GERMAN COPPINI

La nit de Nadal de l'any passat (2013) mor Germán Coppini López-Tornos (Santander, 1961)

Crec que en aquest Blog dedicat a la música del Poblenou de Barcelona German Coppini no hi pot faltar.  

La seva relació amb el Poblenou, potser, és una mica "pillada".

German Coppini neix a Santander, viu a Vigo on forma Siniestro Total i sobretot Golpes Bajos, viu a Madrid la "Movida". I la seva relació amb Barcelona?

German Coppini, o be amb Siniestro Total o amb Golpes Bajos a partir del 1983, passa sovint per Barcelona per actuar al Zeleste o al barri, a la sala Metro. I és en aquestes actuacions i estades a Barna que German Coppini passa pel Poblenou a casa de la seva tieta l’Adelina Coppini que tenia una merceria al carrer del Joncar. 

Local on hi havia la merceria de l'Adelina Coppini al carrer Joncar

Carrer Joncar actualment.

Molts la coneixereu i segur que hi havieu comprat les llanes per fer-vos aquell jersei que mai vareu acabar. Aquí també hi vivia l'àvia paterna d'en Germán i de petits s'hi van passar moltes estades, com m'ha fet saber la Cris Coppini, germana d'en German.

Germán i Cris Coppini de petits. (Foto arxiu Cris Coppini)

  Fem una mica d'història i anem fins a principis del segle XX.
 La familia Coppini- Mantovani, originaria de Varesse (Italia) s'instalà a Barcelona a principis del segle XX. El 24 abril del 1917 Camillo Coppini Locarmi s'inscrivia al registre d'estrangers amb la seva dona, Ernesta Mantovani, i els seus fills, Adela, Ettore i Eduardo, avi d'en Germán Coppini. 

Camilo Coppini, Ernesta Mantovani (Besavis de German) i els seus fills :Adelina Coppini Mantovani, Eduardo Coppini Mantovani (Avi de Germán), Hector Coppini Mantovani (Foto arxiu Cris Coppini)

Camilo Coppini (Besavi de German) tenia 49 anys i entra a treballar a Can Vilella, la fàbrica del vidre que estava al carrer Llull entre el carrer Provençals i Fluvià fent el manteniment dels forns. Més tard un fill de l'Eduardo se'n va anar a viure Santander, d'on era en German Coppini. Al Poblenou va quedar una altra part dels Coppini.

Forns de la fàbrica del Vidre Vilella (1920) - Foto: Arxiu Històric del Poblenou

I fins aquí aquesta és la història i relació d'en German Coppini amb el Poblenou, que em va ser explicada per la meva estimada sogra Pierina Badellino Coppini. I que pot semblar una mica embolicada, però és que no ho son d'embolicades totes les històries familiars? I que sempre costen d'explicar a qualsevol que no sigui de la familia? I tant clar que ho veiem nosaltres! 

Però anem al que realment ens interessa:

Com ja hem dit German Coppini comença la seva carrera musical amb Siniestro Total. 

El Febrer del 1983 rep un cop d'ampolla durant una actuació a Zeleste, i això l'obliga a estar-se una temporada a un hospital a Barcelona i aquí comença a plantajer-se això del Punk i la seva integritat física. Després d'aquest accident/incident junt amb Teo Cardalda funda Golpes Bajos.

La seva carrera és tan extensa que aquí deixo uns enllaços on ho expliquen molt millor: 

http://no80s-gruposnacionales.blogspot.com.es/2008/07/german-coppini.html 


http://magicpopcat.blogspot.com.es/2013/12/fallece-el-cantante-y-compositor-german.html


 Com a curiositat direm que German Coppini canta en català la cançó de Pau Riba “Orenella i gladiol” en el seu disc de 1996, Carabás.

I per acabar dos videos del concert simfònic: La Edad De Oro del Pop Español - Concierto Sinfónico - Orquesta Sinfónica de RTVE. Teatro Monumental De Madrid.

                               "MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA" (2013)

                               "NO MIRES A LOS OJOS DE LA GENTE" (2013)

A l'abril del 2016 la Sala Monasterio organitza un homenatge a Germán Coppini amb la presència de la seva germana Cris Coppini. 
MELODRAMA, grup del Poblenou, hi interpreta "Alien Divino" y "Necesito saber"
 (https://www.facebook.com/Melodrama-Poplenou-1648962422059816/) 

 Melodrama a la Sala Monasterio "Alien Divino"

 Melodrama a la Sala Monasterio "Necesito saber"

Homenatge a German Coppini a la Sala Monasterio

BLUR a la Torre de les aigües

BLUR: Què dir de Blur?

Doncs, que és un grup anglès de Rock que es va formar aprincipis dels 90.  I si no m’equivoco són: Damon Albarn (veu, teclat), Graham Coxon (guitarra) i Alex James (baix) i Dave Rowntree.

També podem dir que es senten hereus de la tradició Pop Rock Britànic (Brit-Pop) com The Kinks, Small Faces, Who...etc....

Però el que realment interessa en aquest Blog, que pretén relacionar qualsevol música i/o músic, grup o banda amb el Poblenou (d’aquí l’enginyós nom de POPlenou) és que el 16 de juny de 1997 Blur treu un single amb la cançó "ON YOUR OWN". 

Single de BLUR "On Your Own" 1997

I que per fer el socorregut Video Clip no se’ls acut res més que passar pel Poblenou.

 El video clip en qüestió 

Pel sector que s’estava enderrocant per posteriorment especular amb tot el que seria Diagonal Mar i allà es troben amb una estranya torre cadavèrica que tot denota que deu ser a punt d’enderrocar-se també.

