SALOMÉ

El 29 de març del 1969, avui fa exactament 50 anys, la Salomé va guanyar el Festival d'Eurovisió a Madrid.

SALOMÉ és el nom artístic de Maria Rosa Marco i Poquet, nascuda al Clot Barcelona el 21 de juny del 1943 a l’altre banda de la Granvia, que des de la seva construcció ha estat una frontera natural que parteix el Poblenou en dues parts. Salomé és de la part de dalt del Poblenou, així m’ho assegura el meu informador mentre ens prenem un cafetó al bar del Casino.

Foto Arxiu Horacio Seguí

             -“Va néixer- continua dient- al carrer Movimiento Nacional prop de la plaça de la vila de Sant Martí...”- Glups! Movimiento Nacional? Per poc no se’m vessa el cafè damunt dels pantalons. Suposo que aquest carrer ja no existeix, si més no amb aquest nom tan...tan... Bé, no trobo paraules. Efectivament, rebuscant per internet verifico que ara el carrer es torna a dir Carrer de la Democràcia, que és com s’havia dit abans de la guerra.

            -“El seu pare treballava als sifons La Perfección”

Els sifons La Perfección eren al mateix carrer de la Democràcia.  
(Informació sobre els Sifons La Perfección del barri del Clot en el BLOG Barcelofília:
http://barcelofilia.blogspot.com/2012/05/la-perfeccion-begudes-carboniques-c.html 

 C/ Democràcia. Antiga fàbrica de "Gaseosas La Perfección",

 C/ Democràcia. Antiga fàbrica de "Gaseosas La Perfección", encara es pot veure el retol esgrafiat a la façana.(Fotos: Toni Olivé- 9 setembre 2019)

El meu informador em continua explicant - “Fins que no es va dedicar a això de la música, la Salomé treballava a Hispano Olivetti”.

Recordeu la Hispano Olivetti? Gairebé mig Poblenou hi treballava, l’altre mig treballava a Can Culleretes. Ni una ni l’altre existeixen ja; Hispano Olivetti era on ara hi ha el Centre Comercial de Glòries i a Can Culleretes (Metales y Platerias Ribera) hi ha varies edificacions i blocs d'habitatges, oficines i algun hotel.. 
Una altra amiga del Poblenou i sòcia de l'Agrupació Excursionista ICÀRIA, em dona aquesta valuosa informació:

Programa d'un campament de Primavera el 1960. (Foto: AHPN)

A.E. ICÀRIA -1980 (Foto: AHPN)

"Salomé, abans de ser famosa, era sòcia d'ICÀRIA i en els campaments quan feiem el foc de camp, la gent explicava acudits, cantava, etc... Ella, la Salomé, en aquells moments pertanyia a un trio que cantaven cançons mexicanes i boleros... el seu pare era un home molt divertit".
(Aquest BLOG dedicat a la música al Poblenou no seria res sense les col·laboracions dels amics i músics del barri)

Salomé i Raimon el duet més surrealista de la cançó catalana

            Però, tornem a la Salomé. Se la recorda sobretot pel “Se’n va anar”, Cançó guanyadora l’any 1962 de la cinquena edició del Festival de la Canción Mediterranea.

EP amb el Se'n va anar, cançó guanyador del V Festival de la Canción Mediteranea (1962)

Però Salomé ja havia començat la seva carrera discogràfica el mateix any 1962. Sempre va compaginar el català i el castellà en el seu repertori. Cantant des de cançó italiana, sobretot temes de la Mina, fins la cançó mes comercial espanyola del moment, boleros i tot el que s’engloba dins del que se’n deia música lleugera i moderna. 

I el que avui (29/3/2019) volem recordar és el “Vivo Cantando” que va guanyar el Festival d’Eurovisió l’any 1969, ara fa 50 anys. Encara que hi ha algú que el que més recorda és el singular vestit amb que es va presentar al Teatro Real de Madrid[1], que era on es va celebrar aquell any el Festival d’Eurovisió. Encara ho recorda per mes que molts ho haguem volgut oblidar. Aquell vestit podria ser un precursor de la Gallina Caponata.

Aquell any el Festival d'Eurovisió va ser molt especial per moltes circumstàncies: Era el primer cop que es celebrava a Espanya, a Madrid, es clar. Dalí havia col·laborat en el cartell oficial i en l'escenografia del Teatro Real.

Aquell any, per primer cop, hi va haver quatre cançons guanyadore.

 

 Laurita Valenzuela, presentadora del festival davant de "l'ou ferrat" dissenyat per Dalí i poster Oficial del Festival, també obra de Dalí

 (Laurita Valenzuela apareció en el escenario, diseñado por Bernardo Ballester y en cuyo centro se encontraba una escultura realizada por Salvador Dalí.)

 Suculent reportage de l'època.

