LOS WIKINGOS

Si els rivals de The Beatles eren Rolling Stones i dels Sirex, els Mustang, cosa que no treia que entre ells fossin amics. Al Poblenou passava el mateix amb Los Kiero i Los Wikingos. Rivals però amics i col·legues.

C/ Pere IV prop d'on assajaven LOS WIKINGOS

            Los Wikingos  Assajaven a un local compartit amb una altre grup que es deia Tensión al carrer Llacuna. Els fundadors varen ser el bateria Josep Maria Casanovas i el guitarra Jaume Sabaté, que amb en Toni Torres al baix i Fernando Sans com a cantant van començar a tocar primer amb el nom de Los Kon-Tiki a l’any 1963 i mes tard com a The Wikings, seguint la moda dels noms en anglès. La primera actuació va ser a La Verneda.

Entrevista al GRUPO 67 a la revista del Poblenou "4 Cantons"

            Fins al 1971 hi van entrant i sortint nous musics; Jesus Orejon, Paco Garcia, Joan Miró, etc... el 1966 graven el seu primer Ep per la Belter. el 1967 el grup es divideix i uns continuen i els altres formen el Grupo 67.

Fotonovela Dos Corazones amb el títol “Como yo te prometi"

            A la temporada 67-68 protagonitzen la Fotonovela Dos Corazones amb el títol “Como yo te prometi” i graven el segon EP amb la cançó “Soy un pez” que era la canço que cantaven en la seva petita aparició que fan a la pel·lícula protagonitzada per Cassen “La tia de Carlos en minifalda-1967” de Ignacio F. Iquino[1]. En aquesta etapa porten de cantant a Cristian, que primer havia estat cantant de Los Kiero(Veure LOS KIERO en aquest mateix BLOG) i després de Wikingos va continuar cantant amb orquestres com La Principal. 

            Del 1970 al 1974 es passen a dir Los Wikingos y sus Go gós. No cal dir que la novetat del moment eren dos esplendoroses gogós amb la minifaldilla reglamentaria que feien ballar al personal i si més no feien bonic. Aquesta etapa dura fins el 1974. És el final lògic dels grups que van donar pas a les discoteques amb musica enllaunada. Si a principis dels 60 els grups de “peluts” van arraconar a les orquestres clàssiques de mambos boleros i txa-txa-txas. Les discoteques i els seus punxa-discos van fer el mateix amb els grups de rock i pop. A veure ara qui es capaç de treure els maleïts i creguts DJ’s de les pistes de ball!

Portada i contraportada d'un LP cedit per l'amic Paco Arauz.

            Del 1979 al 1986 en Jaume Sabate fundador dels primers Wikingos torna a la carrega. Però no és fins el 2005 que amb el mateix Jaume Sabaté a la guitarra, Josep Maria Casanoves a la bateria, Jesus Orjon a l’altra guitarra, Joan Merino al baix, l’Enric Lopez com a cantant i Paco martinez als teclats que decideixen celebrar el 45è aniversari de LOS WIKINGOS. Organitzant una actuació a La caixa al barri de La Verneda. Per causes alienes al grup finalment no es pot dur a terme aquesta actuació, però això els fa decidir continuar tocant i fer un CD amb el títol de “Ja hem tornat”.

            Buscant la seva relació amb el Poblenou ens han dit gent que els coneixia, que el bateria vivia al costat mateix del Centre Moral, un altre tenia una fusteria al carrer Pere IV, 12.
Actualment i gràcies al seu Facebook (https://www.facebook.com/wikingos) podem saber que segueixen en actiu. 

Foto treta del seu Facebook

            Per acabar dir que van actuar primer per tot Catalunya i després per tot Espanya sortint a programes de TVE d’aquella època i sovint compartint escenari amb els grans del moment; Sirex, Mustang, Salvajes, Cheyenes...Gatos negros...

 

Video "Perdóname amigo" de Los Wikingos

 Video "Perdóname amigo" de Los Wikingos, versió gravada EP

      El Juny del 2019 el meu amic i pianista de Melodrama, Joan Navarro, m'avisa que està prenent unes cervesetes amb els components del grup Wikingos. I jo que m'hi arribo "raudo y veloz, Fiuu...!!!) i aquí estem asseguts xerrant i amb la revista Icaria de l'Arxiu Històric del Poblenou - AHPN. On vaig intentar explicar la història de Los Wikingos segons el que em van explicar gent i amics que els coneixien. 

