LOS KIERO

 LOS KIERO, Més de 50 anys fent ROCK

LOS KIERO era el grup més pelut del moment. Això és el que es podia endevinar mirant els pòsters que envaïen les parets del meu barri. S’ha de tenir en compte que aleshores les melenes que duien The Beatles (altre cop ells!) amb prou feines els tapava la orelleta, eren unes melenes tímides. En canvi, ja en aquell temps, a Los Kiero els hi arribava els cabells fins a mitja esquena. –“Quina vergonya, sra. Lulita! On nirem a parar!”-

Mes tard, als anys setanta qualsevol Heavy o hippy els duia mes llargs, però ells van ser els primers i eren del Poblenou!

Los Kiero van ser pioners, doncs es van fundar a l’any seixanta quan en Josep Fortunado i el seu germà Fernando els pica el cuc de la música. I s’ajunten amb uns amics i decideixen anar a classes de música amb el Prof. Pierre.

El tal Prof. Pierre donava classes a un munt de gent del barri en els pisos de La Paperera. Gent que després va formar grups com Los Haros, o a la cantant del Grup Continuados, que van tenir una carrera de certa fama, formant part de l’escuderia de grups de la casa Belter. El Grup Continuados van aconseguir un èxit relatiu amb la cançó “Hoy duerme el leon”, cançó que també havien gravat en Pete Seeger, el grup The tokens i els del Grup de Folk que en van fer la versió en català amb el nom de Wimoweh, de gran èxit entre xirucaires i motxileros. Alguns dels més joves la coneixeran perquè el Pumba i en Timon la canten a “El rey león” de Disney.

Continuados "Hoy duerme el león"

També va passar per les mans musicals del Professor Pierre, Cristina de “Cristina y los Stop”, la mateixa que cantava allò de “... El turista un millon novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueveeee...” . Encara que aleshores no eren Cristina y los Stop, aleshores es feien dir Donald Duck i em nego a fer cap comentari sobre la relació de la veu de l’ànec Donald i la de la Cristina.

 Cristina y Los Stop "El turista 1.999.999"

   Però estàvem parlant de LOS KIERO. 
Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies. 

 L’epifania va arribar de mans de l’Àlex, el bateria del grup, que vivia al Barri Xino i sovint es trobava amb els Marines de la VI Flota Norteamericana que envaïen la ciutat amb els seus uniformes blancs[1] i que venien a “distreure’s” als bars, un d’aquells li va passar un disc d’un grup estrany que es deien The Beatles. Al nostre país encara no n’havíem sentit parlar gens d’aquests estranys Beatles. Los Kiero de seguida van incorporar al seu repertori alguna cançó d’aquells peluts. Amb aquest ampli repertori de cançons seves i èxits del moment, tant cançons italianes, franceses com el rock, el pop i Beat que venia d’Anglaterra i America no paren d’actuar, primer pel barri als llocs habituals: El Casino, La Pau, l’Ateneu Colon, al ja esmentat local de la OJE, al barri de la Plata per la festa major on també hi actuen en Ramon Calduch, José Guardiola, Eliseo del Toro, Lorenzo Gonzalez, Raul del Castillo. 

Cap a l’any 1964 o 1965 actuen al concurs musical de TVE “Salto a la Fama” que es grava des dels estudis de Miramar a Montjuich i presentat pels presentadors mes de moda en el moment; Irene Mir i José Luis Barcelona. Los Kiero queden en un bon lloc i a partir d’allà els plouen contractes per tota la costa. No paren d’actuar a L’arboleda de Palamos, al Madame Zozó de Montràs, Marinada, Maddox... en fi, per tota la Costa Brava, quan encara la música enllaunada no havia fet fora la música en directe. 

Durant uns anys segueixen aquest ritme d’actuar a Barcelona i rodalies durant l’hivern i passar l’estiu amunt i avall de tota la Costa catalana. També van fer incursions a la resta d’Espanya. A Madrid van tenir problemes amb la Guardia Civil per culpa de les seves melenes i a Tomelloso per poc que no acaben tots al cuartelillo.

