Ran Ran Ran és un grup que es mou molt pel POPlenou i prova d'això són els dos Video Clips que hem trobat a You Tube.
Ran Ran Ran - Dormies (Despertes) [Passatge Masoliver]
Ran Ran Ran - I un vers (Ultra Local) Hi podem reconèixer les parets del Passatge Masoliver en un. I la botiga de discos i dinamitzadora del tot el que passa musicalment al POPlenou, Ultra Local Records del Carrrer Pujades en l'altre.
Ultra Local Records, la botiga de discos del c/ Pujades.
Darrera de Ran Ran Ran hi trobem Ferran Baucells, Jordi Farreras, Martina Borrut i Valentí Adell. Sorgit de les cendres deTired Hippo ha anat
creixent, estirant sorolls de l’ipad, amb en Jordi donant el contrapunt
rítmic. El 2015 van recollir les seves enigmàtiques cançons en un CD,
Ran Ran Ran (Bankrobber, 2015) al que han seguit L'hereu (BR, 2017) i
Ran de mar (BR + Ultra-Local Records, 2018). La seva WEB : https://ranranran.bandcamp.com/
Ran Ran Ran Sorgits de les cendres de Tired Hippo i bregats al cau Hi Jauh USB
del Poblenou, Ran Ran Ran és la nova encarnació amb la que Ferran
Baucells importa l'esperit de l'americana i s'empapa de la tradició del
folk per acabar coquetejant amb l'electrònica. El projecte, completat
per Jordi Farreras a la percussió, va iniciar-se amb tres enigmàtiques
maquetes (Més brots, Tot ok stop i L'Encyclopédie) que van donar peu l seu primer disc, Ran Ran Ran (Bankrobber, 2015). Més tard vindria L'hereu (2017) i actualment presenten el seu disc més pop i acurat, Ran de mar (2018). La seva discogàrfica : http://www.bankrobber.net/ca/ran-ran-ran
Mica en mica hem anat buscant i trobant Vídeo-clips de grups, cantants, bandes més o menys famosos i coneguts que han escollit el nostre barri per fer els seus Vídeo Clips. Aquí en deixo els que jo he trobat i que m'han dit amics i seguidors d'aquest BLOG. Si en sabeu d'algun més, sisplau, feu-m'ho saber. Us estaré molt agraït i en quedarà constància per la història d'aquest Blog únic al món i a l'Univers.
Poco a poco hemos buscado y encontrado muchos video-Clips
musicales de músicos, bandas, grupos que siendo o no siendo del Poblenou, han
escogido nuestro barrio para su realización. Aquí os dejo los que hasta ahora
he encontrado, pero!....si supierais o supieseis de alguno más, eternamente os quedaría
agradecido yo i mi Blog y así os lo haría saber dejando constancia en el mismo
(Poplenou)
Els Mojinos Escozios son principalment de Santako (Santa Coloma de Gramenet) Però van gravar uns qaunts Video-Clips al Casino L'Aliança del Poblenou pel seu CD-DVD amb el títol “Más de 8 millones de discos vendidos” (2002) https://musicsdel-poplenou.blogspot.com/2018/05/mojinos-escozios.html
SPLAC "Era com tu" Gravat al Centre Moral i Cultural del Poblenou.
SPLAC "Tornaràs"
ELS PETS van gravar el famosíssim "Bon Dia" en un plató situat a la Rambla del Poblenou, Això m'han dit, però no he pogut saber on.
El
video-clip del Grup de Blues Harmònica
Zúmel Blues Band pel Programa “Botó Fluix” de TV3 el 1985 i realitzat pel
director de cinema Eduard Cortes (TV: La memòria dels Cargols, Ho Europa!, Sitges, Psico-Express. Cinema: The Pelayos, La vida de nadie, El pallasso i el führer, Merlí, Cerca de tu casa, etc...)
L'Eloi Ortells i Segarra és un gran músic que amb la cançó "On les Paraules Arriben" va gravar el seu Vídeo Clip al Centre Moral i Cultural del Poblenou. Vídeo-Clip realitzat pels dos magnífics cineastes Joan i Marçal Olivé. Que, ves tu quina casualitat! són el meu nebot i fill corresponent.
Un altre Video Clip rodat al descampat que va quedar a l'obrir la Rambla i enllaçar-la amb la Diagonal. Es pot veure els habitatges Josep Civit dela Coop. Pau i Justicia.
El grup es deia RITA SOS. i tenien a la Magda Bonet de manager. Poc més puc afegir del grup. Potser hauré de preguntar a la Magda.
No
és que hagi descobert que la Meller i la Flores eren del Poblenou, no! Encara
no m’he grillat del tot ni pretenc demostrar que Leonardo Da Vinci, Cervantes,
Colom , La Meller, Lola Flores i E.T, són tots nascuts al Poblenou. Tot
arribarà.
Lola Flores i Manolo Caracol
Només
vull constatar el fet que Raquel Meller va actuar al cine desaparegut i
pràcticament desconegut Provensal, a Pere IV, 391. I que la Lola amb en Manolo
Caracol sovint s’estava estones a un bar
del c/ Marina. Això passava als foscos i llunyans anys 40 del segle passat. Però
anem per parts.
Local a Pere IV, 391-393 on hi havia el Cine Provensal, Encara es pot apreciar la finestreta d'ull de bou on a les nit caluroses treia el cap el projeccionista com si es tractes del protagonista de Cinema Paradiso. (Foto: 1970-abril 2019)
RAQUEL MELLER AL CINE ROVENSAL
Del
cine Provensal poca cosa se'n sap i que se l'ha anomenat Cine Provensal,
Provensals, Provençal i fins i tot Provenzal, que de totes maneres l’he vist
escrit.
Foto familiar i el mateix indret a Google maps. Actualment (abril-2019) degut a la remodelació de l'Eix Pere IV i l'obertura del carrer Prpvençals, s'ha enderrocat aquest vell casalot.
Fa
temps remirant aquests àlbums de fotos familiars que tots tenim a casa
vaig descobrir en una foto feta davant de la Parròquia del Sagrat Cor,
un rètol en el
mateix carrer Provençals on s’hi podia
llegir “Cine Provensals Sonoro” i una fletxa indicant cap al carrer
Provençals.
El que ens indica que abans del Provensal al carrer Pere IV hi havia
hagut el
Provensals al carrer del mateix nom i té una certa lògica, no?
Detall de la foto de la meva cosineta i tiets i al darrera el rètol on es llegeix "INE PROVENSALS SONORO"
El rètol en el
moment de la foto (any 1950 més o menys) ja devia estar en desús, doncs segons
el relat de la Maria Rosa Casanovas i Palop en el seu deliciós llibre “Pere IV,
416. Farmàcia (Liniazero- 2009) ens diu que a l’any 1940-1941 en un descampat
de davant de casa seva es va construir un cine. Això de descampat no és del tot
correcte, doncs ja abans de la guerra en el mateix local hi havia una
associació de pagesos i un cop entrades dels forces “Nacionals” o sigui
l’exèrcit colpista de Franco, el 26 de
gener del 1939, s’hi va aquarterar una companyia de soldats i els “mandos” es van allotjar al pral. 1a. de
l’immoble del davant, Pere IV 416. On hi vivia la meva família i, que de grat o
no, els van allotjar, Tot s’ha de dir que la relació amb aquells cabos i sergents
van ser correctes i cordials.
Capítol
11
EL
CINE PROVENZAL
.........
Cap
a l’any 1940 o 1941, en un descampat a l’altra banda de la carretera, davant de
la farmàcia i sense que en sabéssim res, varen començar a fer-hi obres.
-Maria, saps
què hi fan aquí al davant?
-No ho sé.
-Un cine! Un
cine, María! Que et sembla la noticia?
-Podrem anar a
veure les pel·lícules del “Gordo y el Flaco”!
Un
dia va produir-se un esdeveniment extraordinari al cine Provenzal. venia a
cantar la RAQUEL MELLER, una cupletista que ja tenia gran fama abans de la
guerra.......
