El dia 20 d'agost va fer 35 anys de la segona actuació de Melodrama.
 |
| Cartell del "Happening" |
Feia
un mes escàs que Melodrama havia
assolit un discret èxit en el seu debut a Zeleste; pocs, però fidels. I
ja teníem una altra actuació en un "happening" a Casterterçol! Yupi!
L'èxit trucava a la porta! Això era Jolibú!!
Però el grup tenia un gran problema, no havíem suposat que hi hauria cap altra
actuació aquell estiu. Només teníem programat un concert i era pel setembre,
per la Festa Major del Poblenou. I que no us se n'escapareu que us expliqui
quan també es compleixin 35 anys. No senyor!
 |
| Melodrama en plena actuació: |
Però
aquell agost, en principi, el teníem lliure d'actuacions. Així és que el Sr.
Collazos, el bateria oficial, se n'havia anat de vacances a Grècia. Una
actuació que ens surt i nosaltres sense bataca.
Però "A grandes remedios grandes males"... o no era ben be
així. Bé el deus de la casualitat ens van ser favorables i heus aquí que en
Joan Navarro, el pianista, tenia (i té) un germà que a més de germà tocava (i
toca) la bateria. Fins feia poc havia tocat amb un grup de Rock anomenat Rockcelona
del que el més destacable i inoblidable era el seu manager:
l'incansable Mag Bal (Magin
Balcells, en hores que no exercia de mànager).
 |
| Francesc Navarro: bateria per un dia de Melodrama |
En
Francesc Navarro, el germà bateria del Joan es va aprendre de seguida el
repertori de Melodrama. I cap a Castellterçol s’ha dit! A fer un Japenin!
Bé,
ja sabeu com va tot, no? Carregar la furgoneta, carregar amplis, carretera,
peatges, descarregar ... etc...
L’actuació,
bé, correcte.
A
part de Melodrama el cartell es completava amb: Quico Palomar, Baró Fantàstic,
Infusió de Menta, alguns més i el plat fort era La Rondalla de la Costa, recordo
haver vist per allà al Xavier Batllés.
I
no recordem gaire més. Només que a l’hora de cobrar no vam cobrar. L'organització
deia que en prou feines havia recaudat per pagar l’equip i que si cobrava algú
seria La Rondalla, doncs ells eren professionals i els demés ens dedicàvem a altres
feines i pel que es veia ens hi tindríem que seguir dedicant.
En
fi que vàrem sortir una mica escaldats Jordi Tatcher, bateria del Baró fantàstic,
grup que solia tocar a la Pça del Pi, tampoc va sortir gaire content.
De fet no crec que cobrés ningú. Realment va ser un “japening” de pena.
I
no hi ha gaire més a explicar d’aquesta 1ª actuació organitzada per una gent
amb més bona intenció que eficàcia.
 |
| El públic, com sempre, entregat |
Així era, nens i nenes del cap dret, l’incipient
pre-història del Rock Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada