Els Mojinos Escozios son principalment de Santako (Santa Coloma de Gramenet)
I quina és la seva
relació amb el POPlenou?
CD-DVD de la meva col.lecció particular.
Poca, que jo sàpiga,
però el 2002 els Mojinos van treure un CD-DVD amb el títol “Más de 8 millones de discos vendidos” Títol divertit i catxondo
com ja ens tenen acostumats El Sevilla i la seva banda Mojinesca.
Com he dit era un
CD-DVD i el dvd és una parodia d’un grup súper famós que amb tota mena de luxes
propis de les estrelles del Rock & Roll fan una actuació a un famós local
de la ciutat amb tota mena de fans perseguint-los i assetjant-los.
Llibret del CD-DVD (col.lecció particular.)
L’actuació s’acaba gravant al
Casino L’Aliança del Poblenou.
Fotograma del film on es pot veure el Casino
ARA! Per fi surt
alguna relació amb el Poblenou. I que us pensàveu, eh?
I és per això que els
he inclòs en aquest Blog dedicat al POP, ROCK, i música popular que hi tingui
alguna cosa a veure amb el barri nostre de cada dia.
Diferents fotogrames on es pot veure l'escenari del Casino l'Aliança del Poblenou.
S’ha de dir que l’actuació
filmada al Casino te molt bona qualitat de so, amb una forta secció de vents,
so guitarrero amb molta canya i sens deixar de fer l’animal i amb el seu sentit
de l’humor sempre divertit, Bé, o a i m’ho sembla.
Videos de l'actuació a l'escenari del Casino que podeu trobar al You Tube:
Que llueva, que llueva en directe des del CASINO
Esta si que es la cansion mas bonitaen directe des del CASINO
Mi noviaen directe des del CASINO
Me voy a la playaen directe des del CASINO
Nacho Fresneda
Nacho Fresneda i Óscar Foronda
Podreu reconèixer entre
els actors a Nacho Fresneda, conegut
pel seu paper de Huari al Cor de la ciutat de TV3 i encara més en el paper d’Alonso
de Entrerrios al MInisterio del Tiempo de TVE. Aquí el veiem fent de segurata
dels Mojinos.
................................................
També té un important paper en
Josep Mota, actor poc conegut, però que sovint el veiem tant a TV3, en cine o
en teatre sempre com actor de repartiment.
El mig-metratge del
DVD porta el nom “LA GRAN MENTIRA DEL ROCANROL”
Entre solo de rock, bluesero o fins i tot
Heavy pots fer unes “Risas” que sempre va be per la salut. El millor que tenen
els Mojinos és que ni ells mateixos es prenen seriosament.
Llarga Vida a Miguel
Angel Rodriguez, el Sevilla i als seus Mojinos!!!
I jo que em pensava
que ho sabia tot, tot i tot sobre el Pop, el Rock, la “Música Ligera”, la
corxera, la semi corxera i la música en general feta al Poblenou, sobretot dels
anys 60, 70, 80 i si molt m’apures fins i tot alguna coseta dels 90! Il·lús de
mi!
La Palma del C/ M. aguiló 109
Ara resulta que la
botiga on durant tants anys vaig comprar cada setembre les bates del Cole dels
meus estimats fills (La Palma del carrer Marià aguiló, per qui encara no ho ha
descobert) ens hem trobat amb en Lluís Cabarrocas
que abans de fer bates havia estat músic professional d’aquells que es patejaven les carreteres en mal estat de
tota Espanya o es passaven tot l’estiu a les Boites (encara no en deien Discos)
d’Eivissa o Mallorca. I tot això ho va fer amb el seu Orgue Farfisa amb Leslie i amb innumerables grups com Los Haros,
Uranium, The Brisks, Los Stop,BORRASKA.
L’amic Salvador
Garceran, bataca de Los Haros entre altres mil històries
musicals del barri, m’havia parlat d’una barberia que hi havia al carrer Marià
Aguiló on el fill de l’amo (el barber) tocava l’orgue en molts grups. I el bo
del cas és que sí que recordo haver anat, amb 14 o 15 anys, a la rebotiga de la
barberia a finals dels 60 on un “melenut”, m’imagino que era en Cabarrocas, ens
ensenyava tot cofoi el seu Farfisa.
Però aquest record
se’m feia confús. També recordo que hi eren el duo Génesis (el del Poblenou,
no el de Peter Gabriel[1])
Però amb aquestes pistes tan pobres no m’atrevia a fer res. I ha estat gràcies
al mateix Salvador i a la Informació de Juanjo Caudet (incansable
col·leccionista de qualsevol material referent al Poblenou) que m’he posat en
contacte amb en Lluís Cabarrocas perquè em parles de la seva carrera de músic conjuntero i pelut.
Lluís Cabarrocas al seu despatx de La Palma Cofecciones i un servidor.
I més o menys n’he
tret aquesta petita història d’un músic de conjunt que es va guanyar la vida
fent repertori de Discoteca o Boite, com se’n deia aleshores per les sales de
la costa, tant de la Península com a Ses Illes. (Costa Brava, Eivissa, Palma
Mallorca, etc.)
Em trobo amb en Lluís
al seu despatx de l’empresa on es dedica a la confecció i que a hores d’ara ja
se n’haurà jubilat.
