Foto: Frances Fàbregas a la Revista musical Vibraciones
Arran
d’unes fotos que Jordi Sabatés ha
penjat fa poc al seu Facebook, del que en sóc un acèrrim seguidor, em va venir
a la memòria un concert de presentació del seu LP “Ocells del més enllà”
(Edigsa-Zeleste 1975) Al Casino L’Aliança del Poblenou.
Poster
Claret Serrahima
Abans fem una mica d'història: La
carrera d’en Jordi Sabatés com a músic, pianista i teclista comença quan
entra a formar part de Pic Nic, aquell grup on la Jeanette feia callar a una
nena “Callate niña”. I en Toti Soler hi
tocava la guitarra.
PIC NIC. Darrera del cap de la Jeanette s'hi pot veure al Jordi Sabatés
En Sabatés hi entra ja en la fase final (terminal?) del grup, gravant
unes cançons que mai van ser editades i que deuen estar perdudes pels soterranis
d’Hispavox.
PIC NIC - Els dos de l'esquerra; Sabatés i Toti
Maria del Mar Bonet, Jordi Sabatés i Toti Soler d'esquena.
Un cop Hispavox es desfà del grup per ser massa “moderns” i
es queda només amb la Jeanette que només era rebelde per què el mundo la va fer així, la resta de Picnic es reinventa i es passen a dir OM.
Gravant el Dioptra 1 amb Pau Riba
La
història que continúa ja és prou coneguda o ho hauria de ser. OM grava amb
la Maria del Mar Bonet el single “Jo em donaria a qui em volgués”.
I amb en Pau
Riba el DIOPTRIA 1. El doble LP Dioptria, encara després de 50 és considerat el millor disc de Rock Català i un dels 3 o 4 millors d'Espanya (per mi el millor)
DIOPTRIA - Pau Riba acompanyat per OM
Toti Soler al fons i Sabatés
Fumant dins de l'estudi en una pausa entre tanta i tanta gravació
Més
tard, Toti i Sabatés, cadascú empren noves aventures musicals, però gairebé
sempre col·laborant l'un en els projectes de l’altre.
Om
( LP Edigsa 1971)
Ortodoxia
(LP 1971 amb el seu grup Jarka)
Morgue
o Berenice (LP 1972 amb el seu grup Jarka)
Jordi
Sabatés i Toti Soler
(LP 1973 Duets de piano i guitarra)
I
després d’un LP de OM (Toti Soler) Un parell d’LP’s de JARKA (Jordi Sabates) Un
magnífic, esplèndid i inusual LP dels dos sols (piano i bateria), un LP amb en
Tete Montoliu (Duets de pianos),Jordi
Sabatés amb el seu nom grava “El senyor dels anells” (1974) i “OCELLS
DEL MÉS ENLLÀ” el 1975.
Carpeta de l'LP "Ocells del més enllà" 1975
Interior de la carpeta de l'LP "Ocells del més enllà" 1975
I
heus aquí que arriba un moment que Jordi Sabatés vol fer com una espècia de
repàs de la seva carrera fins aleshores i durant tres dies, 3, (20, 21 i 22 desembre del 1975) omple l’escenari
del Casino l’Aliança a la Rambla del Poblenou de teclats, fent un desplegament
de pianos, sintetitzadors, moogs...etc... realment espectacular, alternant temes amb piano sol amb peces amb tots els músics amics i convidats.
Per
els tres concerts al Casino hi convida gairebé tots els músics que havien
tocat amb ell; Santi Arisa, Toti Soler, Xavier Batllés Ricky Sabates, Manolo
Elias, Tete Matutano, Gustavo Quinteros, i molts més que no puc recordar. Crec
recordar que també s’hi va afegir en Tete Montoliu. Degut a l'èxit, els dos concerts anunciats es van convertir en tres concerts plens de gom a gom i encara es va quedar gent al carrer.
