RAQUEL MELLER i LOLA FLORES al POPlenou

Raquel Meller

 No és que hagi descobert que la Meller i la Flores eren del Poblenou, no! Encara no m’he grillat del tot ni pretenc demostrar que Leonardo Da Vinci, Cervantes, Colom , La Meller, Lola Flores i E.T, són tots nascuts al Poblenou. Tot arribarà.

Lola Flores i Manolo Caracol

Només vull constatar el fet que Raquel Meller va actuar al cine desaparegut i pràcticament desconegut Provensal, a Pere IV, 391. I que la Lola amb en Manolo Caracol  sovint s’estava estones a un bar del c/ Marina. Això passava als foscos i llunyans anys 40 del segle passat. Però anem per parts.

Local a Pere IV, 391-393 on hi havia el Cine Provensal, Encara es pot apreciar la finestreta d'ull de bou on a les nit caluroses treia el cap el projeccionista com si es tractes del protagonista de Cinema Paradiso. (Foto: 1970-abril 2019)

RAQUEL MELLER AL CINE ROVENSAL

Del cine Provensal poca cosa se'n sap i que se l'ha anomenat Cine Provensal, Provensals, Provençal i fins i tot Provenzal, que de totes maneres l’he vist escrit.

Foto familiar i el mateix indret a Google maps. Actualment (abril-2019) degut a la remodelació de l'Eix Pere IV i l'obertura del carrer Prpvençals, s'ha enderrocat aquest vell casalot.

Fa temps remirant aquests àlbums de fotos familiars que tots tenim a casa vaig descobrir en una foto feta davant de la Parròquia del Sagrat Cor, un rètol en el mateix carrer Provençals on s’hi podia llegir “Cine Provensals Sonoro” i una fletxa indicant cap al carrer Provençals. El que ens indica que abans del Provensal al carrer Pere IV hi havia hagut el Provensals al carrer del mateix nom i té una certa lògica, no?

Detall de la foto de la meva cosineta i tiets i al darrera el rètol on es llegeix "INE PROVENSALS SONORO"

 El rètol en el moment de la foto (any 1950 més o menys) ja devia estar en desús, doncs segons el relat de la Maria Rosa Casanovas i Palop en el seu deliciós llibre “Pere IV, 416. Farmàcia (Liniazero- 2009) ens diu que a l’any 1940-1941 en un descampat de davant de casa seva es va construir un cine. Això de descampat no és del tot correcte, doncs ja abans de la guerra en el mateix local hi havia una associació de pagesos i un cop entrades dels forces “Nacionals” o sigui l’exèrcit colpista de Franco,  el 26 de gener del 1939, s’hi va aquarterar una companyia de soldats i els “mandos” es van allotjar al pral. 1a. de l’immoble del davant, Pere IV 416. On hi vivia la meva família i, que de grat o no, els van allotjar, Tot s’ha de dir que la relació amb aquells cabos i sergents van ser correctes i cordials. 

Capítol 11

EL CINE PROVENZAL

.........

Cap a l’any 1940 o 1941, en un descampat a l’altra banda de la carretera, davant de la farmàcia i sense que en sabéssim res, varen començar a fer-hi obres.

-      Maria, saps què hi fan aquí al davant?

-      No ho sé.

-      Un cine! Un cine, María! Que et sembla la noticia?

-      Podrem anar a veure les pel·lícules del “Gordo y el Flaco”!

Un dia va produir-se un esdeveniment extraordinari al cine Provenzal. venia a cantar la RAQUEL MELLER, una cupletista que ja tenia gran fama abans de la guerra.......

Fragments del llibre “PERE IV, 416. FARMÀCIA –Postals de postguerra de M. Rosa Casanovas i Palop – Liniazero 2009

 

Aquests dos programes de cine podem veure que els cines Triunfo, Catalunya i Provensal feien la mateixa programació.

Charlot i Raquel Meller.

La Raquel Meller, abans de la Guerra In-Civil, havia aconseguit fama mundial, des del Paral·lel fins a Nova York i fins i tot es va relacionar amb el Hollywood i les estrelles del moment. Charlot li va oferir fer el paper de cega en la pel·lícula "Luces en la ciudad" (City Lights-1931). que finalment va interpretar Virginia Cherrill. Tot i així, Chaplin va fer servir la cançó "La Violetera" del repertori més conegut de la Raquel Meller com a banda sonora.

 La Violetera: Versió Raquel Meller i Banda Sonora de "Luces en la Ciudad"

Los Vienese i Raquel Meller

 Als anys 40-50, quan devia actuar al Cine Provensal, ja era una estrella en decliu. També va formar part d'algun espectacles dels famosos "Los Vieneses"

 

Ja gran i passejant per les Rambles

Res més he pogut saber d’aquesta actuació a davant d’on vivia la meva família i on vaig néixer jo uns 10 anys després. Ni el llibre “Pere IV, 416. Farmàcia (Liniazero- 2009) en diu res més, ni l’única persona de la meva família que encara es viva i que hi vivia en aquelles dates se’n recorda de res. Què hi farem?... Seguiré preguntant pel barri.

Una revista de l'any 1962 annuncia la seva mort.

LOLA FLORES I MANOLO CARACOL AL CARRER MARINA.

 La mateixa persona de la meva familia que vivia davant del cine Provensal i que no recorda res de l'actuació de la Meller sí que recorda, en canvi, haver vist sovint  a la Lola Flores i Manolo Caracol, la seva parella artística i alguna cosa més, al bar que fa cantonada al carrer Enna, ara Ramon Turró, amb Marina. 

Paper de carta de la Fundició del c/ Enna

 La família de la meva cosina tenien una fundició (foneria, en diríem ara) al carrer Enna 19 i sovint anaven a esmorzar al bar de la cantonada que ara es diu Restaurant La Collita. 

Restaurant La Collita al c/ Marina i Mecànic al c/ R. Turró (on hi havia la Fundició

 I m’expliquen que allà pel 1946-47 Manolo Caracol i la Lola actuaven al Romea amb un espectacle que van portar per tot espanya i tot Europa i no sé si també van anar per Amèrica. L’espectacle duia el nom  de Zambra seguit de l’any que arribava l’espectacle al teu poble o ciutat; Zambra 1946, Zambra 1947... i anar fent...

I heus aquí que durant les estades a Barcelona la Lola i el Caracol anaven al bar del carrer Marina a petar la xerrada i fins i tot, entra Finito i Finito, es deixaven anar i muntaven unes juergas flamencas de "no te menees"! (expressió genuïna que feia servir ma mare) 

El Caracol i la Lola en una foto que no devia ser molt diferent del que passava en el bar del c/ Marina.

Total; que sembla ser que els amos del bar eren amics de la parella i per això s’hi passaven tantes tardes abans d’anar cap al Romea. 

Alguna entitat o Associació hi hauria de plantificar una placa en aquest Restaurant on hi digues: "Per aquí hi va passar La Faraona" La de turistes que ens invadirien!!!

El que donaria per haver-hi estat. Bé, tampoc no gaire, no em vendré ara la meva ànima al dimoni, després del que m’ha costat allunyar-me al llarg de la meva vida de les temptacions del món, el dimoni i la carn.  

 

NOTA: Ara, un cop llegit aquest Post, me n’adono que m’ha sortit una mica pobre de dades i potser sense gaire interès, tret de la meva família. En fi... de millors n’hi hauran. Com deia aquell “No solo de Rock & Roll vive el hombre... i la dona, cony! Que sempre se les obliden!!!”