BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dimecres, 30 d’agost del 2017

Lluis Cabarrocas – Uranium_ BORRASKA



I jo que em pensava que ho sabia tot, tot i tot sobre el Pop, el Rock, la “Música Ligera”, la corxera, la semi corxera i la música en general feta al Poblenou, sobretot dels anys 60, 70, 80 i si molt m’apures fins i tot alguna coseta dels 90! Il·lús de mi!
La Palma del C/ M. aguiló 109
Ara resulta que la botiga on durant tants anys vaig comprar cada setembre les bates del Cole dels meus estimats fills (La Palma del carrer Marià aguiló, per qui encara no ho ha descobert) ens hem trobat amb en Lluís Cabarrocas que abans de fer bates havia estat músic professional d’aquells que es patejaven les carreteres en mal estat de tota Espanya o es passaven tot l’estiu a les Boites (encara no en deien Discos) d’Eivissa o Mallorca. I tot això ho va fer amb el seu Orgue Farfisa amb Leslie i amb innumerables grups com Los Haros, Uranium, The Brisks, Los Stop,BORRASKA.
 L’amic Salvador Garceran, bataca de Los Haros entre altres mil històries musicals del barri, m’havia parlat d’una barberia que hi havia al carrer Marià Aguiló on el fill de l’amo (el barber) tocava l’orgue en molts grups. I el bo del cas és que sí que recordo haver anat, amb 14 o 15 anys, a la rebotiga de la barberia a finals dels 60 on un “melenut”, m’imagino que era en Cabarrocas, ens ensenyava tot cofoi el seu Farfisa.
Però aquest record se’m feia confús. També recordo que hi eren el duo Génesis (el del Poblenou, no el de Peter Gabriel[1]) Però amb aquestes pistes tan pobres no m’atrevia a fer res. I ha estat gràcies al mateix Salvador i a la Informació de Juanjo Caudet (incansable col·leccionista de qualsevol material referent al Poblenou) que m’he posat en contacte amb en Lluís Cabarrocas perquè em parles de la seva carrera de músic conjuntero i pelut.
Lluís Cabarrocas al seu despatx de La Palma Cofecciones i un servidor.
I més o menys n’he tret aquesta petita història d’un músic de conjunt que es va guanyar la vida fent repertori de Discoteca o Boite, com se’n deia aleshores per les sales de la costa, tant de la Península com a Ses Illes. (Costa Brava, Eivissa, Palma Mallorca, etc.)
Em trobo amb en Lluís al seu despatx de l’empresa on es dedica a la confecció i que a hores d’ara ja se n’haurà jubilat.
LOS HAROS en el desaparegut pati del Casino L'Aliança
-"Vaig començar l’any 1967 i tenia 17 anys” - El grup es feia dir LOS HAROS, amb Hac. I el formaven el Carles, l’Enric Vives, el Josep M,  el Salvador Garceran i el mateix Cabarrocas. Ell mateix diu que eren bastant dolents però mica en mica en van anar aprenent. Van actuar al Casino, a l’Ateneu Colon, a la Coop. Pau i Justicia. Vaja, per tot el Poble Nou.
En Lluís tocava una mica la guitarra però, veient que de guitarristes en sobraven, va decidir dedicar-se a l’orgue. 
 
Parche de bateria
El seu primer grup professional va ser URANIUM GRUP ell i un altre amic del barri que es deia Joan (guitarrista) anaven a assajar a Sant Boi, d’on eren els altres components d’URANIUM. L’Evarist n’era el baixista i la veu principal i en Francisco el bateria. I el repertori era el que estava de moda : Trogs, Beatles i el que fes falta. En Lluís Cabarrocas toca un orgue Farfisa comprat a la clàssica botiga d’instruments musicals del carrer Ample, New Phono.

El micro, la pandereta, el Farfisa i les patilles d'en Cabarrocas
1967-68. URANIUM: Joan (PN) : Guitarra. Lluís (PN): Orgue. Evarist (S. Boi): Baix i veu) Cisco (S. Boi): Bateria.

URANIUM: Parc Atraccions  Montjuich
         I cobrant mil peles diàries i per persona- ens diu en Lluís. Al meu pare que era el barber de la barberia Can Lluís, que era on ara hi ha La Palma, no li feia gens de gràcia que no continues amb el negoci familiar, al carrer Marià Aguiló. Però no s’hi podia oposar gaire davant de la evidència que m’hi guanyava bé la vida
 

URANIUM: Ripoll 1969

Entre el 1969-1970 i amb 19 anys se’n va a Eivissa a tocar amb el grup BES GROP,
Bes Grop

Bes Grop

Larry Wald
I així continua fins que se’n va a la mili mentre la resta del grup se’n va a actuar a Finlàndia. Quan torna al de servir la pàtria el 1975 i convertit en tot un homenet continua tocant i passa per un munt de grups com Larry Wald, Los Stop, The Brisks, famosos pel seu “Pepe serà papa” tocant per tota la costa; Malgrat, Santa Susanna. Al Western Saloon, l’Hotel Reymar, Hotel Rivera, Etc.

Larry Wald en el Crazy Boite
 I sobretot els estius a Evissa. Mentre ell tocava al Flamingo de Sant Antoni amb Uranium i Bes Grop. Els Fusioon tocaven al Playboy.
Dels Fusioon, amb en Manel Camp i Santi Arisa, en Lluís recorda que es van fer molt amics i que el teclista Manel Camp, que després ha esdevingut  un gran músic de jazz, concerts clàssics i arranjador de gravacions cantautors, li va ensenyar molt com tocar el seu teclat. “Una gran persona i millor amic” -Recorda en Cabarrocas.

The Brisks. el segon per l'esquerra és en Lluís.
The Brisks cantant allò de "Pepe serà papá" al Playboy d'Eivissa
LOS STOP, sense la Cristina però amb em Llluís Cabarrocas el primer a l'esquerra
BORRASKA  
 

BORRASKA Go now - 1975-Video Clip per POPlenou 


BORRASKA-Retalls Premsa
El 1975 amb el Grup BORRASKA grava un LP i sembla que la cosa va en serio. Guanyen premis a les Discos, els fan una mica de promoció a tos els programes de radio d’aleshores i sembla que la cosa va bé. Però per desavinences entre  el grup, per una part, i per l’altre la cantant Mary Mc Quillian i el seu novio i bateria del grup la cosa no acaba del tot bé.
BORRASKA-Retalls Premsa

                                                   BORRASKA sueño en ti - 1975-Video Clip per POPlenou


En Lluís comença a estar fart d’aquesta vida nòmada de músic. Les Discos comencen a posar només música enllaunada i la contractació de grups peluts cada cop es fa més difícil.
Com a últim grup en Cabarrocas ens explica:
-Amb uns amics vam formar el grup WATUSI: El bateria havia tocat amb un grup de Sabadell que es deien Nómadas, Joan Ramón Berruezo a la guitarra, que havia tocat amb en G. Dann i més tard tocaria amb Els Pets. El baix era en Joan Maria que havia tocat a PIC-NIC i jo a l’orgue. Vam estar tres anys (1975-76-77) a Canàries. I encara vam continuar per Pineda, al Taurus Park, Etc.

Però a principis dels 80 en Lluís Cabarrocas veu que això dels grups no serà per tota la vida i, com els futbolistes, prefereix retirar-se a temps i que no l’hagin de retirar. És aleshores com converteix el negoci familiar de la barberia Can Lluis del seu pare, en el que des de fa anys coneixem com La Palma i on hi hem comprat totes les bates dels nostres fills que han anat a les escoles dels barri com Grèvol, Voramar, Escola Marbella (abans Pio XII), Acadèmia Domingo i moltes més que segurament em deixo.
Marià Aguiló quan la gent encara en deia carrer Sant Pere i hi havia la barberia Can Lluís. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou - AHPN)


[1] Génesis del Poblenou a POPlenou: http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/06/genesiscaoba.html

dijous, 3 d’agost del 2017

La Plaça Prim, una plaça musical.

BONGO BOTRAKO -CAMINANTE                                                        
Mireu aquest video-Clip del 2012 de BONGO BOTRAKO gravat a la Pç. Prim del POPlenou. Bongo Botrako son de Tarragona i és la banda del tarragoní URI GINÉ.

