Foto: Frances Fàbregas a la Revista musical Vibraciones
Arran
d’unes fotos que Jordi Sabatés ha
penjat fa poc al seu Facebook, del que en sóc un acèrrim seguidor, em va venir
a la memòria un concert de presentació del seu LP “Ocells del més enllà”
(Edigsa-Zeleste 1975) Al Casino L’Aliança del Poblenou.
Poster
Claret Serrahima
Abans fem una mica d'història: La
carrera d’en Jordi Sabatés com a músic, pianista i teclista comença quan
entra a formar part de Pic Nic, aquell grup on la Jeanette feia callar a una
nena “Callate niña”. I en Toti Soler hi
tocava la guitarra.
PIC NIC. Darrera del cap de la Jeanette s'hi pot veure al Jordi Sabatés
En Sabatés hi entra ja en la fase final (terminal?) del grup, gravant
unes cançons que mai van ser editades i que deuen estar perdudes pels soterranis
d’Hispavox.
PIC NIC - Els dos de l'esquerra; Sabatés i Toti
Maria del Mar Bonet, Jordi Sabatés i Toti Soler d'esquena.
Un cop Hispavox es desfà del grup per ser massa “moderns” i
es queda només amb la Jeanette que només era rebelde per què el mundo la va fer així, la resta de Picnic es reinventa i es passen a dir OM.
Gravant el Dioptra 1 amb Pau Riba
La
història que continúa ja és prou coneguda o ho hauria de ser. OM grava amb
la Maria del Mar Bonet el single “Jo em donaria a qui em volgués”.
I amb en Pau
Riba el DIOPTRIA 1. El doble LP Dioptria, encara després de 50 és considerat el millor disc de Rock Català i un dels 3 o 4 millors d'Espanya (per mi el millor)
DIOPTRIA - Pau Riba acompanyat per OM
Toti Soler al fons i Sabatés
Fumant dins de l'estudi en una pausa entre tanta i tanta gravació
Més
tard, Toti i Sabatés, cadascú empren noves aventures musicals, però gairebé
sempre col·laborant l'un en els projectes de l’altre.
Om
( LP Edigsa 1971)
Ortodoxia
(LP 1971 amb el seu grup Jarka)
Morgue
o Berenice (LP 1972 amb el seu grup Jarka)
Jordi
Sabatés i Toti Soler
(LP 1973 Duets de piano i guitarra)
I
després d’un LP de OM (Toti Soler) Un parell d’LP’s de JARKA (Jordi Sabates) Un
magnífic, esplèndid i inusual LP dels dos sols (piano i bateria), un LP amb en
Tete Montoliu (Duets de pianos),Jordi
Sabatés amb el seu nom grava “El senyor dels anells” (1974) i “OCELLS
DEL MÉS ENLLÀ” el 1975.
Carpeta de l'LP "Ocells del més enllà" 1975
Interior de la carpeta de l'LP "Ocells del més enllà" 1975
I
heus aquí que arriba un moment que Jordi Sabatés vol fer com una espècia de
repàs de la seva carrera fins aleshores i durant tres dies, 3, (20, 21 i 22 desembre del 1975) omple l’escenari
del Casino l’Aliança a la Rambla del Poblenou de teclats, fent un desplegament
de pianos, sintetitzadors, moogs...etc... realment espectacular, alternant temes amb piano sol amb peces amb tots els músics amics i convidats.
Per
els tres concerts al Casino hi convida gairebé tots els músics que havien
tocat amb ell; Santi Arisa, Toti Soler, Xavier Batllés Ricky Sabates, Manolo
Elias, Tete Matutano, Gustavo Quinteros, i molts més que no puc recordar. Crec
recordar que també s’hi va afegir en Tete Montoliu. Degut a l'èxit, els dos concerts anunciats es van convertir en tres concerts plens de gom a gom i encara es va quedar gent al carrer.
Rodejat de tecles (blanques i negres)
A la revista musical Vibracionesdel febrer del 76 en Claudi
Montañá ens fa una extensa crònica que resumiré així:
SABATES &
FRIENDS: SUMA Y SIGUE
La
aparición de su nuevo Lp, “Ocells del més enllà” sirvió de excusa a Jordi
Sabtés para detenerse un momento en su trayectoria i mirar hacia atras. Y atras
se encontró con un publico expectante ante la envergadura que està adquiriendo
su obra musical. Un publico masivo que lleno hasta los topes el Casino de la
Aliança del Poble Nou en las dos actuaciones (la segunda con varios centenares
de personas en la calle).....etc.....
Claudi Montañá
–Vibraciones nº 17- febrer 1976
Foto apareguda al Vibraciones
Actualment
Jordi Sabatés és un dels més prestigiosos i reconeguts compositor i
pianista del pais. La llista d'actuacions, composicions,
gravacions, arranjaments per altres, etc.... seria interminable.
Foto de la revista Vibraciones -1976
També és reconegut per les composicions dedicades al cinema mut. Ha rebut un munt de premis per les seves composicions que es podria dir que van des del Jazz al clàssic, sempre amb el seu segell inconfusible. Crec que no es prou conegut pel gran públic, però la seva carrera és de les més sòlides i coherents de Catalunya, Espanya i el mon sencer (per què posaria fronteres, oi?) Tanta, tanta carrera musical i tant important que m'és difícil i fins i tot impossible resumir-la en aquest BLOG de pichirri. Per això serà molt millor anar directament a la seva WEB:
LOS IBEROS van ser un grup de POP Rock a l'estil del que aleshores es feia sobretot al Regne Unit, com els Kinks, Hollies, Manfred Mann, Small Faces o Spencer Davis Group i sobretot THE BEATLES, si fins i tot el baixista era esquerrà com McCartney i sovint tocava el famós baix Höfner violí.
Fotograma de la peli on es veu el baixista esquerrà. El guitarrista de la dreta no és de Los Iberos, era l'actor Victor Petit, que al tenir més paper se li va encomanar a un actor, encara que la veritat és que no s'hagués notat gaire, doncs l'actor en qüestió no es que es llueixi massa.
Cantaven en anglès i castellà i cuidaven molt les veus ressaltant els cors estil Beat.
Van participar en dues pel·lícules; "Un, dos, tres al escondite ingles" (Ivan Zulueta - 1969) i "Topical Spanish" (Ramón Masats- 1970) pel.lícula seguint una mica la moda de les que va fer Richard Lester amb els Beatles; Blanc i negre, humor absurd, també degut a que el guionista era el gran Chumy Chumez.
Poster de Chumy Chumez
LOS IBEROS i Guillermina Motta entrant al Camp de la Bota
Video editat especialment per aquest BLOG amb els fragment de
LOS IBEROS al CAMP DE LA BOTA
I és en aquesta pel·lícula en que trobem a Los Iberos anant al Camp de la Bota, al castell que aleshores ja estava abandonat. el director es permet un proto-Video Clip gravant per les barraques del Camp de La Bota molt interessant
actualment dons és un document gairebé inèdit i no gaire conegut.
El Camp de la Bota i el Castell tal com surt a la peli
Camp de la Bota el 1870
Maniobres Militars cap al 1870-80
Actualment si aneu per aquest indret us trobareu el Fòrum i el Museu Blau
Inauguració d'una placa en homenatge i record als veïns de l'antic barri
de barraques del Camp de la Bota. Foto: Sara Grimal - 2015
Inauguració d'una placa en homenatge i record als veïns de l'antic barri
de barraques del Camp de la Bota. Josep Maria Monferrer, educador a les
escoles de La Mina, fundador i president de l'arxiu històric de la Mina
i del Camp de la Bota. (foto: Pere Parera- 2015)
Es
molt divertit veure com les dones gitanes al veure que son filmades
demanen en gestos que si no paguen, no graven. No sabem si l'equip
cinematogràfic finalment es va "retratar" i va ser generós amb les dones de les barraques.
"Ey! payo, aquí no se filma ná si no hay guita!!!"
"Si no paga, no hay penícula!!!"
Video de LOS IBEROS:Summertime Girl (1968)
Enllaç a TVE amb entrevista a Adolfo Rodriguez cantant de Los Iberos i més tard del mític grup vocal Adolfo Cánovas Rodrigo y Guzman:
Els components de
Rumba 3 son nascuts al barri del Bon Pastor.
I potser no haurien
de ser inclosos en aquest magnífic i entretingut BLOG de les meves entreteles i
que porta l’inequívoc nom de POPlenou.
Diferents posters del documental "De ida y vuelta"
Però, és que resulta
que gràcies a l’interessantíssim documental que vaig veure per casualitat a BeTeVé i que porta per títol RUMBA 3, DE IDA Y VUELTA, dirigit per Joan Capdevila fill i Nebot i David Casademunt. Me n’he assabentat
que els germans i components del grup Pere
Capdevila i Joan Capdevila van
passar uns anys a La Prote de Wad Ras quan eren petits. El seu relat en aquest
documental fa posar els pels de punta, una història que els nanos del Poblenou
no sabíem que passava ben a prop de casa nostra.
Varies fotos de La Prote (l'Arxiu Històric del Poblenou)
Una infantesa marcada
per La Prote del carrer Wad Ras, un
internat amb el pitjor del franquisme on els germans Pedro i Juan Capdevila varen
passar els anys més durs de la seva vida quan el seu pare per diverses
circumstàncies no els podia mantenir. –“Era com una presó de nens”, diu en Joan
Capdevila, “M’estranya que no sortíssim delinqüents”. Esgarrifosos son els records
dels cucs al menjar, les xinxes als llits, la gana que sempre patien. Recorden
com s’acostaven als profes mentre es menjaven una taronja per si hi havia sort
i podien recollir la pell de la taronja i menjar-se-la. Recorden especialment
aquella professora com es menjava lentament un bocí de formatge davant dels
nanos famèlics. Realment la música els va salvar d’aquestes misèries.
Fragments del documental "De ida y vuelta" (Joan Capdevila i David Casademunt) on expliquen la seva experiència a La Prote.
Els components de RUMBA 3 son els ja esmentats germans Pere Capdevila i Joan Capdevila que es van ajuntar amb el seu amic José
Sardaña.
Los Espontaneos
Ja de 1963 al 1970
van formar el grup Los Espontaneos i
a partir dels 70 ja son RUMBA 3.
Los Espontaneos
Els èxits de Rumba 3
per tot el país i Sud-Amèrica és inqüestionable, encara que actualment, tot i
que encara segueixen actuant, poca gent els recorda. Però es poden considerar
junt amb els Perets, Los Amaya, etc... els impulsors en la popularització de la
rumba catalana amb tocs Pop i Rock.
(Una gran selecció dels seus èxits a You Tube)
Rumba 3 al parc d'Atraccions de Montjuïc als anys 70
Els seus èxits més
recordats son : “No se, no se (17 vegades) que tienen tus ojitos que me vuelven
loco....”,"Tengo Lo Que Quiero", "Perdido Amor", etc....
RUMBA 3 en els seus millors moments d'èxits tant a tota Espanya com a Sud-Amèrica.
RUMBA 3 amb Los Manolos
RUMBA 3 amb l'amic Manel Joseph (de Dos+Un fins a l'Orquestra Plateria i mil aventures més)
RUMBA 3 ara mateix
RUMBA 3 amb l'Andreu Buenafuenta a Late Motiv de Moviestar TV
RUMBA 3 amb Estopa
Totes les fotos provenen del seu WEB i el seu Facebook
*A la revista ICÀRIA núm. 16 de l'any 2011 editada per l'Arxiu Històric del Poblenou hi podreu trobar un llarg i extensíssim reportatge sobre La Prote. Per aquelles casualitats curioses també hi trobareu el reportatge sobre músics del Poblenou i que vaig titular POPlenou i que va ser l'embrió d'aquest BLOG tan interessant com seguit per una munió de gent.
També és reconegut per les composicions dedicades al cinema mut. Ha rebut un munt de premis per les seves composicions que es podria dir que van des del Jazz al clàssic, sempre amb el seu segell inconfusible. Crec que no es prou conegut pel gran públic, però la seva carrera és de les més sòlides i coherents de Catalunya, Espanya i el mon sencer (per què posaria fronteres, oi?) Tanta, tanta carrera musical i tant important que m'és difícil i fins i tot impossible resumir-la en aquest BLOG de pichirri. Per això serà molt millor anar directament a la seva WEB:
