BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dissabte, 28 de juliol de 2012

JORDI PANIAGUA


JORDI PANIAGUA no és del Poblenou, que quedi clar per no crear confusions i malentesos. 
Jordi Paniagua, va ser un cantautor no gaire conegut, que va gravar un single per Emi (Emi-Regal- 1970) en doble versió català (títol de color blau) i castellà (títol de color vermell), acompanyat del grup OM d’en Toti Soler. La cara B “Un desig antic” és on es fa notar més el so genuí Rocker i progressiu del grup que havia acompanyat al Pau Riba del Diòptria i a la Maria del Mar Bonet en el seu single “Jo em donaria a qui em volgués”. També s'hi pot sentir l'harmònica de Jaume Balanyà que era component dels DOS + UN.  
En directe l'acompanyaven en Josep M Payà, l'Eugeni a l'harmònica i Jordi Sendra al contrabaix.
http://orio43musica.blogspot.com.es/2009/04/j-paniagua-cantat-en-catala.html
  
I si en Jordi Paniaugua no és del Poblenou, algú dirà, que hi pinta aquí?
Deixeu-me explicar: 
Single col·lecció pròpia

Fa molts, molts anys en una Galàxia llunyana.... hi havia uns gairebé nanos que volien fer un conjunt, entre ells n'hi havia dos del Poblenou i més concretament del Centre Moral i Cultural de Poblenou i cap allà es van encaminar per veure si els deixaven una sala per assajar. I així va ser i més que assajar el que feien eren interminables Jam sessions, intentant fer Blues, Rock, Simfònic, i fins i tot alguna Bossa Nova, que és el que més li agradava al Francesc M Planchart, que era el pianista. També hi havia en Josep M. Trotta que ho tocava tot; piano, orgue, bateria, guitarra, violoncel, la melòdica... I és que li venia de família, son pare era en Josep Trotta violoncel·lista de la O.C.B.[1] i deixeble de Pau casals, pobre senyor Trotta, i li havia sortit un fill pelut i rockero!
Un altre pianista que corria per aquí era en Xavier Dols, mes tard convertit en concertista de cert prestigi. I en Ramon Porta que tocava el baix. I alguns més del barri com en Salvador Garceran (bateria), Josep Solé (guitarra) i els Olivé Brothers (el meu germà i jo). I ens fèiem dir INTROITO o ASSAIG o el primer que ens venia al cap.

Video de "Vivir con fuerza" Cara A del single en castellà amb imatges estretes d'aquest mateix Blog.

 
Video de "Un viejo sueño" Cara B del single en castellà amb imatges estretes d'aquest mateix Blog.
 Els diumenges el matí era quan ens trobàvem i donàvem la tabarra. I va ser aleshores quan en Jordi Paniagua, amic d'en Planchart i d'en Trotta, hi feia cap i algun cop tocàvem les seves cançons. 

Poster arxiu propi
 No recordo si fins i tot al varem acompanyar en alguna actuació. El que si recordo es haver passat moltes estones tocant, xerrant, rient i el que es feia aleshores
Concert a Sant Feliu de Torello-1973
 El que si recordo es haver coincidit, per separat en alguns concerts. Ell acompanyat de Josep M Payà i nosaltres fent "temes" com a Sant Feliu de Torelló, per exemple o a la sala Mirian de Barcelona i algun cop al mateix Centre Moral.

                                      Single sencer en català gentilesa de Vinilissim     
                                                (http://vinilissim.blogspot.com.es/)



[1] O.C.B. Orquestra Ciutat de Barcelona nom de l’actual Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya



dijous, 26 de juliol de 2012

LOS ALBAS

Los Albas
 LOS ALBAS (1967-1977) era un grup de finals dels seixanta i principis dels 70. El seus components eren els germans Rodrigues Coines, nascuts a Granada, però que havien emigrat com tants altres a Barcelona establint-se al Poblenou.Els germans Rodriguez Coines eren el Pepe (Guit. solista i veu) el Tony (Guit. Rítmica i veu i Manolo (Lolo) que era el bateria i cantava els temes mes rockeros. L'únic que no era de la família era el baixista Enric Canals que abans havia estat amb LOS SALVAJES. L'any 1969 entra el baixista Jordi Roda. 
Los Albas. De l'estilista que els vestia no se'n sap res.
  A mitjans dels 60 es pasen gairebé dos anys actuant per França, Bèlgica, Suiza, Holanda, amb un repertori de Rock i jazz i rhythm 'n' blues, però quan tornen a Barcelona es dedican a fer el que se'n deia patxanga i canción de verano. 

És especialment criticada la versió de "Los ejes de mi carreta" versió pop-patxanga de la mítica cançó d'Atahulapa Yupanki. 
 
 Però això no treu que a totes les festes majors assoleixin molt d'èxit i aconsegueixin que la gent s'ho passi d'allò més bé, que en definitiva es del que es tracte.

 També son recordats per la cançó "Un globo, dos globos, tres globos" que va ser la sintonia d'un popular programa infantil de TVE.
Visiteu La Fonoteca, no us arrepentireu:
http://lafonoteca.net/grupos/los-albas






GARATGE CLUB

Entrada al carrer Pallars
GARATGE CLUB va ser una sala de concerts que va funcionar del 1992 al 2002. Estava situada al carrer Pallars al costat d'on ara hi ha el Mercadona.
La veritat es que no en sé gaire d'aquesta sala, però gracies a: 
 http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge

Ens en podem donar compte de la importància que va tenir en la musica dels 90 no només al barri si no a tot Barcelona.


Totes les fotos han estat "robades" de l'interessant Feisbuk que duu el títol de 20 anys de Garatge
 Pel setembre del 2012 sembla ser que està programada una extensa exposició a Can Felipa, exposició que no penso perdre-me-la i espero que ningú del barri ho faci. A més de tot un seguit d'actes per recordar i homenatgar els 20 anys de Garatge Club.
Programa de "festejos"


  El Febrer del 2002 la sala Garatge Club va tancar amb últim concert del grup de Vigo Siniestro Total.
  Per saber-ne més del tema no deixeu de visitar aquest Blog:

http://fanzinosis.blogspot.com.es/2012/07/garatge-club-20-anos.html

I aquest Feisbuk:
http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge
Dels que he manllevat totes les fotos que apareixen en aquesta entrada del POPlenou dedicada a la Sala Garatge Club i que espero no m'ho tingueu en compte.

dissabte, 21 de juliol de 2012

GIGLIOLA CINQUETTI al CNPN

Fotograma de la peli en qüestió
Llegint un vell 4 Cantons de Febrer del 1966 (revista de barri dels anys 60) trobo una noticia on es fa ressò del rodatge de la pel·lícula “Necesito verte” (Ho bisogno di vederti- 1966) a la piscina del Club Natación Pueblo Nuevo a la plaça de Lope de Vega. Sembla ser que finalment la pel·lícula va acabar per portar el títol de "Dio, come ti amo"

Un altre fotograma
  La part musical d’aquesta noticia rau en que la protagonista era la Gigliola Cinquetti, la noia que deia que no tenia edat per estimar-te (Ai, sospir). Nosaltres tampoc teníem edat i ara l’hem passada de llarg. La notícia del 4 Cantons continua dient que per les escenes que havia de nedar la Cinquetti va ser doblada per una nedadora del CNPN. També hi tenia un paper destacat la cantant Mikaela. No cal dir que la esmentada pel·lícula no va passar a la història del cel·luloide, però sí mereix passar a la nostra història local. 

 
La primera escena, mentre passen el crèdits, és una mena de Video clip (avant la lettre) amb la Cinquetti cantant el seu súper èxit "Non ho l'età per amarti" . Tota una troballa a You Tube de l'amic de l'Arxiu en Josep Sarsanedas, "En Sarsa". 

Club natació Poble Nou -CNPN (Foto: A.H.P.N.)