LOS HAROS en el desaparegut pati del Casino L'Aliança
-"Vaig començar l’any
1967 i tenia 17 anys” - El grup es feia dir LOS
HAROS, amb Hac. I el formaven el Carles, l’Enric Vives, el Josep M,el Salvador Garceran i el mateix Cabarrocas.
Ell mateix diu que eren bastant dolents però mica en mica en van anar aprenent.
Van actuar al Casino, a l’Ateneu Colon, a la Coop. Pau i Justicia. Vaja, per
tot el Poble Nou.
En Lluís tocava una
mica la guitarra però, veient que de guitarristes en sobraven, va decidir
dedicar-se a l’orgue.
Parche de bateria
El seu primer grup
professional va ser URANIUM GRUP ell i un altre amic del barri que es deia Joan
(guitarrista) anaven a assajar a Sant Boi, d’on eren els altres components d’URANIUM. L’Evarist n’era el baixista i
la veu principal i en Francisco el bateria. I el repertori era el que estava de
moda : Trogs, Beatles i el que fes falta. En Lluís Cabarrocas toca un orgue
Farfisa comprat a la clàssica botiga d’instruments musicals del carrer Ample,
New Phono.
El micro, la pandereta, el Farfisa i les patilles d'en Cabarrocas
1967-68. URANIUM: Joan
(PN) : Guitarra. Lluís (PN): Orgue. Evarist (S. Boi): Baix i veu) Cisco (S.
Boi): Bateria.
URANIUM: Parc Atraccions Montjuich
“I cobrant mil peles diàries i per persona- ens
diu en Lluís. Al meu pare que era el
barber de la barberia Can Lluís, que era on ara hi ha La Palma, no li feia gens
de gràcia que no continues amb el negoci familiar, al carrer Marià Aguiló. Però
no s’hi podia oposar gaire davant de la evidència que m’hi guanyava bé la vida”
URANIUM: Ripoll 1969
Entre el 1969-1970 i
amb 19 anys se’n va a Eivissa a tocar amb el grup BES GROP,
Bes Grop
Bes Grop
Larry Wald
I així continua fins
que se’n va a la mili mentre la resta del grup se’n va a actuar a Finlàndia. Quan
torna al de servir la pàtria el 1975 i convertit en tot un homenet continua
tocant i passa per un munt de grups com Larry
Wald, Los Stop, The Brisks,
famosos pel seu “Pepe serà papa” tocant per tota la costa; Malgrat, Santa
Susanna. Al Western Saloon, l’Hotel Reymar, Hotel Rivera, Etc.
Larry Wald en el Crazy Boite
I sobretot els estius a Evissa. Mentre ell
tocava al Flamingo de Sant Antoni amb Uranium i
Bes Grop. Els Fusioon tocaven al Playboy.
Dels Fusioon, amb en
Manel Camp i Santi Arisa, en Lluís recorda que es van fer molt amics i que el teclista
Manel Camp, que després ha esdevingut un
gran músic de jazz, concerts clàssics i arranjador de gravacions cantautors, li
va ensenyar molt com tocar el seu teclat. “Una
gran persona i millor amic” -Recorda en Cabarrocas.
The Brisks. el segon per l'esquerra és en Lluís.
The Brisks cantant allò de "Pepe serà papá" al Playboy d'Eivissa
LOS STOP, sense la Cristina però amb em Llluís Cabarrocas el primer a l'esquerra
BORRASKA
BORRASKA Go now - 1975-Video Clip per POPlenou
BORRASKA-Retalls Premsa
El 1975 amb el Grup BORRASKA grava un LP i sembla que la
cosa va en serio. Guanyen premis a les Discos, els fan una mica de promoció a
tos els programes de radio d’aleshores i sembla que la cosa va bé. Però per desavinences
entre el grup, per una part, i per l’altre
la cantant Mary Mc Quillian i el seu novio i bateria del grup la cosa no acaba
del tot bé.
BORRASKA-Retalls Premsa
BORRASKA sueño en ti - 1975-Video Clip per POPlenou
En Lluís comença a
estar fart d’aquesta vida nòmada de músic. Les Discos comencen a posar només música
enllaunada i la contractació de grups peluts cada cop es fa més difícil.
Com a últim grup en Cabarrocas
ens explica:
-Amb uns amics vam formar el grup WATUSI: El bateria havia tocat amb un
grup de Sabadell que es deien Nómadas, Joan Ramón Berruezo a la guitarra, que
havia tocat amb en G. Dann i més tard tocaria amb Els Pets. El baix era en Joan
Maria que havia tocat a PIC-NIC i jo a l’orgue. Vam estar tres anys (1975-76-77)
a Canàries. I encara vam continuar per Pineda, al Taurus Park, Etc.
Però a principis dels
80 en Lluís Cabarrocas veu que això dels grups no serà per tota la vida i, com
els futbolistes, prefereix retirar-se a temps i que no l’hagin de retirar. És
aleshores com converteix el negoci familiar de la barberia Can Lluis del seu
pare, en el que des de fa anys coneixem com La Palma i on hi hem comprat totes
les bates dels nostres fills que han anat a les escoles dels barri com Grèvol,
Voramar, Escola Marbella (abans Pio XII), Acadèmia Domingo i moltes més que segurament
em deixo.
Marià Aguiló quan la gent encara en deia carrer Sant Pere i hi havia la barberia Can Lluís. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou - AHPN)
[1]Génesis
del Poblenou a POPlenou: http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/06/genesiscaoba.html
