BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MELODRAMA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MELODRAMA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de setembre del 2018

10 ANYS DE LA NIT GALÀCTICA DE SISA (Mercè 2008)

Aquesta any per la Mercè (24 setembre 2018) farà 10 anys que Sisa va voler celebrar els seus 60 anys, cosa estranya en el Cantautor Galàctic, doncs mai li ha agradat que el felicitessin pel dia del seu aniversari.
El Pregoner Jaume Sisa amb l'alcalde
Jaume Sisa Pregonant
  Però potser ser el pregoner de les Festes de la Mercè 2008 el va estovar i va decidir celebrar-ho a la plaça Catalunya el mateix dia que en feia 60 (Sisa va néixer el mateix dia de la Mercè de l'any 1948) organitzant una NIT GALÀCTICA amb gairebé tots els músics i amics que al llarg de la seva carrera canora l'han acompanyat.
Però, que hi té a veure això amb el POPlenou
"Ahora va mi explicación, pues me llaman sin rassón...."
Refree, Oriol Tramvia, SPLAC i melodrama fent un break després d'assajar.
Quimi Portet "segrestat" al local d'assaig de melodrama amb Splac.
En aquell concert Jaume Sisa aprofitaria per presentar el seu últim CD "Ni cap ni peus" on s'havia fet acompanyar per en Joan Miquel Oliver i els Antònia Font. Però la primera part consistiria en que els seus amics li cantessin una cançó del seu repertori. Alguns d'aquests amics necessitaven un grup d'acompanyament. I aquest grup va ser MELODRAMA (Me lo temia!!!)....
Roger Mas, Quimi Portet, Refree, SPLAC i melodrama assajant al carrer Tànger del Poblenou

Roger Mas assajant EN EL CASTELL
Aquests amics van ser : L'Oriol Tramvia, Roger Mas, Quimi Portet, Raül Fernández "Refree", Pau Debon i Splac.


Quimi assajant amb Splac mentre Roger Mas i Refreé esperen el seu torn.
Editorial Glénat
I tots van passar aquell estiu per l'Editorial Glénat, al carrer Tànger, 72 del POPlenou, on Melodrama tenia el seu "Cuartel General". 

Però no cal que els innumerables fans s'hi acostin en plena "romeria" com si d'un lloc sagrat es tractes. No, no cal. L'edifici va ser enderrocat, víctima del "22 Arrobar". Ara hi ha un solar la mar de bonic i acollidor.
Joan Navarro entrant a Editorial Glénat al carrer Tànger.
 Finalment el repertori per aquella NIT GALÀCTICA va ser:
Oriol Tramvia "El comptador d'estrelles"
Quimi Portet "El Fill del mestre"
Pau Debón "Coristes i numismàtics" 
Roger Mas "En el castell"
SPLAC "A sota l'alzina"
 I així van ser aquells assajos:
 
Quimi Porte -El fill del mestre
Oriol Tramvia -A sota l'alzina 

Pau Debon - Coristes i numismàtics

Roger Mas - En el Castell.
Refreé (Raül Fernandez) - Menjant pollastre.
SPLAC (Pau i Joan Olivé) - El comptador d'estrelles.


dijous, 3 d’agost del 2017

La Plaça Prim, una plaça musical.

BONGO BOTRAKO -CAMINANTE                                                        
Mireu aquest video-Clip del 2012 de BONGO BOTRAKO gravat a la Pç. Prim del POPlenou. Bongo Botrako son de Tarragona i és la banda del tarragoní URI GINÉ.

 Segons diu la seva Güeb, la banda neix el 2007 de la mà d'Uri Giné en una plaça de la seva Tarragona natal que ell anomena la plaça de l'alegria, i que de fet dóna títol a una de les cançons que s'inclouen en el seu primer disc. L'empremta del carrer és molt palpable en la seva música: senzilla i directa, barreja de moltes músiques i, al seu torn, difícilment classificable en cap d'elles. Una barreja explosiva que alguns han batejat com punk parranda.
 (Güeb: http://www.bongobotrako.com/la-banda)
 Però, també segons diu el Gúeb, des l'octubre de 2015, Bongo Botrako va anunciar una parada indefinida i una gira de comiat de sis dates, fent el seu últim concert el 26 de desembre de 2015.
 Totes les fotos són de Jed Nguyen i tretes de la seva güeb:http://www.bongobotrako.com/fotos/making-of-caminante

 L'any 2015 es varen acomiadar del seu públic amb aquesta nota:
"Amb aquest comunicat els Bongo Botrako us anunciem que hem decidit parar. Han estat vuit anys des que vam començar, que es diu aviat. Vuit anys d'alegries, de bons amics, de col·laboracions increïbles, de viatges esgotadors, de festes salvatges i també d'algunes ferides. Però sobretot vuit anys que no canviaríem per res al món. I ara va arribar el moment de respirar. Perquè el camí enriqueix el cor però ..."

