OVIDI MONTLLOR al Casino "Un entre tants" (22-23 oct-1971)

Portada de l'LP "Un entre tants" -1971 gravat al casino

Contraportda de "Un entre tants" amb un dibuix d'en Perich, també desaparegut un més abans que l'Ovidi (1-febrer 1995), ara fa vint anys. Trista i macabra coincidència

Aquest mes de març 2015 farà 20 anys que va morir el gran Ovidi Montllor (Alcoi, 4 febrer 1942- Barcelona, 10 març 1995)

De l’Ovidi recordo un parell d’actuacions a la Cooperativa Pau i Justícia i a l’Ateneu Colon quan encara anava ell sol amb la guitarra i també recordo que me’l va descobrir el meu amic Joan Gellida i tot i que jo no feia massa cas als cantants amb guitarreta sola, la manera d’actuar, cantar i interpretar de l’Ovidi em va subjugar de seguida i no sabria dir ben be perquè, però a partir d’aquelles actuacions el vaig anar seguint sempre i vaig anar comprant tots els seus singles i Elepeses....

Gravavnt al casino (Foto: "Història gràfica de catalunya d'Edmón Vallès - Edicions 62 - 1980)

Però el que aquí, en aquest BLOG que porta l’enginyós nom de POPlenou, vull  deixar ben explicat és la gravació del primer LP de l’Ovidi.

El primer Lp de l’Ovidi és “Un entre tants” gravat al Casino l’Aliança del Poblenou, on sovint en aquella època es feia servir d’estudi de gravació tant per gravar gent de la Cançó com ídols Pop del moment, que un dia o altre haurem de referir-nos a ells en aquest Blog de les meves entranyes.

Quico Pi de la Serra dirigint el cotarro, al fons es veuen les llotjes del Casino

Ela pati de butaques del casino convertit en estudi de gravació

EP "Jocs i Ritme" on hi col·labora en Yori Oliver.

 El disc en qüestió va ser gravat en directe, tal com diu en la carpeta del disc, amb direcció musical d’en Quico Pi de la Serra (un altre monstre de la cançó, la guitarra i el blues) i en Yori Oliver, del que no en tinc cap referència més que també va participar en uns EP’s per infants que es deien “Jocs i Ritme” on també hi participaven en Xavier Batlles i Victor Ammann, que precisament junt amb el bateria Juan Soriano van ser els arranjadors i grup d’acompanyament del següent Lp de l’Ovidi “Crònica d’un temps” (1973)... però ens estem desviant del tema. 

El que jo volia explicar és la gravació de l'Lp “Un entre tants” i la seva posterior presentació al mateix Casino el 22 i 23 d’octubre del 1971, en un concert on també hi va actuar Tapiman grup de Rock Progressiu tirant a Heavy amb el Tapi a la bateria, Max Sunyer a la guitarra i Pepe Fernández al baix, que em sembla que també presentaven el seu disc “Love Country” (1971)

Programa de ma (Arxiu propi)

Programa de ma (Arxiu propi)

 La cosa va anar, més o menys, així. Després d'unes quantes sessions de gravació, l’Ovidi i el grup que havia gravat durant aquells dies al Casino decidiren fer una actuació al mateix local per presentar l’LP que no sortiria fins uns mesos després. El concert va ser els dies 22 i 23 d’octubre del 1971, res... fa quatre dies!

Foto extreta del llibre d'Àlex Gómez Font "Barcelona, del rock progresivo a la música layetana: ZELESTE"

I per completar el concert van actuar de teloners el grup Tapiman, grup liderat per en Josep Maria Vilaseca “Tapi”, conegut bateria del Poble Sec (del Carrer Tapioles, d’aquí el seu sobrenom) que havia tocat en molts grups progressius de l’època entre ells els mítics Màquina! A la guitarra hi havia en Max Sunyer, aleshores no tan reconegut com ara. En Max havia tocat amb el Tony Ronald, Vértice i gravat innumerables discos com a músic de sessió i al baix hi havia Pepe Fernández que com en Max havia estat a Vértice. Com ja he dit els Tapiman també feien la presentació del seu 1r. single. 

Pepe, Tapi i Max: TAPIMAN

 Però el plat fort era l’Ovidi en la seva primera actuació amb un grup que si no era rockero poc li faltava. Encara que en el programa de ma només hi figurava acompanyament de baix i dues guitarres, crec recordar que també hi havia bateria i teclats; orgue, melòdica i un imprescindible piano, recordeu que en aquest disc la famosa cançó “homenatge a Teresa” només se sent la melodia amb piano i res més, no seria fins el disc “A Alcoi” – 1974 on la gravaria amb veu i guitarra, aquest cop ja acompanyat del seu inseparable Toti Soler.

Toni Lopez del Casino de conversa amb l'Ovidi (Foto: AHPB)

Voldria fer constar que a L'Ovidi ja l'haviem vist actuar al Casino, però fent d'actor a l'estrena de "El Retaule del Falutista" de Jordi teixidor, juant amb altres actors com en Francesc Luchetti o la Nadala Batiste a l'any 1968.

 Estrena al Casino d'"El Retaule del Flautista". L'Ovidi parlant amb el Burgmestre Alfed Luchetti -1968 (Foto: "Història gràfica de catalunya d'Edmón Vallès - Edicions 62 - 1980)

Va ser sorprenent un intèrpret de cançó tan ben acompanyat de músics. 

John Campbell: Baix i Yosu Belmonte: Guitarra

 
 
Encara era molt habitual el cantant sol amb una cadira i una guitarra. Ell va ser dels primers, sinó el primer, que va incorporar un conjunt d’acompanyament. Pau Riba i Sisa ja feia anys que ho portaven fent, però llavors se’ls considerava més dins de la música progressiva que no pas dins de la Cançó.

 













Dos dels músics que van acompanyar a l’Ovidi ens aquells dos concerts van tenir una carrera en solitari més o menys continuada. Un era Carlos Boldori, guitarrista argentí que feia poc que havia arribat a Barcelona. Va musicar algunes lletres de l’Ovidi. 
   En aquest mateix disc n’hi ha dues que són del Boldori: “Garrotada en Swing” i “Sí senyor” que comparteix autoria amb un altre músic d’acompanyament del mateix disc, el basc Yosu Belmonte. Carlos Boldori també va col·laborar en el disc “Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor” -1975. I en el “De manars i garrotades” -1977 hi col·labora tocant la guitarra i el charango i, esclar, és autor de la música de “Encara el tango”. 

Reedició en CD del LP de Carlos Boldori per PiCap

Lp de Carlos Boldori

També va gravar un disc per Edigsa acompanyat de músics com Jep Nuix, Eduard Altaba, etc...

Single de John Campbell

 L’altre que va tenir una carrera més, diguem-ne, efímera va ser en John Campbell baixista que va gravar un single per Basf i va estar una temporada fent actuacions per aquí.

John Campbell

Bé i de l’Ovidi que dir. Doncs que degut a l’acompanyament de la seva banda va ser quan ell va poder desenvolupar tota la seva part interpretativa i histriònica guanyant en mestria i arribant a ser un dels que millor sabien estar sobre un escenari, tant cantant com recitant. 

 ..... O a mi m’ho sembla.

I per acabar aquí teniu l'LP "UN ENTRE TANTS" 1972 complert gracies al You Tube