a l’estudi del carrer Casp, Estudi-84 i els tècnics són en Joan Sirvent i l’Enric Casamitjana.


Single de promoció de l'LP GIRANT DIES (Picap-1987)
Single de promoció de l'LP GIRANT DIES (Picap-1987)

L’any següent graven l’LP “Girant dies” (Picap-1987). Totes les cançons són de l’Ignasi Morer. En aquest segon i últim LP hi participen com a músics: Lourdes Fradera (arpa clàssica), Ramón Pintó (guitarra) i Dani Levi (bateria i percussió).

Al 2008, Actual Records, reeditaria els dos discos.
Reedició en CD de l'LP GIRANT DIES (Picap-2008)

Reedició en CD de l'LP TEMPS D'AMOR (Picap-2008)

Com sempre un parell de You tubes gràcies al imprescindible Blog:
 http://vinilissim.blogspot.com.es/search/label/Atic 



Informació extreta de
http://no80s-gruposnacionales.blogspot.com.es/2010/09/atic.html

dilluns, 9 de novembre del 2015

LOS WIKINGOS



Si els rivals de The Beatles eren Rolling Stones i dels Sirex, els Mustang, cosa que no treia que entre ells fossin amics. Al Poblenou passava el mateix amb Los Kiero i Los Wikingos. Rivals però amics i col·legues.
C/ Pere IV prop d'on assajaven LOS WIKINGOS
            Los Wikingos  Assajaven a un local compartit amb una altre grup que es deia Tensión al carrer Llacuna. Els fundadors varen ser el bateria Josep Maria Casanovas i el guitarra Jaume Sabaté, que amb en Toni Torres al baix i Fernando Sans com a cantant van començar a tocar primer amb el nom de Los Kon-Tiki a l’any 1963 i mes tard com a The Wikings, seguint la moda dels noms en anglès. La primera actuació va ser a La Verneda.
Entrevista al GRUPO 67 a la revista del Poblenou "4 Cantons"
            Fins al 1971 hi van entrant i sortint nous musics; Jesus Orejon, Paco Garcia, Joan Miró, etc... el 1966 graven el seu primer Ep per la Belter. el 1967 el grup es divideix i uns continuen i els altres formen el Grupo 67.
Fotonovela Dos Corazones amb el títol “Como yo te prometi"
            A la temporada 67-68 protagonitzen la Fotonovela Dos Corazones amb el títol “Como yo te prometi” i graven el segon EP amb la cançó “Soy un pez” que era la canço que cantaven en la seva petita aparició que fan a la pel·lícula protagonitzada per Cassen “La tia de Carlos en minifalda-1967” de Ignacio F. Iquino[1]. En aquesta etapa porten de cantant a Cristian, que primer havia estat cantant de Los Kiero(Veure LOS KIERO en aquest mateix BLOG) i després de Wikingos va continuar cantant amb orquestres com La Principal. 

            Del 1970 al 1974 es passen a dir Los Wikingos y sus Go gós. No cal dir que la novetat del moment eren dos esplendoroses gogós amb la minifaldilla reglamentaria que feien ballar al personal i si més no feien bonic. Aquesta etapa dura fins el 1974. És el final lògic dels grups que van donar pas a les discoteques amb musica enllaunada. Si a principis dels 60 els grups de “peluts” van arraconar a les orquestres clàssiques de mambos boleros i txa-txa-txas. Les discoteques i els seus punxa-discos van fer el mateix amb els grups de rock i pop. A veure ara qui es capaç de treure els maleïts i creguts DJ’s de les pistes de ball!

Portada i contraportada d'un LP cedit per l'amic Paco Arauz.
            Del 1979 al 1986 en Jaume Sabate fundador dels primers Wikingos torna a la carrega. Però no és fins el 2005 que amb el mateix Jaume Sabaté a la guitarra, Josep Maria Casanoves a la bateria, Jesus Orjon a l’altra guitarra, Joan Merino al baix, l’Enric Lopez com a cantant i Paco martinez als teclats que decideixen celebrar el 45è aniversari de LOS WIKINGOS. Organitzant una actuació a La caixa al barri de La Verneda. Per causes alienes al grup finalment no es pot dur a terme aquesta actuació, però això els fa decidir continuar tocant i fer un CD amb el títol de “Ja hem tornat”.
            Buscant la seva relació amb el Poblenou ens han dit gent que els coneixia, que el bateria vivia al costat mateix del Centre Moral, un altre tenia una fusteria al carrer Pere IV, 12.
Actualment i gràcies al seu Facebook (https://www.facebook.com/wikingos) podem saber que segueixen en actiu. 
Foto treta del seu Facebook
            Per acabar dir que van actuar primer per tot Catalunya i després per tot Espanya sortint a programes de TVE d’aquella època i sovint compartint escenari amb els grans del moment; Sirex, Mustang, Salvajes, Cheyenes...Gatos negros...
 