Rodejat de tecles (blanques i negres)
A la revista musical Vibracionesdel febrer del 76 en Claudi
Montañá ens fa una extensa crònica que resumiré així:
SABATES &
FRIENDS: SUMA Y SIGUE
La
aparición de su nuevo Lp, “Ocells del més enllà” sirvió de excusa a Jordi
Sabtés para detenerse un momento en su trayectoria i mirar hacia atras. Y atras
se encontró con un publico expectante ante la envergadura que està adquiriendo
su obra musical. Un publico masivo que lleno hasta los topes el Casino de la
Aliança del Poble Nou en las dos actuaciones (la segunda con varios centenares
de personas en la calle).....etc.....
Claudi Montañá
–Vibraciones nº 17- febrer 1976
Foto apareguda al Vibraciones
Actualment
Jordi Sabatés és un dels més prestigiosos i reconeguts compositor i
pianista del pais. La llista d'actuacions, composicions,
gravacions, arranjaments per altres, etc.... seria interminable.
Foto de la revista Vibraciones -1976
També és reconegut per les composicions dedicades al cinema mut. Ha rebut un munt de premis per les seves composicions que es podria dir que van des del Jazz al clàssic, sempre amb el seu segell inconfusible. Crec que no es prou conegut pel gran públic, però la seva carrera és de les més sòlides i coherents de Catalunya, Espanya i el mon sencer (per què posaria fronteres, oi?) Tanta, tanta carrera musical i tant important que m'és difícil i fins i tot impossible resumir-la en aquest BLOG de pichirri. Per això serà molt millor anar directament a la seva WEB:
Aquesta any per la Mercè (24 setembre 2018) farà 10 anys que Sisa va voler celebrar els seus 60 anys, cosa estranya en el Cantautor Galàctic, doncs mai li ha agradat que el felicitessin pel dia del seu aniversari.
El Pregoner Jaume Sisa amb l'alcalde
Jaume Sisa Pregonant
Però potser ser el pregoner de les Festes de la Mercè 2008 el va estovar i va decidir celebrar-ho a la plaça Catalunya el mateix dia que en feia 60 (Sisa va néixer el mateix dia de la Mercè de l'any 1948) organitzant una NIT GALÀCTICA amb gairebé tots els músics i amics que al llarg de la seva carrera canora l'han acompanyat.
Però, que hi té a veure això amb el POPlenou?
"Ahora va mi explicación, pues me llaman sin rassón...."
Refree, Oriol Tramvia, SPLAC i melodrama fent un break després d'assajar.
Quimi Portet "segrestat" al local d'assaig de melodrama amb Splac.
En aquell concert Jaume Sisa aprofitaria per presentar el seu últim CD "Ni cap ni peus" on s'havia fet acompanyar per en Joan Miquel Oliver i els Antònia Font. Però la primera part consistiria en que els seus amics li cantessin una cançó del seu repertori. Alguns d'aquests amics necessitaven un grup d'acompanyament. I aquest grup va ser MELODRAMA (Me lo temia!!!)....
Roger Mas, Quimi Portet, Refree, SPLAC i melodrama assajant al carrer Tànger del Poblenou
Roger Mas assajant EN EL CASTELL
Aquests amics van ser : L'Oriol Tramvia, Roger Mas, Quimi Portet, Raül Fernández "Refree", Pau Debon i Splac.
Quimi assajant amb Splac mentre Roger Mas i Refreé esperen el seu torn.
Editorial Glénat
I tots van passar aquell estiu per l'Editorial Glénat, al carrer Tànger, 72 del POPlenou, on Melodrama tenia el seu "Cuartel General".
Però no cal que els innumerables fans s'hi acostin en plena "romeria" com si d'un lloc sagrat es tractes. No, no cal. L'edifici va ser enderrocat, víctima del "22 Arrobar". Ara hi ha un solar la mar de bonic i acollidor.
Joan Navarro entrant a Editorial Glénat al carrer Tànger.
Finalment el repertori per aquella NIT GALÀCTICA va ser: Oriol Tramvia "El comptador d'estrelles" Quimi Portet "El Fill del mestre" Pau Debón "Coristes i numismàtics" Roger Mas "En el castell" SPLAC "A sota l'alzina"
I així van ser aquells assajos:
Quimi Porte -El fill del mestre
Oriol Tramvia -A sota l'alzina
Pau Debon - Coristes i numismàtics
Roger Mas - En el Castell.
