BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dijous, 6 de desembre del 2012

RAMÓN SÁNCHEZ SABATER -Bateria de tota la vida



Ramón Sánchez Sabater actualment
      
El Ramón amb una de les seves primeres bateries
   En Ramón Sanchez i Sabater forma part de tota una nissaga dedicada a la bateria; Son pare era el popularment conegut a tot el barri com El Chato o també el Mingo, Domingo Sanchez “El Chato” tocava sovint amb un pianista invident conegut com Peret i que venia cupons al quiosc davant de la Pastisseria Mireia, al costat de L’Artesana. 
 Peret piano- Mingo Chato bat -La Artesana
 Ells dos formàven un duet que es feien totes les verbenes populars dels anys 50. Algú els recorda, també, tocan al bar on ara hi ha la Pastisseria Triomf a la rodona de la Rambla del Casino. I ja en ple anys seixante cada diumenge tocaven a L’Artesana el seu repertori de valsos, polques, boleros i algún que altra tango i pericón.
Peret

Domingo Sanchez, el Chato





             









     


El Chato també tocava en un cabaret de La Mina anomenat La Campana, cabaret del que no en teniem notícia fins ara. De fet era el típic “merendero” que hi havia pels volts de la riera d’Horta[1] i que estava envoltat de masies i horts. El Chato quan anava a tocar deia que anava a “Els pagesos” i és així com el seu fill Ramón recorda aquest indret. També va estar tocant amb la Orquestra Siracusa. Però, el que deiem, el tal Chato va iniciar una gran nissaga de bateries entre els seus fills; en Ramon, en Domingo, Joan i Jordi. Els seus quatre fills s’han dedicat a tocar la bateria.

ORQUESTA SIRACUSA
            Com ja hem dit en Ramón Sánchez i Sabater va començar amb Los Jibaros i també amb un altre grup del Poblenou: Los Wikingos.
Amb LOS WIKINGOS
Amb LOS JIBAROS  a la Cooperativa Pau i Justicia
 Però la mili va fer que deixes els dos grups i un cop acabada la mili se’n va anar a Anglaterra per desintoxicar-se de la vida cuartelaria, allà va estar tocant i fent sessions amb gent com The Animals, Shocking Blue o Pretty Things entre el 1969 i setanta. Quan tornà se’n va a Evissa que és on hi havia feina i tocaven tots els grups durant l’estiu, com Mi Generación o Fusioon, etc...




A partir del 1970 toca amb infinitats de grups i orquestres patejant-se gairebé tots els locals i sales de festa de Barcelona i rodalies. Luc Barreto, Raul del Castillo, Eliseo del Toro fins que va a parar amb el grup de Dyango. 

Amb Dyango i Luc Barreto



Dyango i el seu grup en plena actuació
El Grup de Dyango a l'Oest d'Almeria. Ramón és el primer per l'esquerra

Parlant amb en Ramón Sanchez m’ha aclarit un tema una mica confús. Sovint havia sentit dir que el cantant Josep Gomez conegut amb el nom de Dyango havia nascut al Poblenou. Molta gent consultada al barri així ho asegurava. El motiu de la confussió m’ho explica el mateix Ramón Sanchez i Sabaté:



Jo vaig estar de bateria en el grup de Dyango els primers setanta. Era quan actuavem molt sovint a Don Chufo. Aleshores jo vivia prop de la Pça Lope de Vega i el furgonetero era l’Ignasi, que tenia una polleria a Bilbao / Pallars. Aquesta és la causa que sovint la furgoneta del Dyango estava aparcada per aquest sector del barri, la cual cosa va fer correr la falsa història de que Dyango vivia al Poblenou. Dyango, que el seu nom es Josep Gomez, va néixer el vuit de maig del 1940 al barri de Sant Antoni. Encara que durant una època va estar vivint a prop d’aquí, al carrer Huelva, un carrer més amunt de la Rambla Guipozcoa a La Verneda.

Ramón Sanchez i Sabater

La furgoneta de Dyango que moltas recordem aparacda pels volts de la Pça. Lope de Vega

            I d’aleshores ençà, Dyango, no ha parat mai de cantar, gravar i actuar per tot el mon, actualment el bateria del grup és en Fernando Pedemonte, nascut també al Poblenou i que té una llarga trajectòria com a músic de jazz a part d’haver acompanyat entre molts a Manzanita, Armando Manzanero, Moncho i actualment, com hem dit,  a Dyango.

Fernando Pedemonte a la bateria acompanyant a Dyango

            Però la història d’en Ramón Sánchez encara no s’ha acabat. A la sala Don Chufo a mes d’acompanyar a Dyango eren el conjunt fix de la sala i tan havien de tocar repertori de ball com acompanyar a la figura contractada i que venia sense grup. És així que un dia podia acompanyar a Georgie Dann, el del Bimbó,  el Kasatxock i la barbacoa i l’endemà a Los tres Sudamericanos amb el  “Me lo dijo Perez”...
Ramón Sánchez amb Dyango

 Un cop acabada la llarga temporada de bateria amb en Dyango toca amb la Orquestra de La Paloma i del Salon Cibeles i també amb el Grup Los Duendes, fa rumbes amb Los Amaya, acompanya a Los 5 musicales, que feien una versió concert i reduida del JC Superstar. I amb en Cassen i la Mary Santpere, que duien un espectacle de variedades per totes les Festes Majors de Catalunya i Espanya. Fins i tot amb els pallassos de la Tele; Gabi, Fofo, Milki, Fofito i Milikito: “¿Como eTtan uTtedeeeessss....?” I és que a vegades la vida del músic és molt dura.    

Actualment en Ramon toca en un parell de grups i és el bateria de Los Sirex en els concerts que l’històric bateria de tota la vida, Lluis Gomis, no pot realitzar degut a la seva salut.



Ramón amb LOS SIREX actualment.



Sessió de fotos de Los Sirex 2015. amb en Ramón Sanchez Sabater com a component fix a la bateria

Video domèstic de l'actuació de Los Sirex & amics 
a la Barceloneta l'estiu del 2011

Dyango cantant "Ligados". A la bateria en Ramón



[1] Pocs recorden que la Rambla Prim fins a mitjans dels setanta era una típica riera (Riera d'Horta) amb el terra encatifada de palets de riera (esclar) i flanquejada per dues fileres de canyes.

3 comentaris:

  1. Merecido homenaje, a un buen músico, y buena persona.
    P.C.A. Los grandes aunque no se hable de ellos; siempre están en el corazón de quienes les admiran...

    ResponElimina
  2. ma agrada mol aquesta historia. moltes gracies

    ResponElimina