Aquest
primer d’octubre (2013) hem rebut la mala noticia de la mort d’en Pep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, o sigui la Dharma.
La LLotja del c/ Avinyó -Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos (Foto: "Barcelona Pam a pam" -A. Cirici) |
El
meu record particular d’en Josep Fortuny i la Dharma es remunta a principis del setanta quan
els veia asseguts a les escales de La
Llotja on jo anava a fer “diseño artístico”. Ells es feien
notar de seguida. Era l’època d’aquelles melenes lleonines. També els recordo
el mateix dia que ens vàrem anar a examinar per treure’ns el carnet de Artista de Circo y Variedades.
Els
exàmens es feien al carrer Sant Pere més baix a la Peña Cultural Barcelonesa on
ara hi ha un Casal de Barri o Centre Cívic. Recordo que els hi van posar
algunes pegues, segurament el seu aspecte de hippys no els agradava gens. Els
examinadors eren artistes i pallassos del Sindicat Vertical i adictos al Régimen, i l’excusa va
ser que no podien tocar el saxo doncs
era un instrument clàssic. La Dharma va decidir tocar un orgue elèctric Farfisa
que hi havia a l’escenari de la Peña. Carnets de l'autor (o sigui, jo) de La Llotja i d'Artista de Variedades. |
No
té res a veure amb la Dharma, però em va quedar molt gravat veure els
examinadors com feien “proposicions” a cau d’orella a les noies que s’examinaven per vedettes i cantants de varietés... tot molt
sòrdid...
Cartell gentilesa de La Web sense nom (http://www.lwsn.net/article/festival-del-camp-d-esports-la-palmera-de-sants-de-l-any-1972) |
No
vaig saber com es feie dir aquell grup fins que en un concert al camp de
futbol La Palmera
a Sants els vaig reconèixer. Més tard, quan feia la Mili, mentre feia guàrdia els
veia passar pel C/ del Parc, darrera de Govern Militar, amb la seva furgo
hippy, i jo vestit de calorro fent-me
una enveja... Després ja va venir Zeleste, els Canet Roc, Els Comediants, L’Ou
com balla...
Havíem coincidit en algun concert a finals dels setanta i vuitanta. Ens saludàvem cordialment i ja està.
Havíem coincidit en algun concert a finals dels setanta i vuitanta. Ens saludàvem cordialment i ja està.
Arrel d’aquesta recerca de música al POPlenou em vaig posar en contacte amb
en Pep, via Feisbuk. La seva amabilitat i bon rollo i col·laboració van ser total.
Gairebé sense conèixer-nos em va facilitat un munt de dades, fotos i cartells
de les actuacions de la Dharma
al Poblenou. Després ens vam poder veure i canviar impressions personalment en
alguna presentació dels llibres que sobre Zeleste i la Música Laietana ha escrit l’Alex Gómez-Font (https://www.facebook.com/alex.gomezfont). Podent-li agrair personalment la seva desinteressada i entusiasta col·laboració.
El
que ve a continuació és el que en va sortir d’aquella relació amb el Pep
Fortuny.
Un
record per sempre per Josep Fortuny.
La Dharma al POPlenou
El
23 de maig del 1973 obre les portes el mític local Zeleste del carrer
Argenteria. D’allà en surt una colla de bandes, musics, cantants i l’anomenada
Ona Laietana, molts d’aquets grups passen també pel Poblenou i sobretot pel Casino l'Aliança : Josep Fortuny,
bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, em recorda que a la Festa Major de l’any
76 hi actua la Dharma
en un doble concert amb Secta Sònica
on Gato Perez tocava el baix
elèctric. Com a prova m’envia una foto i un retall de diari amb una critica de l’actuació.
....Y con la Companyia Elèctrica Dharma llegó la verdadera fiesta...Es digna de Admirar la evolución que han dado los Dharma, incrustándose totalmente en el folklore catalán y en el que juega un papel muy importante la tenora de Joan Fortuny sin olvidar en ningún momento la fuerza de los demás...
....Y con la Companyia Elèctrica Dharma llegó la verdadera fiesta...Es digna de Admirar la evolución que han dado los Dharma, incrustándose totalmente en el folklore catalán y en el que juega un papel muy importante la tenora de Joan Fortuny sin olvidar en ningún momento la fuerza de los demás...
Jaume Cleries- Mundo Diario
setembre 1976
Així deixava de be el periodista i amic Jaume Clèries en
un diari de l’època a la Dharma
però equivocant-se, com molts crítics musicals, destacant la TENORA d’en Joan quan el
que normalment toca en Joan Fortuny es el saxo soprano, llevat que s’indiqui el
contrari.
M'agradat l'entrada! Bon homenatge al Pep Fortuny i a la Dharma.
ResponElimina