    

d'esquerra a dreta: Dos Wikingos: Fede Martínez i J. M Casanovas, Joan Navarro (melodrama),
Toni Olivé (melodrama i amo i senyor d'aquest Blog)
 i Jaume Sabaté (guit. i fundador de Los Wikingos) Foto: Juny 2019

Ara sé que en Jaume Sabaté, guitarrista i fundador del grup vivia a la fusteria de la família al carrer Pere IV, davant d'on vivien els meus tiets i la meva cosina i que fins i tot coneixia de vista la meva cosina Engràcia, perquè eren veïns des del 2000 quan els van traslladar als pisos de S. Joan de Malta, per destrossar els carrers Pere IV, Sartorius, Recared. i fer la Diagonal i el Parc del Centre. Jo havia passat cents de vegades per davant de la fusteria, ja que anava a veure la família del carrer Pere IV i del carrer Recared. 

Tinc pendents noves converses amb ells per poder saber-ne més de Los Wikingos.... del  POPlenou.

---

[1] Ignacio F. Iquino és el Ed Wood català amb mes de 100 pel·lícules com a director, guionista i productor a quina més infumable. Té el dubtós honor d’haver rebutjat en un casting a un actoret americà que estava de pas per Barcelona, i que li va dir que no servia per aquest ofici, l'actor , afortunadament, no li va fer cas. Poc després aquest “actoret” va protagonitzar una pel·lícula que es deia “El graduado” i l’actoret era Dustin Hoffman. Bon ull clínic, sí senyor!

https://www.facebook.com/wikingos/photos

LOS KIERO

 LOS KIERO, Més de 50 anys fent ROCK

LOS KIERO era el grup més pelut del moment. Això és el que es podia endevinar mirant els pòsters que envaïen les parets del meu barri. S’ha de tenir en compte que aleshores les melenes que duien The Beatles (altre cop ells!) amb prou feines els tapava la orelleta, eren unes melenes tímides. En canvi, ja en aquell temps, a Los Kiero els hi arribava els cabells fins a mitja esquena. –“Quina vergonya, sra. Lulita! On nirem a parar!”-

Mes tard, als anys setanta qualsevol Heavy o hippy els duia mes llargs, però ells van ser els primers i eren del Poblenou!

Los Kiero van ser pioners, doncs es van fundar a l’any seixanta quan en Josep Fortunado i el seu germà Fernando els pica el cuc de la música. I s’ajunten amb uns amics i decideixen anar a classes de música amb el Prof. Pierre.

El tal Prof. Pierre donava classes a un munt de gent del barri en els pisos de La Paperera. Gent que després va formar grups com Los Haros, o a la cantant del Grup Continuados, que van tenir una carrera de certa fama, formant part de l’escuderia de grups de la casa Belter. El Grup Continuados van aconseguir un èxit relatiu amb la cançó “Hoy duerme el leon”, cançó que també havien gravat en Pete Seeger, el grup The tokens i els del Grup de Folk que en van fer la versió en català amb el nom de Wimoweh, de gran èxit entre xirucaires i motxileros. Alguns dels més joves la coneixeran perquè el Pumba i en Timon la canten a “El rey león” de Disney.

Continuados "Hoy duerme el león"

També va passar per les mans musicals del Professor Pierre, Cristina de “Cristina y los Stop”, la mateixa que cantava allò de “... El turista un millon novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueveeee...” . Encara que aleshores no eren Cristina y los Stop, aleshores es feien dir Donald Duck i em nego a fer cap comentari sobre la relació de la veu de l’ànec Donald i la de la Cristina.

 Cristina y Los Stop "El turista 1.999.999"

   Però estàvem parlant de LOS KIERO. 
Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies. 

 L’epifania va arribar de mans de l’Àlex, el bateria del grup, que vivia al Barri Xino i sovint es trobava amb els Marines de la VI Flota Norteamericana que envaïen la ciutat amb els seus uniformes blancs[1] i que venien a “distreure’s” als bars, un d’aquells li va passar un disc d’un grup estrany que es deien The Beatles. Al nostre país encara no n’havíem sentit parlar gens d’aquests estranys Beatles. Los Kiero de seguida van incorporar al seu repertori alguna cançó d’aquells peluts. Amb aquest ampli repertori de cançons seves i èxits del moment, tant cançons italianes, franceses com el rock, el pop i Beat que venia d’Anglaterra i America no paren d’actuar, primer pel barri als llocs habituals: El Casino, La Pau, l’Ateneu Colon, al ja esmentat local de la OJE, al barri de la Plata per la festa major on també hi actuen en Ramon Calduch, José Guardiola, Eliseo del Toro, Lorenzo Gonzalez, Raul del Castillo. 

Cap a l’any 1964 o 1965 actuen al concurs musical de TVE “Salto a la Fama” que es grava des dels estudis de Miramar a Montjuich i presentat pels presentadors mes de moda en el moment; Irene Mir i José Luis Barcelona. Los Kiero queden en un bon lloc i a partir d’allà els plouen contractes per tota la costa. No paren d’actuar a L’arboleda de Palamos, al Madame Zozó de Montràs, Marinada, Maddox... en fi, per tota la Costa Brava, quan encara la música enllaunada no havia fet fora la música en directe. 