Refreé (Raül Fernandez) - Menjant pollastre.
SPLAC (Pau i Joan Olivé) - El comptador d'estrelles.
Portada de l'LP "Un entre tants" -1971 gravat al casino
Contraportda de "Un entre tants" amb un dibuix d'en Perich, també desaparegut un més abans que l'Ovidi (1-febrer 1995), ara fa vint anys. Trista i macabra coincidència
Aquest mes de
març 2015 farà 20 anys que va morir el gran Ovidi Montllor (Alcoi, 4 febrer 1942-
Barcelona, 10 març 1995)
De l’Ovidi
recordo un parell d’actuacions a la Cooperativa Pau i Justícia i a l’Ateneu Colon
quan encara anava ell sol amb la guitarra i també recordo que me’l va descobrir
el meu amic Joan Gellida i tot i que jo no feia massa cas als cantants amb
guitarreta sola, la manera d’actuar, cantar i interpretar de l’Ovidi em va subjugar
de seguida i no sabria dir ben be perquè, però a partir d’aquelles actuacions
el vaig anar seguint sempre i vaig anar comprant tots els seus singles i Elepeses....
Gravavnt al casino (Foto: "Història gràfica de catalunya d'Edmón Vallès - Edicions 62 - 1980)
Però el que
aquí, en aquest BLOG que porta l’enginyós nom de POPlenou, vull deixar ben
explicat és la gravació del primer LP de l’Ovidi.
El primer Lp de
l’Ovidi és “Un entre tants” gravat al Casino l’Aliança del Poblenou, on sovint
en aquella època es feia servir d’estudi de gravació tant per gravar gent de la
Cançó com ídols Pop del moment, que un dia o altre haurem de referir-nos a ells
en aquest Blog de les meves entranyes.
Quico Pi de la Serra dirigint el cotarro, al fons es veuen les llotjes del Casino
Ela pati de butaques del casino convertit en estudi de gravació
EP "Jocs i Ritme" on hi col·labora en Yori Oliver.
El disc en
qüestió va ser gravat en directe, tal com diu en la carpeta del disc, amb
direcció musical d’en Quico Pi de la
Serra (un altre monstre de la cançó, la guitarra i el blues) i en Yori
Oliver, del que no en tinc cap referència més que també va participar en uns
EP’s per infants que es deien “Jocs i Ritme” on també hi participaven en Xavier Batlles i Victor Ammann, que precisament junt amb el bateria Juan
Soriano van ser els arranjadors i grup d’acompanyament del següent Lp de l’Ovidi
“Crònica d’un temps” (1973)... però ens estem desviant del tema.
El que jo volia
explicar és la gravació de l'Lp “Un entre tants” i la seva posterior presentació
al mateix Casino el 22 i 23 d’octubre del 1971, en un concert on també hi va
actuar Tapiman grup de Rock Progressiu
tirant a Heavy amb el Tapi a la bateria, Max Sunyer a la guitarra i Pepe Fernández al
baix, que em sembla que també presentaven el seu disc “Love Country” (1971)
Programa de ma (Arxiu propi)
Programa de ma (Arxiu propi)
La cosa va anar,
més o menys, així. Després d'unes quantes sessions de gravació, l’Ovidi i el
grup que havia gravat durant aquells dies al Casino decidiren fer una actuació
al mateix local per presentar l’LP que no sortiria fins uns mesos després. El
concert va ser els dies 22 i 23 d’octubre del 1971, res... fa quatre dies!
Foto extreta del llibre d'Àlex Gómez Font "Barcelona, del rock progresivo a la música layetana: ZELESTE"
I per completar
el concert van actuar de teloners el grup Tapiman,
grup liderat per en Josep Maria Vilaseca
“Tapi”, conegut bateria del Poble Sec (del Carrer Tapioles, d’aquí el seu
sobrenom) que havia tocat en molts grups progressius de l’època entre ells els
mítics Màquina! A la guitarra hi
havia en Max Sunyer, aleshores no
tan reconegut com ara. En Max havia tocat amb el Tony Ronald, Vértice i
gravat innumerables discos com a músic de sessió i al baix hi havia Pepe
Fernández que com en Max havia estat a Vértice. Com ja he dit els Tapiman també
feien la presentació del seu 1r. single.