Quina sort! Pensen els músics que, desgraciadament mai s'han esgotat en gires, festes i concerts sense parar.

 

 
 



 Més sobre  BONGO BOTRAKO a Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bongo_Botrako

 PERÒ LA PLAÇA PRIM TÉ MÉS HISTÒRIA MUSICAL

1966 (Foto: J.M. Huertas Claveria)
Qui no ha passat mai per la Pç. Prim? Es pot dir que, qui més qui menys, s’ha assegut en algun banc de la placeta que també n’havíem dit Placeta Isabel i fins i tot Placeta Santa Isabel. Però ni santa ni res La “susodicha” Isabel era la reina Isabel II, filla de Fernando VII, “el que usaba paletón” i que quan va passar de moda se li va posar el nom del General Prim que aleshores devia estar més en el seu moment. És el que té la politiqueria, que de seguida canvia de moda. Això és el que m’han dit, eh? Que jo de política i de futbol no en sé gens, en canvi de música... tampoc!


 Ultramar Grup Havaneres (Festa Majot 2016)











Però no ens desviem del propòsit d’aquest BLOG tan interessant com prescindible.
 El propòsit d’aquest Post és de relacionar la Pç. Prim (ni Isabel ni santa) amb la música.
A la placeta hi ha costum de fer-ne actuacions d’havaneres per les Festes Majors. 
Coral Proa al mar 1948
DOS+UN (Manel Joseph, Ia Clúa i Jordi Clúa)
 També s’ha fet servir per fer-se fotos de promoció d’alguns grups. I per mostra tenim les del grup Folk-Rock Dos + un, grup que el formaven els germans Clua, Ia i Jordi i Manel Joseph, no eren del barri però es van fe una sèrie de fotos allà pels anys 60 quan encara hi havia el bar Los Pescadores.
DOS+UN (Fotos de l'arxiu d'en Manel Joseph)

DOS+ UN
De quan als anys 70 el bar Los pescadores ja va esdevenir un bar de peluts i progres tenim aquesta foto on es pot veure en Pedemonte que va ser durant molts anys bateria de Dyango.
El segon per l'esquerra és en Fernando Pedemonte bateria de Jazz i de Dyango durant molts anys (foto: AHPN-1970)
A la primavera i estiu del 1979 sovint hi anaven a prendre una cerveseta en Jaume Sisa amb el seu grup d’acompanyament d’aleshores, Melodrama. D’això no en tenim cap foto. Però si una anècdota d’un pelut que ens va preguntar si “¿Usted (al Sisa) es el cantante el Sisa? “- En contestar-li –“Pues, sí”. El noi ens va convidar educadament i se'n va anar sense molestar més.
D’acord. Com anècdota és més aviat pobre... Pobríssima! Però no n’hi ha més. Ah sí! A la TVE hi feien una actuació dels Dire Straits. I, desgraciadament, això és el més sorprenent; Poder gaudir a TVE (no n’hi havia cap altra) d’un dels millors grups de rock i en prime time, que es diu ara!
 Gràcies al You Tube podem saber que el que s'estava fent a TVE era Aplauso i era el 1979 i devia ser dissabte. Ves per on quines coses te això del IUTUP.

dijous, 29 de juny del 2017

25 anys de BARCELONA 92

ARA FA VINT-I-CINC ANYS -JORDI BONET ENGINYER DE SO

Jordi Bonet
El Periódico arran del TURANDOT al Palau Sant Jordi en motiu del "Reconstruïm el Liceu" 1994
 Aquest estiu (Juliol-2017) ha fet vint-i-cinc anys dels JJOO de Barcelona. Qui més qui menys te els seus records particulars d’aquell estiu. A mi, la veritat, els Jocs aquests i l’esport en general com espectacle me la porta bastant fluixa i perdoneu la cruesa i franquesa però no hi puc fer-hi més com deia el bescompte de Valmont.
Ray Davies els JJOO 2012 a London
Recordo l’estiu del 2012, veient, a Ray Davies, a Madness a The Who (el que queda) en la cerimònia del Jocs a Londres vaig poder gaudir de la seva presència, però no pas del so que sentia a traves de la meva Tele. Era bastant pobre per no dir deficient. I ara aquí em surt el meu sentit patri i dic ben orgullós que el so del la Cerimònia d’Inauguració de Barcelona 92 va ser “molt més millor”
I qui va ser el culpable i uns dels responsables de que tot sonés tan bé i alhora?
Doncs aquest va ser JORDI BONET, nascut i veí del POPlenou. Ara viu prop de Can Framis.
 