Durant uns anys segueixen aquest ritme d’actuar a Barcelona i rodalies durant l’hivern i passar l’estiu amunt i avall de tota la Costa catalana. També van fer incursions a la resta d’Espanya. A Madrid van tenir problemes amb la Guardia Civil per culpa de les seves melenes i a Tomelloso per poc que no acaben tots al cuartelillo.

Es passen uns quants estius dels primers seixanta i setanta a Eivissa, lloc habitual dels grups de Barcelona. Allà hi ha moltes Boîtes i Discotheques i encara hi ha música en directe i per allí hi passen un munt de grups i músics de la resta de Europa i americans: 

“Una nit, mentre tocàvem en una boite de Eivissa–M’explica en Pepe Fortu- ens presenten uns anglesos i ens diuen que ells també son músics, que si els deixem els instruments. Vam acabar tocant junts uns quants rock i blues i rient i bevent... en fi, el que es feia en aquells dies i nits a Eivissa. Uns anys més tard, quant vaig comprar el disc “Satisfaction” dels Stones, vaig tenir la “Satisfacció” de reconèixer aquells músics anònims d’aquella nit a Evissa. “També recordo –Continua en Fortu- que en una Festa Major de Gràcia a l’envelat de la Pça del Sol actuabem entre altres nosaltres, Los Kiero i també el cantant que llavors estava de moda i enamorava a totes les noietes romàtiques, era el cantant Franco-belga Adamo. Los Kiero teniem alguna cançó d’ell en el repertori. L’adamo ens la va sentir cantar mentre provavem el so. Li va encantar i aquella nit, durant lactuació vam cantar junts la seva canço..."

  

Josep Fortunado, fundador i únic continuador encara avui del grup en podria escriure un llibre sencer sobre les mil-i-una anècdotes d’aquells anys 60 i 70.  Aquest ritme de vida continuà fins a mitjans anys setanta. 

A l’any 2000 en Josep “Fortu” decideix reconstruir el grup, aquest cop amb en Manel Merino a la guitarra solista, José Mª Moreno Baix, Raúl Merino Bateria i ell mateix a la guitarra rítmica. Ara assajen a l’escola Professional del Clot i actuen sovint per passar-s’ho bé ells i els que els escolten. Potser Los Kiero no passaran a la història de la música pop, però porten més de 50 anys donant-li al rock i fent ballar a moltes generacions. Que més es pot demanar?

           

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO a You Tube:   @https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

 

LOS KIERO a "La Flor de Maig"  març-2013

LOS KIERO a You Tube: https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

---

[1] Com molt be descriu el tema en Xavier Theros en el seu llibre que ha rebut el premi Huertas Claveria 2010, La sisena flota a Barcelona (La Campana),

COMENÇA 2013

Per començar l'any deixo dos videoclips amb cançons de Nadal de dos grups del POPlenou:

ColaJetSet, que assajen en un local de Selva de Mar i algún dels seus compnents viuen al barri.

I Melodrama, grup nascut al Poblenou i que encara assajen al barri i tres dels seus compnents son veins del Poblenou.

BON ANY 2013 ...i que dios nos coja confesaos!

RAMÓN SÁNCHEZ SABATER -Bateria de tota la vida

Ramón Sánchez Sabater actualment

      

El Ramón amb una de les seves primeres bateries

   En Ramón Sanchez i Sabater forma part de tota una nissaga dedicada a la bateria; Son pare era el popularment conegut a tot el barri com El Chato o també el Mingo, Domingo Sanchez “El Chato” tocava sovint amb un pianista invident conegut com Peret i que venia cupons al quiosc davant de la Pastisseria Mireia, al costat de L’Artesana. 

 Peret piano- Mingo Chato bat -La Artesana

 Ells dos formàven un duet que es feien totes les verbenes populars dels anys 50. Algú els recorda, també, tocan al bar on ara hi ha la Pastisseria Triomf a la rodona de la Rambla del Casino. I ja en ple anys seixante cada diumenge tocaven a L’Artesana el seu repertori de valsos, polques, boleros i algún que altra tango i pericón.

Peret

Domingo Sanchez, el Chato

             

     


El Chato també tocava en un cabaret de La Mina anomenat La Campana, cabaret del que no en teniem notícia fins ara. De fet era el típic “merendero” que hi havia pels volts de la riera d’Horta[1] i que estava envoltat de masies i horts. El Chato quan anava a tocar deia que anava a “Els pagesos” i és així com el seu fill Ramón recorda aquest indret. També va estar tocant amb la Orquestra Siracusa. Però, el que deiem, el tal Chato va iniciar una gran nissaga de bateries entre els seus fills; en Ramon, en Domingo, Joan i Jordi. Els seus quatre fills s’han dedicat a tocar la bateria.