Pepe, Tapi i Max: TAPIMAN
Però el plat
fort era l’Ovidi en la seva primera actuació amb un grup que si no era rockero
poc li faltava. Encara que en el programa de ma només hi figurava acompanyament
de baix i dues guitarres, crec recordar que també hi havia bateria i teclats;
orgue, melòdica i un imprescindible piano, recordeu que en aquest disc la
famosa cançó “homenatge a Teresa” només
se sent la melodia amb piano i res més, no seria fins el disc “A Alcoi” – 1974 on
la gravaria amb veu i guitarra, aquest cop ja acompanyat del seu inseparable
Toti Soler.
Toni Lopez del Casino de conversa amb l'Ovidi (Foto: AHPB)
Voldria fer constar que a L'Ovidi ja l'haviem vist actuar al Casino, però fent d'actor a l'estrena de "El Retaule del Falutista" de Jordi teixidor, juant amb altres actors com en Francesc Luchetti o la Nadala Batiste a l'any 1968.
Estrena al Casino d'"El Retaule del Flautista". L'Ovidi parlant amb el Burgmestre Alfed Luchetti -1968 (Foto: "Història gràfica de catalunya d'Edmón Vallès - Edicions 62 - 1980)
Va ser
sorprenent un intèrpret de cançó tan ben acompanyat de músics.
John Campbell: Baix i Yosu Belmonte: Guitarra
Encara era molt
habitual el cantant sol amb una cadira i una guitarra. Ell va ser dels primers,
sinó el primer, que va incorporar un conjunt d’acompanyament. Pau Riba i Sisa ja feia anys que ho portaven fent, però llavors se’ls considerava
més dins de la música progressiva que no pas dins de la Cançó.
Dos dels músics
que van acompanyar a l’Ovidi ens aquells dos concerts van tenir una carrera en
solitari més o menys continuada. Un era Carlos Boldori, guitarrista argentí que
feia poc que havia arribat a Barcelona. Va musicar algunes lletres de l’Ovidi. En
aquest mateix disc n’hi ha dues que són del Boldori: “Garrotada en Swing” i “Sí
senyor” que comparteix autoria amb un altre músic d’acompanyament del mateix
disc, el basc Yosu Belmonte. Carlos Boldori també va col·laborar en el disc “Salvat-Papasseit
per Ovidi Montllor” -1975. I en el “De manars i garrotades” -1977 hi col·labora
tocant la guitarra i el charango i, esclar, és autor de la música de “Encara el
tango”.
Reedició en CD del LP de Carlos Boldori per PiCap
Lp de Carlos Boldori
També va gravar un disc per Edigsa acompanyat de músics com Jep Nuix,
Eduard Altaba, etc...
Single de John Campbell
L’altre que va
tenir una carrera més, diguem-ne, efímera va ser en John Campbell baixista que
va gravar un single per Basf i va estar una temporada fent actuacions per aquí.
John Campbell
Bé i de l’Ovidi
que dir. Doncs que degut a l’acompanyament de la seva banda va ser quan ell va poder
desenvolupar tota la seva part interpretativa i histriònica guanyant en mestria
i arribant a ser un dels que millor sabien estar sobre un escenari, tant cantant
com recitant.
..... O a mi m’ho
sembla.
I per acabar aquí teniu l'LP "UN ENTRE TANTS" 1972 complert gracies al You Tube
També és reconegut per les composicions dedicades al cinema mut. Ha rebut un munt de premis per les seves composicions que es podria dir que van des del Jazz al clàssic, sempre amb el seu segell inconfusible. Crec que no es prou conegut pel gran públic, però la seva carrera és de les més sòlides i coherents de Catalunya, Espanya i el mon sencer (per què posaria fronteres, oi?) Tanta, tanta carrera musical i tant important que m'és difícil i fins i tot impossible resumir-la en aquest BLOG de pichirri. Per això serà molt millor anar directament a la seva WEB:
