10 ANYS DE LA NIT GALÀCTICA DE SISA (Mercè 2008)

Aquesta any per la Mercè (24 setembre 2018) farà 10 anys que Sisa va voler celebrar els seus 60 anys, cosa estranya en el Cantautor Galàctic, doncs mai li ha agradat que el felicitessin pel dia del seu aniversari.

El Pregoner Jaume Sisa amb l'alcalde

Jaume Sisa Pregonant

  Però potser ser el pregoner de les Festes de la Mercè 2008 el va estovar i va decidir celebrar-ho a la plaça Catalunya el mateix dia que en feia 60 (Sisa va néixer el mateix dia de la Mercè de l'any 1948) organitzant una NIT GALÀCTICA amb gairebé tots els músics i amics que al llarg de la seva carrera canora l'han acompanyat.

Però, que hi té a veure això amb el POPlenou? 

"Ahora va mi explicación, pues me llaman sin rassón...."

Refree, Oriol Tramvia, SPLAC i melodrama fent un break després d'assajar.

Quimi Portet "segrestat" al local d'assaig de melodrama amb Splac.

En aquell concert Jaume Sisa aprofitaria per presentar el seu últim CD "Ni cap ni peus" on s'havia fet acompanyar per en Joan Miquel Oliver i els Antònia Font. Però la primera part consistiria en que els seus amics li cantessin una cançó del seu repertori. Alguns d'aquests amics necessitaven un grup d'acompanyament. I aquest grup va ser MELODRAMA (Me lo temia!!!)....

Roger Mas, Quimi Portet, Refree, SPLAC i melodrama assajant al carrer Tànger del Poblenou

Roger Mas assajant EN EL CASTELL

Aquests amics van ser : L'Oriol Tramvia, Roger Mas, Quimi Portet, Raül Fernández "Refree", Pau Debon i Splac.

Quimi assajant amb Splac mentre Roger Mas i Refreé esperen el seu torn.

Editorial Glénat

I tots van passar aquell estiu per l'Editorial Glénat, al carrer Tànger, 72 del POPlenou, on Melodrama tenia el seu "Cuartel General". 

Però no cal que els innumerables fans s'hi acostin en plena "romeria" com si d'un lloc sagrat es tractes. No, no cal. L'edifici va ser enderrocat, víctima del "22 Arrobar". Ara hi ha un solar la mar de bonic i acollidor.

Joan Navarro entrant a Editorial Glénat al carrer Tànger.

 Finalment el repertori per aquella NIT GALÀCTICA va ser:
Oriol Tramvia "El comptador d'estrelles"
Quimi Portet "El Fill del mestre"
Pau Debón "Coristes i numismàtics" 
Roger Mas "En el castell"
SPLAC "A sota l'alzina"

 I així van ser aquells assajos:

 

Quimi Porte -El fill del mestre

Oriol Tramvia -A sota l'alzina 

Pau Debon - Coristes i numismàtics

Roger Mas - En el Castell.

Refreé (Raül Fernandez) - Menjant pollastre.

SPLAC (Pau i Joan Olivé) - El comptador d'estrelles.

CATHY CLARET AL FORUM

Si fa pocs dies vaig descobrir que LOS IBEROS van estar gravant escenes de la pel·lícula Topical Spanish (R. Masats-1970) al vell Camp de la Bota. 

https://musicsdel-poplenou.blogspot.com/2018/07/los-iberos-al-camp-de-la-bota.html

Ara he descobert a CATHY CLARET en el vídeo “Ma maison” gravat al Fòrum, davant del Museu Blau, al bell mig del Camp de la Bota on molts gitanos hi van viure en barraques. És casualitat o ja està fet amb aquesta intenció?       

                      

 Cathy Claret "Ma maison" Video Clip gravat al Forum

Però tornem amb la Cathy al Camp de la Bota i el vídeo de la cançó “Ma maison”. El descobriment d’aquest vídeo gravat al Fòrum em fa recordar que sovint oblidem que allí mateix és on hi havia el que anomenem El Camp de la Bota, tristament famós pels  afusellaments durant i després de la Guerra IN-Civil. I els assentaments de les barraques on s’hi apilaven tant els gitanos com gent immigrada de la resta d’Espanya i fins i tot la gent més pobre i humil de Barcelona. I també recordar la voluntarietat de gent altruista i solidaria  que intentaven fer-los la vida un pèl més digna construint escoles i serveis mínims de higiene que la “oficialitat” mai es va dignar a realitzar.Cathy Claret ha viscut sempre entre els gitanos del sud de França, Barcelona i Sevilla, és per això que penso que no deu ser casualitat haver gravat al Forum. Vull creure que ha volgut fer un petit homenatge a tota la gent que va viure a les barraques del Camp de la Bota. 

FOTOGRAMES DEL VIDEO CLIP AL FORUM

Afegeix la llegenda

Cathy ha composat la cançó Bolleré i que el gran Raimundo Amador va incorporar al seu repertori i fins i tot en un concert amb el mític B.B. King se’ls pot veure interpretant el Bolleré.

 

Bolleré amb Raimundo Amdor i B.B. King,  

Cathy Claret amb Buenafuente al Late Motiv

LOS IBEROS al Camp de la Bota

LOS IBEROS van ser un grup de POP Rock a l'estil del que aleshores es feia sobretot al Regne Unit, com els Kinks, Hollies, Manfred Mann, Small Faces o Spencer Davis Group i sobretot THE BEATLES, si fins i tot el baixista era esquerrà com McCartney i sovint tocava el famós baix Höfner violí.

Fotograma de la peli on es veu el baixista esquerrà. El guitarrista de la dreta no és de Los Iberos, era l'actor Victor Petit, que al tenir més paper se li va encomanar a un actor, encara que la veritat és que no s'hagués notat gaire, doncs l'actor en qüestió no es que es llueixi massa.

Cantaven en anglès i castellà i cuidaven molt les veus ressaltant els cors estil Beat.

Van participar en dues pel·lícules; "Un, dos, tres al escondite ingles" (Ivan Zulueta - 1969) i "Topical Spanish" (Ramón Masats- 1970) pel.lícula seguint una mica la moda de les que va fer Richard Lester amb els Beatles; Blanc i negre, humor absurd, també degut a que el guionista era el gran Chumy Chumez.

Poster de Chumy Chumez

LOS IBEROS i Guillermina Motta entrant al Camp de la Bota

 

Video editat especialment per aquest BLOG amb els fragment de 

LOS IBEROS al CAMP DE LA BOTA

I és en aquesta pel·lícula en que trobem a Los Iberos anant al Camp de la Bota, al castell que aleshores ja estava abandonat. el director es permet un proto-Video Clip gravant per les barraques del Camp de La Bota molt interessant actualment dons és un document gairebé inèdit i no gaire conegut.

El Camp de la Bota i el Castell tal com surt a la peli

Camp de la Bota el 1870

Maniobres Militars cap al 1870-80

Actualment si aneu per aquest indret us trobareu el Fòrum i el Museu Blau

 Inauguració d'una placa en homenatge i record als veïns de l'antic barri de barraques del Camp de la Bota. Foto: Sara Grimal - 2015

Inauguració d'una placa en homenatge i record als veïns de l'antic barri de barraques del Camp de la Bota. Josep Maria Monferrer, educador a les escoles de La Mina, fundador i president de l'arxiu històric de la Mina i del Camp de la Bota. (foto: Pere Parera- 2015)

Es molt divertit veure com les dones gitanes al veure que son filmades demanen en gestos que si no paguen, no graven. No sabem si l'equip cinematogràfic finalment es va "retratar" i va ser generós amb les dones de les barraques.

"Ey! payo, aquí no se filma ná si no hay guita!!!"

"Si no paga, no hay penícula!!!"

 Video de LOS IBEROS: Summertime Girl (1968)

Enllaç a TVE amb entrevista a Adolfo Rodriguez cantant de Los Iberos i més tard del mític grup vocal Adolfo Cánovas Rodrigo y Guzman:

http://rtve.es/v/2890020

RUMBA 3 de "LA PROTE" AL ESTRELLATO

RUMBA 3

Els components de Rumba 3 son nascuts al barri del Bon Pastor.

 I potser no haurien de ser inclosos en aquest magnífic i entretingut BLOG de les meves entreteles i que porta l’inequívoc nom de POPlenou.

Diferents posters del documental "De ida y vuelta"

Però, és que resulta que gràcies a l’interessantíssim documental que vaig veure per casualitat a BeTeVé i que porta per títol RUMBA 3, DE IDA Y VUELTA, dirigit per Joan Capdevila fill i Nebot i David Casademunt. Me n’he assabentat que els germans i components del grup Pere Capdevila i Joan Capdevila van passar uns anys a La Prote de Wad Ras quan eren petits. El seu relat en aquest documental fa posar els pels de punta, una història que els nanos del Poblenou no sabíem que passava ben a prop de casa nostra.

Varies fotos de La Prote (l'Arxiu Històric del Poblenou)

Una infantesa marcada per La Prote del carrer Wad Ras, un internat amb el pitjor del franquisme on els germans Pedro i Juan Capdevila varen passar els anys més durs de la seva vida quan el seu pare per diverses circumstàncies no els podia mantenir. –“Era com una presó de nens”, diu en Joan Capdevila, “M’estranya que no sortíssim delinqüents”. Esgarrifosos son els records dels cucs al menjar, les xinxes als llits, la gana que sempre patien. Recorden com s’acostaven als profes mentre es menjaven una taronja per si hi havia sort i podien recollir la pell de la taronja i menjar-se-la. Recorden especialment aquella professora com es menjava lentament un bocí de formatge davant dels nanos famèlics. Realment la música els va salvar d’aquestes misèries.

 

Fragments del documental "De ida y vuelta" (Joan Capdevila i David Casademunt) on expliquen la seva experiència a La Prote.

 

Els components de RUMBA 3 son els ja esmentats germans Pere Capdevila i Joan Capdevila que es van ajuntar amb el seu amic  José Sardaña.

Los Espontaneos

Ja de 1963 al 1970 van formar el grup Los Espontaneos i a partir dels 70 ja son RUMBA 3.

Los Espontaneos

Els èxits de Rumba 3 per tot el país i Sud-Amèrica és inqüestionable, encara que actualment, tot i que encara segueixen actuant, poca gent els recorda. Però es poden considerar junt amb els Perets, Los Amaya, etc... els impulsors en la popularització de la rumba catalana amb tocs Pop i Rock. 

                               (Una gran selecció dels seus èxits a You Tube)

Rumba 3 al parc d'Atraccions de Montjuïc als anys 70

Els seus èxits més recordats son : “No se, no se (17 vegades) que tienen tus ojitos que me vuelven loco....”,"Tengo Lo Que Quiero", "Perdido Amor", etc....

RUMBA 3 en els seus millors moments d'èxits tant a tota Espanya com a Sud-Amèrica.

RUMBA 3 amb Los Manolos

RUMBA 3 amb l'amic Manel Joseph (de Dos+Un fins a l'Orquestra Plateria i mil aventures més)

RUMBA 3 ara mateix

RUMBA 3 amb l'Andreu Buenafuenta a Late Motiv de Moviestar TV

RUMBA 3 amb Estopa

Totes les fotos provenen del seu WEB i el seu Facebook

RUMBA 3 a la xarxa:

WEB: 

http://www.rumbatres.com/

Facebook: 

https://www.facebook.com/RumbaTresOficial/

VIMEO:

https://vimeo.com/151236186

 

 *A la revista ICÀRIA núm. 16 de l'any 2011 editada per l'Arxiu Històric del Poblenou hi podreu trobar un llarg i extensíssim reportatge sobre La Prote. Per aquelles casualitats curioses també hi trobareu el reportatge sobre músics del Poblenou i que vaig titular POPlenou i que va ser l'embrió d'aquest BLOG tan interessant com seguit per una munió de gent.