BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SALA METRO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SALA METRO. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de febrer del 2015

CRISTOF-XARRUPA-KAVESA



SEGUINT LA TRINCA
Centre Moral i Cultural del Poblenou, on s'hi veu anunciat un concert amb La Trinca, Enric Barbat i Isidor Marí (finals dels 60- Arxiu Centre Moral)
No és que La Trinca, el trio de Canet, fossin del Poblenou, no! El que vull explicar és que al Poblenou, La Trinca va tenir molts seguidors i sovint hi van actuar.
Jo només recordo les seves actuacions al Centre Moral, quan a finals dels seixanta es van fer tot un seguit de concerts de la Nova Cançó, on també hi van anar actuant, a part de La Trinca, artistes com Lluís Llach, Lluís Olivares, Maria Cinta, Toti Soler amb Els Xerracs, Isidor, Marian Alberó, Magda, Glòria, Miquel Cors, Enric Barbat i alguns que segurament no recordo. De molts d’ells en va deixar un record fotogràfic l’amic i consoci del Centre Moral en Miquel Bosch.
Maria Cinta







Lluís Olivares, cantant d'èxits com "El mon" de Jimi Fontana.

La cantant Magda


Els Xerracs, el del mig és en Toti Soler.

Lluís Olivares enmig del jovent del Centre Moral

A l'esquerra lluís Olivares. A la dreta en Miquel Bosch.

Maria Cinta i Toti Soler al Centre Moral

Lluís Olivares a l'escenari del Centre MoralCol·lecció de fotos d'en Miquel Bosch, algunes autografiades pels artistes.
 En el mateix Centre Moral hi assajava un grup que es feia dir Mig Mon i eren en Ricard Reguant, Lluí Casanova, Carles Ibañez i Quim Solsona i algun més que passava per allà, no eren mig mon, però sí eren mig Centre Moral. Seguien una mica el tipus de cançó desenfadada, humorística amb tocs de Folk que aleshores feia La Trinca.
MIG MON
Però els que sí es van fer un petit nom en això de la cançó festivo-humorística van ser el trio Cristof-Xarrupa-Kavesa
Retall del llibre
Peluts, rockeros i yeyés a la Girona dels 60
                        (Fredi Faure i Xavier Juanhuix –Diputació Girona 2006)
 Els tres eren de Salt, però s’havien instal·lat al Poblenou i els tres vivien a la sala Giovane[1], aquella discoteca que s’anunciava a Radio Juventud amb aquell gloriós jingle que deia:

“¡Chovane, Chovane...! La disco de la caye xui”.

O sigui, al carrer Llull davant de La Vanguardia. No, no. No ho busqueu, ara no hi ha ni La Vanguardia ni “La Disco de la caye Xui!”.
 
"Chovane, la Dihco de la caye Xui" (Foto Pepe Encinas)

Cristof-Xarrupa-Kavesa al Giovane
(Foto Pepe Encinas)

             El trio Cristof-Xarrupa-Kavesa es pot dir que també seguien l’estil de La Trinca. Molt comercial el nom, no era, de fet es deien Josep Maria Oliveres (Cristof. Guitarra), Josep Cabezas (Xarrupa: baix) i Carles Rodriguez (Kavesa: bateria) i cantaven allò de :

                                

 “Aixeca la cama, aixeca la cama
Que et veurem la lligacama 
Aixeca la cama, aixeca la cama
Que et veurem l’enteniment”
                                                                                             
           La lligacama
(Cristof-Xarrupa-Kavesa –single Sayton 1971)

 
Añadir leyenda



            Realment podem afirmar que no pertanyien al moviment de música progressiva. Un altre èxit a més de “La lligacama” va ser “Que ve la mama, si la mama ve, que vingui”. L’humor fi i sofisticat realment no era el seu fort.

Del 1971 al 1973 van gravar quatre EP’s.