Es passen uns quants estius dels primers seixanta i setanta a Eivissa, lloc habitual dels grups de Barcelona. Allà hi ha moltes Boîtes i Discotheques i encara hi ha música en directe i per allí hi passen un munt de grups i músics de la resta de Europa i americans: 

“Una nit, mentre tocàvem en una boite de Eivissa–M’explica en Pepe Fortu- ens presenten uns anglesos i ens diuen que ells també son músics, que si els deixem els instruments. Vam acabar tocant junts uns quants rock i blues i rient i bevent... en fi, el que es feia en aquells dies i nits a Eivissa. Uns anys més tard, quant vaig comprar el disc “Satisfaction” dels Stones, vaig tenir la “Satisfacció” de reconèixer aquells músics anònims d’aquella nit a Evissa. “També recordo –Continua en Fortu- que en una Festa Major de Gràcia a l’envelat de la Pça del Sol actuabem entre altres nosaltres, Los Kiero i també el cantant que llavors estava de moda i enamorava a totes les noietes romàtiques, era el cantant Franco-belga Adamo. Los Kiero teniem alguna cançó d’ell en el repertori. L’adamo ens la va sentir cantar mentre provavem el so. Li va encantar i aquella nit, durant lactuació vam cantar junts la seva canço..."

  

Josep Fortunado, fundador i únic continuador encara avui del grup en podria escriure un llibre sencer sobre les mil-i-una anècdotes d’aquells anys 60 i 70.  Aquest ritme de vida continuà fins a mitjans anys setanta. 

A l’any 2000 en Josep “Fortu” decideix reconstruir el grup, aquest cop amb en Manel Merino a la guitarra solista, José Mª Moreno Baix, Raúl Merino Bateria i ell mateix a la guitarra rítmica. Ara assajen a l’escola Professional del Clot i actuen sovint per passar-s’ho bé ells i els que els escolten. Potser Los Kiero no passaran a la història de la música pop, però porten més de 50 anys donant-li al rock i fent ballar a moltes generacions. Que més es pot demanar?

           

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO a You Tube:   @https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

 

LOS KIERO a "La Flor de Maig"  març-2013

LOS KIERO a You Tube: https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

---

[1] Com molt be descriu el tema en Xavier Theros en el seu llibre que ha rebut el premi Huertas Claveria 2010, La sisena flota a Barcelona (La Campana),

LOS JIBAROS

LOS JIBAROS davant dels Estudis de TVE a Miramar

                        Un altra grup amb nom també de tribu exòtica eran Los Jíbaros que van estar tocant durant els anys 1964-65 fins que la puta Mili ho va enjegar tot a dida. 

 Van tenir una curta vida, però va ser el primer grup de molts músics que després van fer carrera en altres grups del Poblenou com Los Wikingos, Los Kiero o el bateria Ramón Sanchez i Sabater que ha estat tocant en un futimé de grups i que mereix ell soletvuna entrada en aquest Blog dels nostres amors. 
(http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/12/ramon-sanchez-sabate-bateria-de-tota-la.html)

LOS JIBAROS al Bar Las Guitarras

           Els fundadors de Los Jíbaros van ser en Fernando Egea i Ginés Aviles a les guitarres, curiosament el guitarra solista es fabricava les guitarres ell mateix, i Ramon Sánchez a la bateria. 

         En Ginés vivia al ptge Calvell, als pisos que en deiem les torres. En Fernando al passatge Taulat, actualment desaperagut, el passatge, no en Fernando que sovint el trobem passejant per la Rambla. I en Ramón al carrer Llull amb Lope de Vega on, en un principi, també assajaven per gaudi del veins en general. O sigui, tots Los JIBAROS son del POPlenou

LOS JIBAROS a la Coop. Pau i Justicia

LOS JIBAROS a la Coop. Pau i Justicia

            Mes tard s’hi van afegir el baixista, Paco Moreno, que havia tocat amb Los Kiero i Los wikingos, anys més tard es va professionalitzar i va ser guitarrista de Rumba-3, Luc Barreto, etc... i en Vicens Solsona era el cantant, i que també havia estat amb el Grupo 67 i despres de Los Jibaros va estar amb en Rudy Ventura, Los Comodines i Slalom, durant un temps també hi va haver un tal Ernesto que tocava l’orgue i la bateria. Aleshores ja assajaven en un local davant de Sta Maria del Taulat. 
          Van començar tocant a L’Artesana i a La Pau. Despres vindrien un munt d’actuacions per les sales i discoteques de Barcelona, El Maresme, la Costa Brava...

      De Los Jibaros no hi ha cap enregistrament, mai van grabar cap disco; ni cap EP, ni cap Single i encara menys cap LP. Los Jibaros era un de tants grups que amenitzaven les sales de festa, les discotheques, els envelats de festa Major, les Boîtes, els Centres de barri i  tot arreu on volien sentir música per ballar, quan encara la música havia de ser en directe! 

PAU RIBA A L'ATENEU COLON (1974)

Poster que va estar penjat a la meva habitació un munt d'anys (T. Olivé 1971-72)

El set d'agost de 1948 neix a Palma en Pau Riba i Romeva. Aprofitant que fa poc  més de deu dies que en Pau va fer 64 anys vull recordar i deixar constància de les úniques actuacions, que jo sàpiga i tingui documentades, d'en Pau al Poblenou.

Cartell del Grup de Folk al Casino -17-març-1968

1.- Tenint en compte que els dos LP's del GRUP DE FOLK van ser enregistrats al Casino i que en Pau Riba formava part del grup Pau i Jordi i que a la vegada eren del Grup de Folk i que en els dos LP's hi van participar. Puc afirmar que les primeres aparicions de Pau Riba al Poblenou va ser en aquesta ocasió.

       El primer el van gravar el setembre del 1967 en dos dies (dia 4, cantants sols; dia 26, públic i ambient). El 17 de març de 1968 enregistren el segon i darrer LP amb el nom de Festival Folk

Els dos Lp's en una edició en CD

  2.- Una mica diferent va ser el recital de Pau Riba al Centre Moral, devia ser cap al 1971, En Pau va arribar només amb la seva guitarra acústica i al no haver cap tipus de sonorització a l’escenari, va haver de tocar amb una guitarra elèctrica que li vam deixar el grup que assajàvem allà mateix tots els diumenges al matí.

El concert va acabar precipitadament quan certa joventut del Centre va expressar la seva opinió llençant objectes varis a l’escenari. 

Programa de ma del Centre Moral

El programa de ma deia que un grup de nos "apoiats" continuarien oferint recitals d'questa mena. Em sembla recordar que la "cosa" no va prosperar.

El desaparegut Ateneu Colon al carrer Pere IV

 3.- El 2 de Febrer de 1974 a l'Ateneu Colon un altre grup de jovent, entre ells l'amic Victor Casanovas Torres, es va aventurar a portar Pau Riba un altrecop al barri. Feia un temps que a Colon programaven actuacions de grups com en Quico Pi de  la Serra, Pau Riba, Orquestra Mirasol, la Dharma i algun més que se m'escapa. 

Escenari de l'Ateneu Colon on els dissabtes i diumenges a la tarda es feia Discoteque

 Aquella gloriosa nit Pau Riba es va presentar amb un grup electrificat de luxe (luju): Pau Casares als vents, Xavier Riba al violí, Eduard Altaba al baix i Salvador Font a la bateria i en Pau amb una Estratocaster[1]. Aquella nit Pau Riba ens va oferir un concert molt cuidat i treballat amb el dialeg de flaute del Casares i el violí de Xavier Riba. Per mi, una de les millors actuacions que he vist mai de Pau Riba.

Cartell de l'actuació de Pau Riba a l'Ateneu Colon, cedida pel mateix Victor Casanovas Torres

      Sempre m'ha inquietat l'estranya virtut que tenia en Pau per aconseguir grans fracasos en les seves actuacions més concorregudes i expectants; El Price presentant el Dioptria, el Canet Roc... En canvi l'hi he vist fer grans actuacions en recintes més humils i no tan compromesos com a La Palmera a Sants a:
Escudella barreixada - Festival al camp d'esports La Palmera de Sants-1972
 o les 6 hores de cançó de Canet o aquí al Poblenou i en altres recintes més petits i amb públic més reduit.
L'actuació del Canet Roc del 75 destrossant el "Licors" enfundat en unes calçes de mercadillo podria passar a la antologia dels desproposits més sonats. I precisament és la única que ens ve al cap quan es parla del Pau Riba dels 70, pare del Roc Català i es de les poques que ha quedat enregistrada per les futures generacions. 
 