 Veient la foto superior m'ha vingut a la memòria la polèmica que va aixecar el mosaic de la façana de la piscina entre la gent del barri; que si era massa modern, que no s'entenia res. 
Vista general de la Plaça Lope de Vega als anys 60 (Foto: A.H.P.N.)
De fet, la gent de certa edat hi estava en contra i el jovent a favor, més que res per duu la contrària, que era el que ens agradava aleshores als que érem joves. 
 De la vella polèmica i la piscina del Poblenou només en queden unes grades-degradades (Observeu l'intel·ligent joc de paraules) en un semi abandonat jardí que em sembla que duu el nom de Jardins del Dr. Trueta.

 El que queda de la Piscina actualment
 No té res a veure amb la música però encara recordo una altra vella polèmica que es va desencadenar arran de la construcció de l'església Sant Bernat Calvó que també devia ser massa moderna. La polèmica es va saldar anomenant la nova església amb el sobrenom de Can Totxo, degut a ser d'obra vista (es diu així, no?)

I per acabar, us deixo la pel·lícula sencera per als més viciosos i agosarats. Els primers deu minuts és una escena dins de la piscina del Poblenou. Més endavant també s'hi pot veure altres aspectes de la Barcelona dels anys 60, sobretot al Poble Espanyol. "Que os sea leve"

MARTI LLAURADÓ - 16 JUTGES


El nano amb ulleres i pantalons curts és en Martí Llauradó. El senyor de la dreta amb ulleres és en JoaquimFernàndez, poeta, teatrero i president del Centre Moral (Foto: A.H.P.N.)

 El catorze de setembre del 1960 s’inaugura a la rodona de la Rambla del Casino una escultura de terracota “l’adolescent, al cant popular” obra de l’escultor Marti Llauradó. 

 
El mateix indret el 2012. On hi havia un bar ara hi ha la Pastisseria Triomf.
 A la inauguració hi assisteix la seva vídua i el seu fill del mateix nom, Marti Llauradó, que pocs anys més tard s’integrà com a cantant al grup de Els 16 Jutges, sent el primer autor que va musicar poemes de Salvat –Papasseit.

Portada de l'EP que Martí Llaurado, membre dels setze jutges, va dedicar a principis dels seixanta a quatre poemes de Salvat Papasseit que ell mateix havia musicat. (Foto: http://poemesisolfes.blogspot.com.es/)
  Aquesta escultura va ser retirada el 1985,  perquè havia estat feta malbé. Sortosament, la família en conservava el guix original i se’n va fer una reproducció en bronze per posar-la a la mateixa rodona, el 15 de desembre de 1999.

L'estatua en el seu lloc actual, esperant que algun altre imbècil la faci malbé.



dijous, 19 de juliol de 2012

DOS + UN a la Pça Prim


Portda CD recopilatori

Fa poc que s’ha reeditat una recopilació de tots els EP’s del grup de folk Dos +Un, (Dos + Un 1967-1971 . PiCap 2011) format per en Manel Joseph, Ia Clúa i Jordi Clúa i més tard també Jaume Balanyà.
  DOS + UN va ser un grup de cançó-Folk-Rock i més... que va editar cinc discos entre 1967 i 1971 

Interior llibret- Foto inferior esquerra Els pescadors. Foto inferior dreta, vies del tren al Poblenou
Dins del llibret hi ha una foto del trio davant del bar Los Pescadores, preguntat a en Manel Joseph, em respon amablement que l’he encertat que Los pescadores es l’antic bar que s’ha convertit en el restaurant Els pescadors de la Plaça Prim i encara m’envia unes quantes fotos més de la mateixa sessió on l’antic bar es veu millor

DOS + UN a  Los Pescadores,a laPpça Prim i per les vies de tren
  i unes altres per les vies del tren que separaven el barri de la platja, si és que el que hi havia se li podia dir platja 






