BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CASINO L'ALIANÇA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CASINO L'ALIANÇA. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de gener del 2024

LOS FAMOSOS


The Wandals, Los Haros, Los Jivaros, Los Fugaces, Los wikingos o Los Deltas Tots eren grups de Rock dels anys seixanta com també ho van ser Los Famosos, dels que no en sabia res de res, però d’ells me n’ha parlat el meu amic Sergi Conejero.
Postal de l'època de Los Famosos (Foto: S. Conejero)
  –“Doncs el meu pare- m’explica- va estar tocant en un grup que es deia Los famosos. No et sona?”- doncs, li he de dir la veritat. Encara que assajaven al costat de casa meva, carrer Pujades 229 i que es feien dir Famosos, de la seva existència no en sabria res si no fos gracies al Sergi que m’envia fins i tot un parell de fotos per deixar constància de la fama de Los Famosos, que van estar en actiu del 1966, actuant al Centre Moral, Ateneu Colon, al Casino de l’Aliança, al Titus, al Casino de Badalona entre molts altres locals, fins al 1969 que es van dissoldre després d’una gira per Espanya. 

Los Famosos a l'Ateneu Colon o a Pau i Justicia (Foto: S. Conejero)
 Feien versions de rock i temes propis i els components van ser; Martí Pica, Miquel Paz, Ricardo Tous, Jordi Garriga "Woody" i en Joaquim Conejero "Chimo", pare del meu amic Sergi, que per cert als anys 90 va ser el cantant del grup de Soul Backstage Band, del que també en parlarem més endavant. 

I això es tot el jo en sabia del Grup de Rock LOS FAMOSOS. Però heus aquí que a finals del 2023 parlant amb en Pere Parera de l'Arxiu Històric del Poblenou i sabent ell de la meva dèria de buscar i rebuscar en el procelós món del Rock dels 60, 70, 80 i 90 del segle passat al Poblenou em va posar en contacte amb el bateria de LOS FAMOSOS, l'amic Miquel Paz  i es així com vaig poder redescobrir un record dels meus 12 anys i que tenia mig oblidat:
Miquel Paz, 57 anys després a les mateixes escales del Centre Moral, on van guanyar el  I Festival de Conjuntos P.N.

Ens trobem amb en Miquel Paz al mateix pati del Centre Moral on fa 57 anys es va fotografiar amb els seu grup i amb el flamant trofeu guanyat. I mentre ens fotem un bocata de pernil m'explica que ell era el bateria de Los Famosos i que assajaven en un local que tenien un Hamster, que afortunadament era sord. I m'explica les moltes actuacions al San Carlos Club, al S. Pier Club, A Lloret de Mar a la sala Orleans. 
També recorda especialment una actuació a Sant Cugat, en un local que hi havia una piscina i van actuar junt amb Cassen, i Los Rivero. també una altra a Bilbao, al Cine Yunke on van fer de teloners de Los Bravos, els del Black i Black, qui no els recorda!?
 
Escenari del Centre Moral i Cultural del Poblenou

Però el que m'ha deixat corprès i esmaperdut ha estat quan m'ha explicat l'actuació en aquest mateix lloc, on som ara esmorzant, El Centre Moral i Cultural del Poblenou, on l'any 1966 actuen i guanyen la copa en el 1r. (i únic) festival de conjuntos P.N. (1966)

Escenari del Centre Moral i Cultural del Poblenou 1966
Jo hi era en aquell primer i únic Festival de Conjuntos hi era d'espectador i tenia 12 anys i em va quedar gravada l'actuació d'un grup del que no en sabia el nom, però que va fer una actuació semi salvatge i proto-Punk , doncs va llençar la guitarra al públic.
Recordo el cas del guitarrista, que volent emular al Pete Townshend de The Who va llençar la seva guitarra al públic anant-se a estavellar al cap d’una pobra noia fent-li un bon trau. La noia afortunada treballava en una parada de la Plaça, al mercat[1]. Des d’aquell dia, quan acompanyava a la meva mare a comprar pernil dolç, jo me la mirava amb certa enveja; ella era famosa, era la fan que havia rebut el preciat regal del guitarrista d’aquell famós grup de Rock ... del qual el seu nom creia jo  que s’ha perdut en l’oblit. En fi, així és l’efímer mon del Rock & Roll, ailàs!.


[1] Parada Tocineria Muntaner del Mercat de La unió.

Escenari del Centre Moral i Cultural del Poblenou

Escenari del Centre Moral i Cultural del Poblenou
Li vaig preguntar sobre aquesta actuació i si sabia quin era el conjunt que va deixar gravada en la meva memòria i en la closca d'aquella fan aquell record. 
I tant si se'n recordava d'aquell moment! 
Va ser el seu guitarrista, el guitarrista de Los Famosos a qui se li va escapar o va tirar expressament (això no ho sabrem mai) la guitarra al cap d'aquella afortunada Fan!!!
I jo que pensava que m'ho havia imaginat, que no havia succeït mai!!!
Un fet històric al POPlenou totalment documentat: La Rock-Fan amb el cap esberlat! 
Los Famosos a les escales de La Llotja del carrer Avinyó

Los Famosos posant al Parc de La Ciutadella




dimecres, 17 d’abril del 2019

JORDI SABATÉS al Casino (desembre 1975)


Foto: Frances Fàbregas a la Revista musical Vibraciones
Arran d’unes fotos que Jordi Sabatés ha penjat fa poc al seu Facebook, del que en sóc un acèrrim seguidor, em va venir a la memòria un concert de presentació del seu LP “Ocells del més enllà” (Edigsa-Zeleste 1975) Al Casino L’Aliança del Poblenou.