Preparant la cerimònia d'apertura de Barcelona 92. Amb Ryuichi Sakamoto, Josep Carreres, Andrew Lloyd Weber "Amigos para siempre"

                          Jordi Bonet és el tècnic de so que va dirigir i coordinar tot el so de tot aquell tinglado. Però abans s’havia passat una bona temporada gravant al Casino tots els himnes nacionals que havien de sonar en els Jocs.

El mateix Jordi m’explica “Durant les Olimpíades també vàrem utilitzar el Casino com a Estudi de Gravació, amb una Unitat Mòbil aparcada al carrer, allà vàrem gravar a la Teresa Berganza, l’Alfredo Kraus, el Ryuchi Sakamoto, Carles Santos, etc... i també molts dels himnes nacionals dels països participants, doncs a vegades d'algun país només teníem un K7 de molt baixa qualitat”

Bloc de vivendes Josep Civit de la Cooperativa Pau i Justícia

Però tot va començar uns anys abans (Música de FlashBack) quan un tendre noiet, Va néixer al Bloc de vivendes Josep Civit de la Cooperativa Pau i Justícia aleshores en un descampat i ara al mig de la Diagonal i començava a tocar la guitarra amb amics del barri.
Jordi Bonet tocant la guitarra en l'obra "Pastorets Superestel" (Flauta: Tino Rosón. Baix: Toni Olivé. Bat: Francesc Orella...
 Algun d’aquests amics, més tard va tenir la ocurrència de muntar el grup Melodrama. Mentrestant en Jordi a més de tocar la guitarra s’anava fent un lloc en el país dels tècnics de so. Amb la mítica empresa de so Sonet sonoritzava als seus amics Cacao Pal Mono, Melodrama i Sisa & Melodrama, entre molts altres grups barcelonins dels vuitanta. Arrel de sonoritzar en Sisa va passar a Dagoll Dagom i la cèlebre NIT DE SANT JOAN. 
Amb la gent de SONET


A partir d’aleshores es va especialitzar en sonoritzar teatre i l’incipient teatre musical tant a Barcelona com a Madrid. Va ser un dels primers a Espanya que va utilitzar els  micros inhalàmbrics. A més de Dagoll va treballar amb Marsillach, Mario Gas, Flotats, Tricicle, etc.

 
Amb Dagoll Dagom fent El Mikado i Glups!. a Paris amb la Cia Flotats fent El Misàntrop

L'Òpera de 3 rals dirigida per Mario Gas amb Tino Romero al Romea el 1984
Com ja hem escrit mes amunt, va ser el responsable de tot el so de la Cerimònia dels Jocs Olimpics de Barcelona 92.

Altres sonoritzacions històriques com la visita del Papa Joan Pau II a Montserrat, sonorització delicada com ell mateix em va explicar, ja que el Papa no fa proves de so! I a més hi va caure un recordat diluvi (7/11/1982)

O l’Oratori de Liverpool-Paul McCartney amb orquestra i cors (1992)

 
Amb en Carles Benavent



Amb en Josep Carreres i Marçal Cruz
També va fer les gires amb Paco de Lucia, Carles Benavent, Chick Corea, Carl Anderson (el Judas de J.C. Superstar) Roberta Flack, Miles davies, Mecano, Boby Mac Ferrin tants i tants d’altres que ens faríem pesats. I això mai! Antes muerta que aburrida!



Digui?!
Des de fa anys dirigeix l’estudi de so OIDO , sonoritzant i composant per publicitat, pel·lícules, el Piromusical de la Mercè... però també continua fent el disseny de so del TNC, Lliure i moltes altres produccions de teatre. i.....i...... segur que em deixo moltes coses sobre el Jordi, però segur que ell no m’ho tindrà en compte.


OIDO ...Barra! (http://www.oido.net/)


És més, segur que em preguntarà si calia afegir-lo al meu Blog POPlenou
Jo crec que sí!

Jordi, No t’enfadis!
El Jordi amb gent de teatre: Paco Mir, Jordi Bosch, Ramón Madaula,Pere Arquillué, Jordi Boixaderes, etc...

Jordi Bonet amb només uns quants dels músics amb els que ha treballat: Txell Sust, Els Catarres, Joan albert Amargos, Silvia Pérez Cruz.
Un petit moment de la Inauguració amb en Carles Santos i l'Orquestra de Tenores amb aires Dalinians.

Fotos del Facebock: Jordi Bonet
http://www.oido.net/