L'absurda censura que TVE aplicaba aleshores als seus programes també es va fer notar a Eurovisió 1969: Laura Valenzuela fou obligada pel censor del Ministerio de Información y Turismo a posar-se un folre sota el seu vestit tot fet de puntes de ganxet. Tommy Körberg, el cantant de Suècia li van fer tallar-se el cabell per dur-lo "massa llarg". Ah! La cançó portuguesa que es deia «Desfolhada» (que es pronunciaria : Desfollada) la van presentar amb el nom castellanitzat, "Deshojada", no fos cas que hi hagués algun malentès.

I ja per acabar-ho de complicar aquell any no hi va haver un guanyador sinó quatre!!!
Quatre països empatats a 18 vots i van ser Espanya, França, Països Baixos i R. Unit (Ruaion Uní: Dí Puan. Recordeu?)

La Massiel, que era la guanyadora de l'any anterior amb el "La, la, la" va entregar el guardó a les quatre cantants guanyadores: Lulú, Salomé, Massiel, Frida Boccara & Lenny Kuhr.

La Massiel amb el famós i horripilant vestit de pell de Chinchilla enmig de les quatre guanyadores.

 Jo, que aleshores tenia 14 anys hagués votat per Lulú, la meva favorita, però a mi mai m'han fet cas.

 

Single que tenia a casa

---

[1] España va ser el país encarregat d’organitzar el “Festival” degut a ser Television Española i la Massiel amb el seu “La, la, la” qui havia guanyat l’anterior edició .

LOS DELTAS

LOS DELTAS era un grup que va funcionar entre els anys 1962 i 1967 el formaven en Josep Alòs, guitarra i veu, Sebastià Nadal cantant, i Josep Gili guitarra i veus, tots eren del Centre Moral. Feien rock i cançons del Duo dinámico, Lita Torelló, Ticanos, Mustang, Sirex, etc...

Los Deltas a Parets del Vallès (Foto: Josep Gili)

 Assajaven a la Parròquia de Sant Francesc i al Centre Moral. A mes d’actuar sovint al barri també van actuar per pobles com Parets, Arbúcies. Com molts grups de l’època es van separar per culpa del servei militar (Algun dia s’haurà de fer un estudi a fons de quants grups es van desfer per culpa de la puta mili, però no seré jo que prou feina tinc amb el POPlenou) En Josep Gili va continuar una temporada tocant amb Els Xerracs, grup seminal del rock català on hi tocava la guitarra el jove Toti Soler

Toti Soler, de Els Xerracs amb Maria Cinta als camerins del Centre Moral, esperant per actuar (Foto. Miquel Bosch)

   

          El mateix Josep Gili ens recorda una actuació a Arbúcies:      

"Recordo com a fet curiós l’actuació a Arbúcies patrocinada per l’empresa Ayats, constructora dels autocars de l’època, una empresa molt important a Arbúcies, pràcticament tot el poble hi  treballava.

Aquell dia actuava l’Orquestra Maravella, que portaven de cantant solista la Lita Torelló, aleshores en el zenit de la seva carrera pop i per acabar  nosaltres, Los Deltas

La Lita Torello,havia participat al Festival de la Cancion del Mediterraneo, Festival de Benidorm, havia cantat amb el Josep Guardiola, resumint era molt, però molt famosa.

Aquell dia, però, devia tenir un mal dia i s’havia discutit amb els músics de la Maravella. Tant era l’enfado de l’Orquestra que ens va venir a trobar el director de la Maravella i ens va dir que aquell dia nosaltres triomfaríem, per fer la punyeta a la Lita Torello, i ens van demanar quines cançons cantaríem.

       Ens van deixar el seu magnífic i superprofessinal equip de so i al principi de la nostra primera cançó, que tenia el títol “Bienvenido amor”, quina va ser la nostra sorpresa quan tots el músics de l’orquestra ens van acompanyar, i això durant tot el nostre repertori. No cal dir que amb les dues guitarres nostres i tota una “gran” Orquestra al darrera la  nostra actuació va ser un èxit espatarrant. Així que es es va acabar l’actuació totes les noies del poble ens demanaven autògrafs convertint-se en les nostres fans.

Aquell dia ens vam adonar que un bon equip i una bona orquestra podien fer “maravelles”. I que era imprescindible per triomfar en aquest món artístic"

Josep Gili Diego

BETINA (La 1a. Chica Yeyé del Poblenou)

 

Tres magnífiques imatges publicitaries cedides per Javier Nubiola de Castellarnau

Betina va néixer al Poblenou el 1950, als pisos de Correus a la confluència de la Diagonal amb Fluvià. Sempre m'havien dit que els seus pares tenien una carnisseria al carrer Pujades cantonada Espronceda i quan, de petit, hi passava pel davant em deien -"Aquesta és la botiga de la Familia de la Betina", però ara fa pocs dies (gener-2015) i gràcies a veins del barri tinc més informació de la família de la Betina com la que m'ha comentat l'Angeles Ortega: "Sus padres nunca tuvieron tocinería, la madre era peluquera y desde el 58 peinaba en su casa en los pisos de los carteros"-
Betina, fins que no es va dedicar al ie-ieísme, es deia Maria de las Mercedes Massaguer Tarragó,[1] La seva carrera musical comença al presentar-se a programes radiofònics com “Fantasia” o “La comarca nos visita” on hi havia els locutors Federico Gallo i Jorge Arandes, que son els que li busquen el nom més comercial de Betina. 