Video "Perdóname amigo" de Los Wikingos


 Video "Perdóname amigo" de Los Wikingos, versió gravada EP

      El Juny del 2019 el meu amic i pianista de Melodrama, Joan Navarro, m'avisa que està prenent unes cervesetes amb els components del grup Wikingos. I jo que m'hi arribo "raudo y veloz, Fiuu...!!!) i aquí estem asseguts xerrant i amb la revista Icaria de l'Arxiu Històric del Poblenou - AHPN. On vaig intentar explicar la història de Los Wikingos segons el que em van explicar gent i amics que els coneixien. 
    
d'esquerra a dreta: Dos Wikingos: Fede Martínez i J. M Casanovas, Joan Navarro (melodrama),
Toni Olivé (melodrama i amo i senyor d'aquest Blog)
 i Jaume Sabaté (guit. i fundador de Los Wikingos) Foto: Juny 2019

Ara sé que en Jaume Sabaté, guitarrista i fundador del grup vivia a la fusteria de la família al carrer Pere IV, davant d'on vivien els meus tiets i la meva cosina i que fins i tot coneixia de vista la meva cosina Engràcia, perquè eren veïns des del 2000 quan els van traslladar als pisos de S. Joan de Malta, per destrossar els carrers Pere IV, Sartorius, Recared. i fer la Diagonal i el Parc del Centre. Jo havia passat cents de vegades per davant de la fusteria, ja que anava a veure la família del carrer Pere IV i del carrer Recared. 
Tinc pendents noves converses amb ells per poder saber-ne més de Los Wikingos.... del  POPlenou.



[1] Ignacio F. Iquino és el Ed Wood català amb mes de 100 pel·lícules com a director, guionista i productor a quina més infumable. Té el dubtós honor d’haver rebutjat en un casting a un actoret americà que estava de pas per Barcelona, i que li va dir que no servia per aquest ofici, l'actor , afortunadament, no li va fer cas. Poc després aquest “actoret” va protagonitzar una pel·lícula que es deia “El graduado” i l’actoret era Dustin Hoffman. Bon ull clínic, sí senyor!

https://www.facebook.com/wikingos/photos

dimarts, 13 d’octubre del 2015

MARY MERCHE Y SU PANDA


Mary Merche y su Panda..... Què dir d'un grup amb aquest nom tan subjugant?



Primer diré que fins fa ben poc no en sabia res de res, però gràcies a la màgia del Feisbuk, vaig assabentar-me que el tal grup era format per gent del barri. M’explicaré, encara que no gaire, doncs tinc poca informació.
Es veu que la tal Merche era mestre  de l’escola Lope de Vega situada als jardinets que en dèiem del Júpiter vell , però que el nom real era plaça Lope de Vega i ara es diu Plaça o Jardins Josep Trueta, però molts en continuem dient  Pç. Lope de Vega, la qüestió es dur la contrària, no? Ara el Lope de Vega és L’Escola Les Acàcies.
 
Mary Merche y su Panda i el grup NINS (foto: http://el-blog-de-ernestoide-2.blogspot.com.es/2011/10/discos-grupos-infantiles-mary-merche-y.html)
Però tornem al grup de nom tan encisador com “Mary Merche y su Panda”. Bé, poca cosa en sé, ja ho he dit més amunt. Sé que van estar cantant als primers anys setanta, van gravar gairebé vuit discos entre singles, EP’s i algun LP de recopilacions de cançons infantils. 
 
Single de la cançó guanyadora al V Festival Canción Infantil TVE 1973
Va ser el grup Guanyador l’any 1973 del V premi de la canción infantil de TVE amb la cançó “Chipi chapa chip chip” de la compositora madrilenya July Murillo.

Però a mi la que realment m'agrada de cançó és "Mosquito Ye-yé" cara B del single del “Chipi chapa chip chip”. La tornada deia així:

Soy un mosquito ye-yé (yeyé)
soy un mosquito zumbón (zumbón)
no me eches mas DDT 
que es lo que anuncia la Televisión

.....Poesia pura!!

I poca cosa més se d’aquest enigmàtic grup del Poblenou. Eren cinc nenes capitanejades per la seva mestra Mary Merche i eren alumnes del Lope de Vega i van funcionar els anys setanta i jo ni enterar-me'n. Estava més aviat despistat escoltant Beatles o Jimi Hendrix, Cream.... o Sisa i Pau Riba....Màquina...etc... i ara me n'adono del que em vaig perdre! Ai las!  

Mireu i disfruteu del Video clip. Quina coreo! Quines faldilletes, quins mitjonets!!!

Amb tots vosaltres!
MARY MERCHE Y SU PANDA


Més informació: http://el-blog-de-ernestoide-2.blogspot.com.es/2011/10/discos-grupos-infantiles-mary-merche-y.html