Poster Claret Serrahima


Abans fem una mica d'història: La carrera d’en Jordi Sabatés com a músic, pianista i teclista comença quan  entra a formar part de Pic Nic, aquell grup on la Jeanette feia callar a una nena  “Callate niña”. I en Toti Soler hi tocava la guitarra.
PIC NIC. Darrera del cap de la Jeanette s'hi pot veure al Jordi Sabatés
 En Sabatés hi entra ja en la fase final (terminal?) del grup, gravant unes cançons que mai van ser editades i que deuen estar perdudes pels soterranis d’Hispavox.
PIC NIC - Els dos de l'esquerra; Sabatés i Toti


Maria del Mar Bonet, Jordi Sabatés i Toti Soler d'esquena.
 Un cop Hispavox es desfà del grup per ser massa “moderns” i es queda només amb la Jeanette que només era rebelde per què el mundo la va fer així, la resta de Picnic es  reinventa i es  passen a dir OM.








 
Gravant el Dioptra 1 amb Pau Riba
 La història que continúa ja és prou coneguda o ho hauria de ser. OM grava
amb la Maria del Mar Bonet el single “Jo em donaria a qui em volgués”.

















I amb en Pau Riba el DIOPTRIA 1. El doble LP Dioptria, encara després de 50 és considerat el millor disc de Rock Català i un dels 3 o 4 millors d'Espanya (per mi el millor)
DIOPTRIA - Pau Riba acompanyat per OM

Toti Soler al fons i Sabatés

Fumant dins de l'estudi en una pausa entre tanta i tanta gravació
  Més tard, Toti i Sabatés, cadascú empren noves aventures musicals, però gairebé sempre col·laborant l'un en els projectes de l’altre.
 
Om ( LP Edigsa 1971)
Ortodoxia (LP 1971 amb el seu grup Jarka)
Morgue o Berenice (LP 1972 amb el seu grup Jarka)

Jordi Sabatés i Toti Soler (LP 1973 Duets de piano i guitarra)
Vampyria (LP 1975, a dos pianos amb Tete Montoliu)
El Senyor dels anells (LP 1974 / “Solos de piano)

I després d’un LP de OM (Toti Soler) Un parell d’LP’s de JARKA (Jordi Sabates) Un magnífic, esplèndid i inusual LP dels dos sols (piano i bateria), un LP amb en Tete Montoliu (Duets de pianos),  Jordi Sabatés amb el seu nom grava “El senyor dels anells” (1974)  i “OCELLS DEL MÉS ENLLÀ” el 1975.

Carpeta de l'LP "Ocells del més enllà" 1975

Interior de la carpeta de l'LP "Ocells del més enllà" 1975

I heus aquí que arriba un moment que Jordi Sabatés vol fer com una espècia de repàs de la seva carrera fins aleshores i durant tres dies, 3, (20, 21 i 22 desembre del 1975) omple l’escenari del Casino l’Aliança a la Rambla del Poblenou de teclats, fent un desplegament de pianos, sintetitzadors, moogs...etc... realment espectacular, alternant temes amb piano sol amb peces amb tots els músics amics i convidats. 

Per els tres concerts al Casino hi convida gairebé tots els músics que havien tocat amb ell; Santi Arisa, Toti Soler, Xavier Batllés Ricky Sabates, Manolo Elias, Tete Matutano, Gustavo Quinteros, i molts més que no puc recordar. Crec recordar que també s’hi va afegir en Tete Montoliu. Degut a l'èxit, els dos concerts anunciats es van convertir en tres concerts plens de gom a gom i encara es va quedar gent al carrer. 
Rodejat de tecles (blanques i negres)

A la revista musical Vibraciones del febrer del 76 en Claudi Montañá ens fa una extensa crònica que resumiré així:
        
SABATES & FRIENDS: SUMA Y SIGUE
     La aparición de su nuevo Lp, “Ocells del més enllà” sirvió de excusa a Jordi Sabtés para detenerse un momento en su trayectoria i mirar hacia atras. Y atras se encontró con un publico expectante ante la envergadura que està adquiriendo su obra musical. Un publico masivo que lleno hasta los topes el Casino de la Aliança del Poble Nou en las dos actuaciones (la segunda con varios centenares de personas en la calle).....etc..... 

Claudi Montañá –Vibraciones nº 17- febrer 1976
Foto apareguda al Vibraciones
 
Actualment Jordi Sabatés és un dels més prestigiosos i reconeguts compositor i pianista del pais. La llista d'actuacions, composicions, gravacions, arranjaments per altres, etc.... seria interminable.

Foto de la revista Vibraciones -1976
També és reconegut per les composicions dedicades al cinema mut. Ha rebut un munt de premis per les seves composicions que es podria dir que van des del Jazz al clàssic, sempre amb el seu segell inconfusible. Crec que no es prou conegut pel gran públic, però la seva carrera és de les més sòlides i coherents de Catalunya, Espanya i el mon sencer (per què posaria fronteres, oi?) Tanta, tanta carrera musical i tant important que m'és difícil i fins i tot impossible resumir-la en aquest BLOG de pichirri. Per això serà molt millor anar directament a la seva WEB:
Jordi Sabatés, Carles Benavent, Toti Soler en un concert recent.
Amb B.B. King al mític Zeleste del c/ Plateria (Argenteria)
Amb en Àlex Gómez Font, escriptor musicòleg. expert en música Laietana i progressiva.
Àlex Gómez Font i Sabatés amb la banda Jazz-Rock "TRAJECTE FINAL"que va recrear "Ocells del més enllà" (2015)

Trajecte final recreant els Ocells del més enllà - 2015

https://jordisabates.com/