ORQUESTA SIRACUSA

            Com ja hem dit en Ramón Sánchez i Sabater va començar amb Los Jibaros i també amb un altre grup del Poblenou: Los Wikingos.

Amb LOS WIKINGOS

Amb LOS JIBAROS  a la Cooperativa Pau i Justicia

 Però la mili va fer que deixes els dos grups i un cop acabada la mili se’n va anar a Anglaterra per desintoxicar-se de la vida cuartelaria, allà va estar tocant i fent sessions amb gent com The Animals, Shocking Blue o Pretty Things entre el 1969 i setanta. Quan tornà se’n va a Evissa que és on hi havia feina i tocaven tots els grups durant l’estiu, com Mi Generación o Fusioon, etc...

A partir del 1970 toca amb infinitats de grups i orquestres patejant-se gairebé tots els locals i sales de festa de Barcelona i rodalies. Luc Barreto, Raul del Castillo, Eliseo del Toro fins que va a parar amb el grup de Dyango. 

Amb Dyango i Luc Barreto

Dyango i el seu grup en plena actuació

El Grup de Dyango a l'Oest d'Almeria. Ramón és el primer per l'esquerra

Parlant amb en Ramón Sanchez m’ha aclarit un tema una mica confús. Sovint havia sentit dir que el cantant Josep Gomez conegut amb el nom de Dyango havia nascut al Poblenou. Molta gent consultada al barri així ho asegurava. El motiu de la confussió m’ho explica el mateix Ramón Sanchez i Sabaté:

Jo vaig estar de bateria en el grup de Dyango els primers setanta. Era quan actuavem molt sovint a Don Chufo. Aleshores jo vivia prop de la Pça Lope de Vega i el furgonetero era l’Ignasi, que tenia una polleria a Bilbao / Pallars. Aquesta és la causa que sovint la furgoneta del Dyango estava aparcada per aquest sector del barri, la cual cosa va fer correr la falsa història de que Dyango vivia al Poblenou. Dyango, que el seu nom es Josep Gomez, va néixer el vuit de maig del 1940 al barri de Sant Antoni. Encara que durant una època va estar vivint a prop d’aquí, al carrer Huelva, un carrer més amunt de la Rambla Guipozcoa a La Verneda.

Ramón Sanchez i Sabater

La furgoneta de Dyango que moltas recordem aparacda pels volts de la Pça. Lope de Vega

            I d’aleshores ençà, Dyango, no ha parat mai de cantar, gravar i actuar per tot el mon, actualment el bateria del grup és en Fernando Pedemonte, nascut també al Poblenou i que té una llarga trajectòria com a músic de jazz a part d’haver acompanyat entre molts a Manzanita, Armando Manzanero, Moncho i actualment, com hem dit,  a Dyango.

Fernando Pedemonte a la bateria acompanyant a Dyango

            Però la història d’en Ramón Sánchez encara no s’ha acabat. A la sala Don Chufo a mes d’acompanyar a Dyango eren el conjunt fix de la sala i tan havien de tocar repertori de ball com acompanyar a la figura contractada i que venia sense grup. És així que un dia podia acompanyar a Georgie Dann, el del Bimbó,  el Kasatxock i la barbacoa i l’endemà a Los tres Sudamericanos amb el  “Me lo dijo Perez”...

Ramón Sánchez amb Dyango

 Un cop acabada la llarga temporada de bateria amb en Dyango toca amb la Orquestra de La Paloma i del Salon Cibeles i també amb el Grup Los Duendes, fa rumbes amb Los Amaya, acompanya a Los 5 musicales, que feien una versió concert i reduida del JC Superstar. I amb en Cassen i la Mary Santpere, que duien un espectacle de variedades per totes les Festes Majors de Catalunya i Espanya. Fins i tot amb els pallassos de la Tele; Gabi, Fofo, Milki, Fofito i Milikito: “¿Como eTtan uTtedeeeessss....?” I és que a vegades la vida del músic és molt dura.    

Actualment en Ramon toca en un parell de grups i és el bateria de Los Sirex en els concerts que l’històric bateria de tota la vida, Lluis Gomis, no pot realitzar degut a la seva salut.

Ramón amb LOS SIREX actualment.

Sessió de fotos de Los Sirex 2015. amb en Ramón Sanchez Sabater com a component fix a la bateria

Video domèstic de l'actuació de Los Sirex & amics 

a la Barceloneta l'estiu del 2011

Dyango cantant "Ligados". A la bateria en Ramón

---

[1] Pocs recorden que la Rambla Prim fins a mitjans dels setanta era una típica riera (Riera d'Horta) amb el terra encatifada de palets de riera (esclar) i flanquejada per dues fileres de canyes.