Fragments del llibre “PERE IV, 416. FARMÀCIA
–Postals de postguerra de M. Rosa Casanovas i Palop – Liniazero 2009
Aquests dos programes de cine podem veure que els cines Triunfo, Catalunya i Provensal feien la mateixa programació.
Charlot i Raquel Meller.
La Raquel Meller, abans de la Guerra In-Civil, havia aconseguit fama mundial, des del Paral·lel fins a Nova York i fins i tot es va relacionar amb el Hollywood i les estrelles del moment. Charlot li va oferir fer el paper de cega en la pel·lícula "Luces en la ciudad" (City Lights-1931). que finalment va interpretar Virginia Cherrill. Tot i així, Chaplin va fer servir la cançó "La Violetera" del repertori més conegut de la Raquel Meller com a banda sonora.
La Violetera: Versió Raquel Meller i Banda Sonora de "Luces en la Ciudad"
Los Vienese i Raquel Meller
Als anys 40-50, quan devia actuar al Cine Provensal, ja era una estrella en decliu. També va formar part d'algun espectacles dels famosos "Los Vieneses"
Ja gran i passejant per les Rambles
Res
més he pogut saber d’aquesta actuació a davant d’on vivia la meva família i on
vaig néixer jo uns 10 anys després. Ni el llibre “Pere IV,
416. Farmàcia (Liniazero- 2009) en diu res més, ni l’única persona de la meva família que encara es viva i que hi vivia en aquelles dates se’n recorda de
res. Què hi farem?... Seguiré preguntant pel barri.
Una revista de l'any 1962 annuncia la seva mort.
LOLA FLORES I MANOLO CARACOL AL CARRER MARINA.
La mateixa persona de la meva familia que vivia davant del cine Provensal i que no recorda res de l'actuació de la Mellersí
que recorda, en canvi, haver vist sovint
a la Lola Flores i Manolo Caracol, la seva parella artística i alguna
cosa més, al bar que fa cantonada al carrer Enna, ara Ramon Turró, amb Marina.
Paper de carta de la Fundició del c/ Enna
La
família de la meva cosina tenien una fundició
(foneria, en diríem ara) al carrer Enna 19 i sovint anaven a esmorzar al bar de
la cantonada que ara es diu Restaurant La Collita.
Restaurant La Collita al c/ Marina i Mecànic al c/ R. Turró (on hi havia la Fundició
I m’expliquen que allà pel
1946-47 Manolo Caracol i la Lola actuaven al Romea amb un espectacle que van
portar per tot espanya i tot Europa i no sé si també van anar per Amèrica.
L’espectacle duia el nom de Zambra
seguit de l’any que arribava l’espectacle al teu poble o ciutat; Zambra 1946,
Zambra 1947... i anar fent...
I
heus aquí que durant les estades a Barcelona la Lola i el Caracol anaven al bar
del carrer Marina a petar la xerrada i fins i tot, entra Finito i Finito, es
deixaven anar i muntaven unes juergas flamencas de "no te menees"! (expressió
genuïna que feia servir ma mare)
El Caracol i la Lola en una foto que no devia ser molt diferent del que passava en el bar del c/ Marina.
Total;
que sembla ser que els amos del bar eren amics de la parella i per això s’hi
passaven tantes tardes abans d’anar cap al Romea.
Alguna entitat o Associació hi hauria de plantificar una placa en aquest Restaurant on hi digues: "Per aquí hi va passar La Faraona" La de turistes que ens invadirien!!!
El que donaria per haver-hi estat. Bé, tampoc
no gaire, no em vendré ara la meva ànima al dimoni, després del que m’ha costat
allunyar-me al llarg de la meva vida de les temptacions del món, el dimoni i la
carn.
NOTA:
Ara, un cop llegit aquest Post, me n’adono que m’ha sortit una mica pobre de
dades i potser sense gaire interès, tret de la meva família. En fi... de
millors n’hi hauran. Com deia aquell “No solo de Rock & Roll vive el
hombre... i la dona, cony! Que sempre se les obliden!!!”