Al fons Diagonal Mar encara per construir. A la dreta la Torre de les aigües

  Devia ser que la seva evident decadència els va encisar i és així com van gravar el Video Clip del tema "ON YOUR OWN" a la encara per remodelar i restaurar TORRE DE LES AIGÜES. 

La torre sense reataurar. A sota restaurada

La Torre de les aigües data del 1890 va ser contruida per:

 “Sociedad General Anónima de Aguas de Barcelona. 
Ladera derecha del Besós. Constituida en 1881 por Francisco Javier Camps como director gerente y Pedro Falqués como director facultativo”.

La Torre de les Aigües després de la seva magnífica restauració ha estat recentment inaugurada i és  visitable, des d’on podreu admirar una vista de 360º de tot Barcelona a una altura de 63 metres! (aquest últim paràgraf podria ser publicitat encoberta de l’Arxiu Històric del Poblenou)

Inauguració oficial de la Torre el març 2014

https://www.facebook.com/toni.olive.3/media_set?set=a.718135658228447.1073741842.100000960572412&type=3 

L'autor d'aquest BLOG jugant-se el físic (més aviat diria, cagadet de por) a dalt de la Torre de les Aigües

PEP FORTUNY i la Companyia Elèctrica Dharma

 

 Aquest primer d’octubre (2013) hem rebut la mala noticia de la mort d’en Pep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, o sigui la Dharma.

La LLotja del c/ Avinyó -Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos  (Foto: "Barcelona Pam a pam" -A. Cirici)

El meu record particular d’en Josep Fortuny i la Dharma es remunta a principis del setanta quan els veia asseguts a les escales de La Llotja on jo anava a fer “diseño artístico”. Ells es feien notar de seguida. Era l’època d’aquelles melenes lleonines. També els recordo el mateix dia que ens vàrem anar a examinar per treure’ns el carnet de Artista de Circo y Variedades. 

Carnets de l'autor (o sigui, jo) de La Llotja i d'Artista de Variedades.

Els exàmens es feien al carrer Sant Pere més baix a la Peña Cultural Barcelonesa on ara hi ha un Casal de Barri o Centre Cívic. Recordo que els hi van posar algunes pegues, segurament el seu aspecte de hippys no els agradava gens. Els examinadors eren artistes i pallassos del Sindicat Vertical i adictos al Régimen, i l’excusa va ser que no podien tocar el saxo doncs era un instrument clàssic. La Dharma va decidir tocar un orgue elèctric Farfisa que hi havia a l’escenari de la Peña.

No té res a veure amb la Dharma, però em va quedar molt gravat veure els examinadors com feien “proposicions” a cau d’orella a les noies que s’examinaven per vedettes i cantants de varietés... tot molt sòrdid...

Cartell gentilesa de La Web sense nom (http://www.lwsn.net/article/festival-del-camp-d-esports-la-palmera-de-sants-de-l-any-1972)

No vaig saber com es feie dir aquell grup fins que en un concert al camp de futbol La Palmera a Sants els vaig reconèixer. Més tard, quan feia la Mili, mentre feia guàrdia els veia passar pel C/ del Parc, darrera de Govern Militar, amb la seva furgo hippy, i jo vestit de calorro fent-me una enveja... Després ja va venir Zeleste, els Canet Roc, Els Comediants, L’Ou com balla...
Havíem coincidit en algun concert a finals dels setanta i vuitanta. Ens saludàvem cordialment i ja està.

Dharma 1972 a La Palmera

Arxiu Enderrock

Arxiu Enderrck

 Arrel d’aquesta recerca de música al POPlenou em vaig posar en contacte amb en Pep, via Feisbuk. La seva amabilitat i bon rollo i col·laboració van ser total. Gairebé sense conèixer-nos em va facilitat un munt de dades, fotos i cartells de les actuacions de la Dharma al Poblenou. Després ens vam poder veure i canviar impressions personalment en alguna presentació dels llibres que sobre Zeleste i la Música Laietana ha escrit l’Alex Gómez-Font (https://www.facebook.com/alex.gomezfont). Podent-li agrair personalment la seva desinteressada i entusiasta col·laboració.

El que ve a continuació és el que en va sortir d’aquella relació amb el Pep Fortuny.

Un record per sempre per Josep Fortuny.

La Dharma al POPlenou

El 23 de maig del 1973 obre les portes el mític local Zeleste del carrer Argenteria. D’allà en surt una colla de bandes, musics, cantants i l’anomenada Ona Laietana, molts d’aquets grups passen també pel Poblenou i sobretot pel Casino l'Aliança : Josep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, em recorda que a la Festa Major de l’any 76 hi actua la Dharma en un doble concert amb Secta Sònica on Gato Perez tocava el baix elèctric. Com a prova m’envia una foto i un retall de diari amb una critica de l’actuació. 

        ....Y con la Companyia Elèctrica Dharma llegó la verdadera fiesta...Es digna de Admirar la evolución que han dado los Dharma, incrustándose totalmente en el folklore catalán y en el que juega un papel muy importante la tenora de Joan Fortuny sin olvidar en ningún momento la fuerza de los demás...

Jaume Cleries- Mundo Diario setembre  1976

Així deixava de be el periodista i amic Jaume Clèries en un diari de l’època a la Dharma però equivocant-se, com molts crítics musicals, destacant la TENORA d’en Joan quan el que normalment toca en Joan Fortuny es el saxo soprano, llevat que s’indiqui el contrari.

                                                                 Video a Zeleste 1977