 Segons diu la seva Güeb, la banda neix el 2007 de la mà d'Uri Giné en una plaça de la seva Tarragona natal que ell anomena la plaça de l'alegria, i que de fet dóna títol a una de les cançons que s'inclouen en el seu primer disc. L'empremta del carrer és molt palpable en la seva música: senzilla i directa, barreja de moltes músiques i, al seu torn, difícilment classificable en cap d'elles. Una barreja explosiva que alguns han batejat com punk parranda.
 (Güeb: http://www.bongobotrako.com/la-banda)
 Però, també segons diu el Gúeb, des l'octubre de 2015, Bongo Botrako va anunciar una parada indefinida i una gira de comiat de sis dates, fent el seu últim concert el 26 de desembre de 2015.
 Totes les fotos són de Jed Nguyen i tretes de la seva güeb:http://www.bongobotrako.com/fotos/making-of-caminante

 L'any 2015 es varen acomiadar del seu públic amb aquesta nota:
"Amb aquest comunicat els Bongo Botrako us anunciem que hem decidit parar. Han estat vuit anys des que vam començar, que es diu aviat. Vuit anys d'alegries, de bons amics, de col·laboracions increïbles, de viatges esgotadors, de festes salvatges i també d'algunes ferides. Però sobretot vuit anys que no canviaríem per res al món. I ara va arribar el moment de respirar. Perquè el camí enriqueix el cor però ..."

Quina sort! Pensen els músics que, desgraciadament mai s'han esgotat en gires, festes i concerts sense parar.

 

 
 



 Més sobre  BONGO BOTRAKO a Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bongo_Botrako

 PERÒ LA PLAÇA PRIM TÉ MÉS HISTÒRIA MUSICAL

1966 (Foto: J.M. Huertas Claveria)
Qui no ha passat mai per la Pç. Prim? Es pot dir que, qui més qui menys, s’ha assegut en algun banc de la placeta que també n’havíem dit Placeta Isabel i fins i tot Placeta Santa Isabel. Però ni santa ni res La “susodicha” Isabel era la reina Isabel II, filla de Fernando VII, “el que usaba paletón” i que quan va passar de moda se li va posar el nom del General Prim que aleshores devia estar més en el seu moment. És el que té la politiqueria, que de seguida canvia de moda. Això és el que m’han dit, eh? Que jo de política i de futbol no en sé gens, en canvi de música... tampoc!


 Ultramar Grup Havaneres (Festa Majot 2016)











Però no ens desviem del propòsit d’aquest BLOG tan interessant com prescindible.
 El propòsit d’aquest Post és de relacionar la Pç. Prim (ni Isabel ni santa) amb la música.
A la placeta hi ha costum de fer-ne actuacions d’havaneres per les Festes Majors. 
Coral Proa al mar 1948
DOS+UN (Manel Joseph, Ia Clúa i Jordi Clúa)
 També s’ha fet servir per fer-se fotos de promoció d’alguns grups. I per mostra tenim les del grup Folk-Rock Dos + un, grup que el formaven els germans Clua, Ia i Jordi i Manel Joseph, no eren del barri però es van fe una sèrie de fotos allà pels anys 60 quan encara hi havia el bar Los Pescadores.
DOS+UN (Fotos de l'arxiu d'en Manel Joseph)

DOS+ UN
De quan als anys 70 el bar Los pescadores ja va esdevenir un bar de peluts i progres tenim aquesta foto on es pot veure en Pedemonte que va ser durant molts anys bateria de Dyango.
El segon per l'esquerra és en Fernando Pedemonte bateria de Jazz i de Dyango durant molts anys (foto: AHPN-1970)
A la primavera i estiu del 1979 sovint hi anaven a prendre una cerveseta en Jaume Sisa amb el seu grup d’acompanyament d’aleshores, Melodrama. D’això no en tenim cap foto. Però si una anècdota d’un pelut que ens va preguntar si “¿Usted (al Sisa) es el cantante el Sisa? “- En contestar-li –“Pues, sí”. El noi ens va convidar educadament i se'n va anar sense molestar més.
D’acord. Com anècdota és més aviat pobre... Pobríssima! Però no n’hi ha més. Ah sí! A la TVE hi feien una actuació dels Dire Straits. I, desgraciadament, això és el més sorprenent; Poder gaudir a TVE (no n’hi havia cap altra) d’un dels millors grups de rock i en prime time, que es diu ara!
 Gràcies al You Tube podem saber que el que s'estava fent a TVE era Aplauso i era el 1979 i devia ser dissabte. Ves per on quines coses te això del IUTUP.