Que ve la mama, si la mama ve, que vingui

La lligacama


All i oli



[1] Més tard el Giovane va passar a ser la Sala Metro-o, i després el 666, sempre dirigit per en Cristof. Podeu veure l’entrada d’aquest mateix Blog dedicat a la sala Metro:
 http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/10/modelnos-la-sala-metro.html

dimarts, 19 d’agost del 2014

GERMAN COPPINI


La nit de Nadal de l'any passat (2013) mor Germán Coppini López-Tornos (Santander, 1961)
Crec que en aquest Blog dedicat a la música del Poblenou de Barcelona German Coppini no hi pot faltar.  
La seva relació amb el Poblenou, potser, és una mica "pillada".
German Coppini neix a Santander, viu a Vigo on forma Siniestro Total i sobretot Golpes Bajos, viu a Madrid la "Movida". I la seva relació amb Barcelona?
German Coppini, o be amb Siniestro Total o amb Golpes Bajos a partir del 1983, passa sovint per Barcelona per actuar al Zeleste o al barri, a la sala Metro. I és en aquestes actuacions i estades a Barna que German Coppini passa pel Poblenou a casa de la seva tieta l’Adelina Coppini que tenia una merceria al carrer del Joncar. 
Local on hi havia la merceria de l'Adelina Coppini al carrer Joncar

Carrer Joncar actualment.
Molts la coneixereu i segur que hi havieu comprat les llanes per fer-vos aquell jersei que mai vareu acabar. Aquí també hi vivia l'àvia paterna d'en Germán i de petits s'hi van passar moltes estades, com m'ha fet saber la Cris Coppini, germana d'en German.

Germán i Cris Coppini de petits. (Foto arxiu Cris Coppini)
  Fem una mica d'història i anem fins a principis del segle XX.
 La familia Coppini- Mantovani, originaria de Varesse (Italia) s'instalà a Barcelona a principis del segle XX. El 24 abril del 1917 Camillo Coppini Locarmi s'inscrivia al registre d'estrangers amb la seva dona, Ernesta Mantovani, i els seus fills, Adela, Ettore i Eduardo, avi d'en Germán Coppini. 
Camilo Coppini, Ernesta Mantovani (Besavis de German) i els seus fills :Adelina Coppini Mantovani, Eduardo Coppini Mantovani (Avi de Germán), Hector Coppini Mantovani (Foto arxiu Cris Coppini)

Camilo Coppini (Besavi de German) tenia 49 anys i entra a treballar a Can Vilella, la fàbrica del vidre que estava al carrer Llull entre el carrer Provençals i Fluvià fent el manteniment dels forns. Més tard un fill de l'Eduardo se'n va anar a viure Santander, d'on era en German Coppini. Al Poblenou va quedar una altra part dels Coppini.

Forns de la fàbrica del Vidre Vilella (1920) - Foto: Arxiu Històric del Poblenou

I fins aquí aquesta és la història i relació d'en German Coppini amb el Poblenou, que em va ser explicada per la meva estimada sogra Pierina Badellino Coppini. I que pot semblar una mica embolicada, però és que no ho son d'embolicades totes les històries familiars? I que sempre costen d'explicar a qualsevol que no sigui de la familia? I tant clar que ho veiem nosaltres! 

Però anem al que realment ens interessa:

Com ja hem dit German Coppini comença la seva carrera musical amb Siniestro Total
El Febrer del 1983 rep un cop d'ampolla durant una actuació a Zeleste, i això l'obliga a estar-se una temporada a un hospital a Barcelona i aquí comença a plantajer-se això del Punk i la seva integritat física. Després d'aquest accident/incident junt amb Teo Cardalda funda Golpes Bajos.
La seva carrera és tan extensa que aquí deixo uns enllaços on ho expliquen molt millor: 


http://no80s-gruposnacionales.blogspot.com.es/2008/07/german-coppini.html 


http://magicpopcat.blogspot.com.es/2013/12/fallece-el-cantante-y-compositor-german.html


 Com a curiositat direm que German Coppini canta en català la cançó de Pau Riba “Orenella i gladiol” en el seu disc de 1996, Carabás.


I per acabar dos videos del concert simfònic: La Edad De Oro del Pop Español - Concierto Sinfónico - Orquesta Sinfónica de RTVE. Teatro Monumental De Madrid.
                               "MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA" (2013)


                               "NO MIRES A LOS OJOS DE LA GENTE" (2013)

A l'abril del 2016 la Sala Monasterio organitza un homenatge a Germán Coppini amb la presència de la seva germana Cris Coppini
MELODRAMA, grup del Poblenou, hi interpreta "Alien Divino" y "Necesito saber"
 (https://www.facebook.com/Melodrama-Poplenou-1648962422059816/) 
 Melodrama a la Sala Monasterio "Alien Divino"

 Melodrama a la Sala Monasterio "Necesito saber"

Homenatge a German Coppini a la Sala Monasterio