Passejant per les vies del tren

..." els camins dels tres xavalets es van separar...
L'Ia va muntar amb el Jordi batiste IA & BATISTE, també va col·laborar amb l'Orquetra Frenesí i amb el Gato Pérez. Fins avui, treballa en el seu projecte en solitari.
El Jordi va acompanyar amb el seu contrabaix a moltíssims, els més detacats, cantants de la cançó, treballant un munt d'anys al grup de Joan Manuel Serrat. Va formar part de BARCELONA TRACTION i de moltes experiències jazzístiques.
I jo, vaig tocar en els grups de Pau Riba, Mª del Mar Bonet, Uc, Sisa, col·laborar amb La Vella Dixieland i formar part de PATATAS FRITAS, LA PATAQUETA (cançons infantils), MIRASOL-COLORES, EL GATO Y EL TRILLA amb Gato Pérez i fins la data sóc percussionista i cantant de l'ORQUESTRA PLATERIA.
Salut i endavant les atxes!!!!!"

Manel Joseph, gener de 2011

A l'escrit d'en Manel Joseph del llibret del CD hi afegiria que l'Ia Clúa encara va tenir dues relacions musicals més amb el barri:
 Va col·laborar en els dos CD's del grup Poblenoví SPLAC i en el darrer CD de MELODRAMA hi va exercir de productor. Al setembre de l'any 2011 l'Ia Clúa ens va deixar un profund buit dins de tots els seus amics.

Pça Prim anys 60
Pça Prim actualment                                                                                                                                                               (Blog: http://fabricasdelpoblenou.blogspot.com.es/2009/09/aquel-poblenou-algo-mas-que-un-barrio.html)


dimecres, 18 de juliol de 2012

HARMÒNICA ZÚMEL BLUES BAND


PASSATGE de CAN SALADRIGAS
Harmònica Zúmel Blues Band esperant la inspiració (Drets: Julian Garcia, Gonçal Garcia, toni Olivé, Pere Sabaté. Asseguts Vicente Prenafeta (Hippy Vicente) i Carles Nadal)
 El video-clip del Grup de Blues Harmònica Zúmel Blues Band pel Programa “Botó Fluix” de TV3 el 1985 i realitzat pel director de cinema Eduard Cortes (TV: La memòria dels Cargols, Ho Europa!, Sitges, Psico-Express. Cinema: The Pelayos, La vida de nadie, El pallasso i el führer, etc) va ser gravat integrament al desaparegut Passatge de Can Saladrigas.

 El podeu veure a You Tube i recordar com era el passatge abans de la remodelació i convertir-se en la Biblioteca Manuel Arranz. 

 Harmònica Zúmel Blues Band, estava format per Vicente Prenafeta Zúmel, Carles Nadal, Julian Garcia, Pere Sabate, Gonçal Garcia i Toni Olivé. En el video clip hi va col·laborar l'actriu Carme Pous.
Al grup hi va anar entrant i sortint diferents components entre ells Big Mama Montse, August Tharrats, Amadeu Casas, Chento Briganti, Josep Maria Merchan, Joan Vinyals i molts altres que son referència del Blues a Barcelona, Catalunya i Espanya.
Can Saladrigas vist del del carrer Llull, avui, dia 20 de juliol 2012, 12:00 A.M.

Can Saladrigas avui, dia 20 de juliol 2012, 12:02 A.M.

Can Saladrigas avui, dia 20 de juliol 2012, 12:05 A.M.

Can Saladrigas, Biblioteca Manuel Arranz, avui, dia 20 de juliol 2012, 12:07 A.M.

SISA & MELODRAMA

PERE IV, 416
LP "Sisa & Melodrama -1980
Melodrama, com no? També va aprofitar el barri per la portada de l’LP que varen gravar amb en Jaume Sisa “Sisa i Melodrama” (1980). 
A la portada es veu en Sisa al peu d’una escala mirant sorprès el grup Melodrama que puja escales amunt.
Carrer Pere IV, 416 (Foto: T. Olivé set-2010)
 Aquesta escala és l’escala de veïns del carrer Pere IV, 416, on el meu germà Dionís i jo varem néixer farà mes de 50 anys (ell més anys que jo) i hi vam viure fins el 1962. 