Betina 1963 (Foto Horacio Seguí Arxiu Fotogràfic)

Betina potser al Passeig del Triomf? Ara Rambla del Poblenou?

  

Més tard ja vingué la seva participació al “Festival de la Canción Mediterranea”. D’ella, buscant pel Google, es diu que era. “Rubia de ojos azules, pizpireta y sensual, extrovertida y de arrolladora simpatía, tanto en el escenario como en la vida real.” I no serem nosaltres que direm el contrari, però sí que hi afegirem que es la clàssica definició del que se’n deia una noia ie-ié, encara que a ella mai no li a fet gràcia aquesta denominació. Prefereix més recordar que en una revista femenina se la va batejar com “La bomba”:

       “Yo no fuí chica ye-yé, como luego empezaron a llamar a otras cantantes mas o menos de mi estilo (Karina, Lita Torelló, Gelu, Luisita Tenor...). Tampoco tuve nada de niña prodigio, que es la etiqueta que aplicaron a Marisol. A mi, el único mote que me pusieron fue el de La Bomba. Me resulta divertido recordarlo. ..”

Entrevista a Betina

Manuel Roman

BETINA-Todas sus grabaciones (libreto interior)

CD –Rama Lama Music -2001

Doble CD amb totes les seves gravacions (Rama-Lama Music 2001)

Llibret Interrior del doble CD (Rama-Lama Music 2001)

Aconsegueix un cert èxit amb versions de cançons com “Congratulations” “Marionetas en la cuerda”, a més d’èxits de la cançó francesa i italiana, que és el que estava de moda aleshores en els guateques i festes particulars que es feien els diumenges a la tarda, aprofitant que els pares eren a la caseta de Llavaneres o El Masnou, per posar un exemple. Tots sabeu de que estic parlant, no? Un portava el tocadiscos de maleta, marca Dual o Invicta, l’altre portava els discos mes de moda, unes quantes begudes, patates fregides i ja estava muntada la festa. 

Betina (Foto: AHPN)

  Però tornem a la nostra primera “chica ye-yé” del Poblenou. L’any següent del triomf del “Se’n va anar”, tan ben defensat pel duet mes surrealista de la cançó cantada en català format per Salomé i Raimon...

Salomé i Raimon, el duet fantàstic de la Nova Cançó defensant el "Se'n va anar"

 ...Betina queda finalista en la sisena edició del Festival de la Canción Mediterránea amb la cançó d’Antoni Parera Fons “T’estim i t’estimaré”. 

 

(Foto Arxiu Horacio Seguí)

El 1967 guanya el primer premi al Festival de Benidorm amb la cançó “
Entre los dos” que va defensar junt amb el cantant italià Tony Dallara.

 

(Foto Arxiu Horacio Seguí)

                

 Vull mencionar la versió que de la cançó "Tu me dijiste adios" de Los Brincos va fer en català rebatajada com "Per què em vas dir adeu". Puc assegurar que deu ser l'única versió en català d'una cançó de Los Brincos.  

El 1970 ens sorpren amb un Single que surt amb el nom de Betina Group Show, una mica al'estil de les orquestre de ball i festes majors. a la cara B hi ha l'única cançó, que coneguem, composada per la mateixa Betina.

Foto:http://lafonoteca.net/discos/betina-group-show

(http://lafonoteca.net/discos/betina-group-show)

Betina, un cop acabada la seva carrera de cantant solista i ie-ié, va estar gairebé trenta anys de vocalista amb la coneguda Orquestra de Janio Martí:

Orquestrae Janio Martí amb BETINA

“... Viajé con la Orquesta de Janio Martí por muchos paises, por media Europa, cantando en cruceros maritimos, que es algo muy divertido, aunqué tambien duro, para una artista. En estos casi treinta años hemos  grabado un Lp y tres CDs...”

Entrevista a Betina

Manuel Roman

BETINA-Todas sus gravaciones

CD–Rama Lama Music -2001

 

Betina i Orq de Janio Martí

 

Orq. MUSICALIA + Betina (Foto: Feisbuk)
L’ultima noticia que d’ella en tenim és que encara canta amb Musicalia Orquesta. I és que cantar en un escenari davant del públic és com un vici. 

Orq. MUSICALIA + Betina (Foto: Feisbu)

---

[1] En altres fonts consultades figura com Maria Josep i nascuda el 1948. Hem preferit donat per cert el 1950. En qüestió de la edat de les dones sempre es millor equivocar-se per poc que no per massa. També ens han dit que, sovint, a l’hora d’actuar, degut a la seva extrema joventut, Betina presentava el DNI de la seva germana dos anys mes gran que ella i que és la que es deia Pepita

Betina al programa Fantasia de RNE (Foto Horacio Seguí)