                                             Video clip domèstic amb un fragment d'aquella
                                              actuació a Colon- en genuí Cutre-Sound- K7-

---

[1] D’aquest concert en conservo un Cassette mal gravat, però que en aquell temps em semblava el màxim de l’alta tecnologia.

4.- El 1977 PAU RIBA aprofita per presentar el seu LP “Licors (1977)” en un concert un altre cop al Casino l'Aliança una mica especial, com no podia ser en una personalitat com el Pau. En Pau va omplir tot l’escenari de musics amb instruments de vent i va interpretar una versió del Licors mai vista ni escoltada i com que ningú (crec) ho va enregistrar s'haurà perdut per sempre més en la memòria d'aquest pobre  i ja una mica oblidadís cronista "oficial" del POPlenou.

 Hi eren tots, recordo especialment a Xavier Riba enroscat a una tuba i com sempre va ser d’allò mes divertit, per la música en si és millor no preguntar. Els seus seguidors, entre ells jo i la Carme Pous (la meva nòvia, esposa, filla dels meus fills i companya vital i total) vàrem quedar encantats, que consti.

LP Licors (Pau Riba- 1977)

(LICORS, versió LP)

Pau Riba ha mort el cinquè dia del mes de març de l'any 22 del segle XX (Foto: Jaume Mor)

QUICO PI DE LA SERRA - 70 anys

El nen Francesc Pi de la Serra

  Avui, dia 6/8/2012 és l'aniversari d'un dels primers 16 Jutges, en Quico Pi de la Serra. Francesc Pi de la Serra fa setanta anys i aprofitant l'efemèrides deixarem constància d'algunes de les seves actuacions al POPlenou.

Programa de recital de Nova Cançó al Casino l'Aliança

 Entre les anys 1964-1967 la revista 4 Cantons, en col·laboració amb el Casino, organitzà tot un seguit de concerts, llavors en dèiem recitals, de la recent estrenada Nova cançó i sovint hi actuà en Quico com a component dels 16 Jutges.

Programes arxiu Josep Sarsanedas

 Però l'actuació que recordo i a la que hi vaig ser present va ser la del 1971 a l'Ateneu Colon

Quico i Toti Soler

A principis dels setanta a l’ateneu Colon periodicament es feien actuacions de cançó, Rock Progessiu, jazz... 

Quico i els seus músics en la contraportada de l'LP "Disc-conforme". No se sap perquè la foto està invertida convertint els músics en esquerrans. O era part del missatge encriptat, tan corrent aleshores?

 Era quan Quico Pi de la Serra actuava amb en Toti a la guitarra elèctrica, Manolo Elias al baix i Adrià Font a la bateria. Els mateixos que havien gravat l'LP "Disc-conforme"

Aquell dia erem només set o vuit de públic entre ells el meu amic Joan Gellida i jo. El públic (si se’n pot dir públic) vam acabar xerrant amb els músics i fent-li’s peticions...Ah! i al final els vam ajudar a carregar els amplis. 

Era ser força curiósa la "diversitat" del grup: El Quico amb bigoti, jersei gruixut i pantalons de pana, en podriem dir que anava de clàssic "progre". al seu costat en Toti amb la seva imatge de la millor època hippie psicodèlic; botes, melena fina a mitja esquena i americana vermella i el millor de tots: el baixista Manolo Elias amb pantalon beige claret i un blazier blau.. com recent sortit de El Corte Ingles... Ara en diriem que era una banda transversal. Ah! i sonaben de cullons!

Això devia ser el 1971, l’any que Quico havia gravat els seus dos LP’s “Triat i garbellat” i “Disc-conforme” acompanyat d’aquests mateixos músics. 

Cançó Verda de l'LP "Disc-conforme" 

amb el mateix grup que va actuar a l'Ateneu Colon