L'escala de Pere IV -esquerra Foto de Jaume Mor. Dreta foto actual
 En la reedició en CD del 2006 hi ha una portada diferent de la mateixa sessió fotogràfica realitzada per Jaume Mor fotògraf nascut al barri de la plata. 

Davant Triple CD

Darrera capsa del triple CD
 I en el llibret de dins de l’estoig hi ha dues fotos d’en Sisa i Melodrama a la cantonada amb Selva de Mar. 
Pere IV cantonada Selva de Mar

Pere IV cantonada Selva de Mar
 Curiosament aquest mateix immoble va ser objecte d'una novel·la de memòries escrita per Maria Rosa Casanovas i Palop amb el títol "Pere IV, 416. Farmàcia -Postals de postguerra" Liniazero ed-2009. Hi podeu trobar més informació al BLOG:
 http://pereiv416farmacia.blogspot.com.es/

 
Sisa & Melodrama a Bellaterra -juny 1979


dimarts, 17 de juliol de 2012

RAIMON

Portada EP (quatre cançons) Single col·lecció pròpia

El primer EP (1963) de Raimon on s’hi troba “La pedra” i “”al vent” Oriol Maspons va fotografiar a Raimon per un carreró del Poblenou. No hi ha hagut manera d’esbrinar a quin indret pertany, encara que hem trobat una altra foto de la mateixa sessió on s’endevina una xemeneia en un descampat de ves a saber on. 
  
Llibre "La nova Cançó- La veu d'un poble" (Museu història de Catalunya 2010)

   
En la portada del disc es veuen com unes barraques que, o potser es cap el barri de pescadors o cap a la riera d’Horta, el 1963 per tot arreu hi havia cases baixetes. 
Si li poguéssim preguntar al mateix Raimon o als descendents de l’Oriol Maspons, o potser buscar el nano que surt a la foto i que sembla tirar-li una pedra... “tires la pedra, on anirà...”. 
El nen ja no deu ser tan nen i per la data d’edició del disc i l’edat que sembla que tingui el nano, actualment deu ser tot un senyor dret i fet d'uns 57/59 anys o sigui com un servidor, autor d’aquest Blog. 

Una altra foto d'Oriol Maspons de la mateixa sessió
(Foto: Llibre "La nova Cançó- La veu d'un poble" (Museu història de Catalunya 2010)
 Ah! Per cert, juro que jo no li he tirat mai cap pedra a en Ramon Pelegero Sanchís.
I des d'aquest humil Blog voldria fer una crida per si el nen (l'home) en qüestió llegís aquest Blog es posés en contacte immediatament amb l'Arxiu Històric del Poblenou que li estaria eternament agraït. Bé, potser no tant. tampoc cal exagerar.

En l'especial Enderrock ROCKcol·lecció nº 26, dedicat a Raimon hem trobat dues fotos més de la mateixa sessió d'Oriol Maspons fetes al Barri. En una s'hi veu un garatge, que potser algú pot reconèixer.
Raimon pels carrers del Poblenou (Foto: Oriol Maspons- Enderrock)
 



Raimon pels carrers del Poblenou (Foto: Oriol Maspons- Enderrock)
- Aquest reportatge el vaig penjar el juliol del 2012 esperant que algú pogués identificar els racons del barri. Ara (gener-2015) el meu amic Xavier Molina m'informa del següent:
"Eran les barraques que hi havia al final de la Rambla al costat de les vies del tren. Era una zona plena de gitanos i venien peix pels carrers. 
En varies fotos surt la xemeneia de Can Girona (La Macosa) que estava al carrer de "Los herreros" que anava directament a l'estació de tren POBLENOU. Jo vivía allà. I era el carrer de l'estraperlo durant la Guerra DEL GENERALISSIMO... Manda huevos!
Gràcies amic Xavier Molina!