BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dissabte, 9 de febrer del 2013

MANOLO GARCIA -El noi del Poblenou

Quimi Porte i Manolo Garcia al Palau (Foto. Xavier Mercadé Simó) http://www.rockviu.cat/
El passat 31 de gener (2013) Quimi Portet, en la seva actuació al Palau, va invitar a pujar a l'escenari al seu amic Manolo Garcia presentant-lo com:
QUIMI PORTET, Palau de la Música (Barcelona), 31 de gener de 2013 (El Periodico)
 "un noi del Poblenou, l'altre guapo d'El Último de la Fila... ¡Manolo García!".
QUIMI PORTET, Palau de la Música (Barcelona), 31 de gener de 2013 (http://www.rockviu.cat/)
 Feia prop de divuit anys que no compartien escenari.

Si el Poblesec tenen el seu "noi"
Els del Poblenou també tenim el nostre "noi" i se'ns omple la boca quan diem que el nostre "noi", el del Poblenou és més "rockero" que el del Poblesec.
....Però tirem enrera i fem una mica d'historia i deixem que la imatge de dos dels rockeros més importants del nostre pais, en Quimi i el Garcia,  s'esvaeïxi creant el tan socorregut "flashback" que hem vist mil vegades a les pelis i comencem pel principi, que és per on millor s'acostuma a començar.
Pasatge Mallart Restaurant El Rancho Grande any 2004.
AHPN- Josep Sarsanedes.
Rancho Grande al Poblenou (Foto: A.H.P.N.)
             Manola Garcia va néixer el 1955 al Poblenou prop del sub-barri que es coneix com a Rancho Grande, degut a un restaurant del mateix nom i que fa pocs anys que ja no existeis degut a la @22 (arrobar 22) i  l'especulació que ha sofert darrerament el Poblenou.  La seva primera actuació va ser al Centre Moral i Cultural del Poblenou a la tendra edat de 8 anyets debutant en la Coral. Manolo recorda que es va desmaiar de la intensitat de la seva entrega artística, també recorda que va fer d’angelet als Pastorets.

                        "La primera vez que subí a un escenario tendría 8 años, en un Centro Moral y Cultural de mi barrio de Barcelona, Poblenou. Allí me desmayé directamente. Cuando canté ya en el instituto, tenía 13 años pero aún estaba muy nervioso... Las rodillas me chocaban, clak, clak, clak... Luego vi a Raphael en una peli que se llamaba "Digan lo que digan" y pensé: "Quiero ser como este señor cuando sea mayor"
Manolo García






            Després d’aquests desafortunats inicis artístics fem un salt fins a mitjans dels setanta quuan forma part de Materia Gris tocant la bateria. Durant quatre anys toca per tot Catalunya fent Festes Majors i BBC (Bodes, Batejos i Comunions) finalment canvien el nom per SATAN, nom difícil de cassar, certament, alhora de fer BBC’s. El següent grup és Silma y su Conjunto. No és difícil d’endevinar que la tal Silma era la cantant. En aquest grup Manolo comença a cantar en els descans de la cantant titular.
Però no és fins a Los Rápidos que Manolo ja és el cantant oficial, però abans de fer les seves cançons Los Rápidos fan de grup d’acompanyament en la gravació de l’Lp Tengo una idea (1980) de Sergio Makaroff.


LOS RAPIDOS. Eren Manolo García (veu), Esteban Martín Hirschfeld (teclats), Antonio Fidel (baix), Josep Lluís Pérez (guitarra) i Lluís Visiers (batería).
LOS RAPIDOS a Màgic
Al seu local d'assaig del Poblenou
Únic LP de LOS RAPIDOS
Rapidos - Los Burros - El Ultimo de la Fila. "Cine Ideal" 28/02/2016. Sala Razzmatazz.
-Entro al Cine Ideal, aquí me voy a quedar. Esta tarde proyectan "Juntos hasta el final" 
Entro al Cine Ideal, aquí te voy a esperar. Esta tarde proyectan "Solo mueren los valientes"
  
Los Rápidos aconsegueixen gravar un Lp per Emi i encara que tenen molt d'èxit, tan en les actuacions com entre la crítica especialitzada, en prou feines venen 2.000 copies del seu primer i únic disco. Cosa que el converteix, un cop han passat els anys, en preuada peça de col·leccionista.
Actuació al Casino L'Aliança del Poblenou. tots els altres grups també eren del POPlenou
Com també son una raresa les següents gravacions del següent grup de Manolo Garcia; LOS BURROS, ara amb la incorporació d’un element fonamental; Quimi Portet. 

Amb Los Burros graven un parell de discos: Rebuznos de amor i Jamon de burro. Los Burros també eren molt ben considerats, però no és fins que Manolo i Quimi tornen a desfer el grup i s’inventen El último de la fila que no comença la seva carrera meteòrica. 
Tota la discograFia de EL ÚLTIMO DE LA FILA, o gairebé tota

I ara sí. Ara l’encerten i l’èxit els somriu i a partir d’aquí la història ja la sap tothom o l’hauria de saber. El último de la fila es converteix en tot un fenòmen de masses i sense baixar la qualitat de la seva proposta musical i a més fent més o menys el que havien fet sempre. Aleshores, que és el que ha canviat? Perquè ara tenen èxit i abans no? Perquè els discos de El último de la fila es venen com a xurros i els anteriors de Los Rapidos y Los burros van passar sense pena ni glòria? Ah, misteris insondables que mai podrem esbrinar.
            Els seus discos Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1985), Enemigos de lo ajeno (1986), Nuevas mezclas (1987) Como la cabeza al sombrero (1988), Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (1990), Astronomía razonable (1993) i finalment La rebelión de los hombres rana el 1995 ja son història del Rock i el Pop tan a tota Espanya com a Sudamèrica.
A partir d’aquí Manolo Garcia segueix com solista amb el mateix èxit, continuant amb les actuacions multitudinàries i les gravacions supervendes com Arena en los bolsillos (1998), Nunca el tiempo es perdido (2001), Para que no se duerman mis sentidos (2004), Saldremos a la lluvia (2008) i Los dias intactos (2011)
I bé, podríem continuar amb Manolo Garcia, per què segur que encara ens anirà oferint mes mostres del seu talent, però deixem-ho aquí.
Per saber-ne més podeu passar per la seva estupenda i completissima Güeb: 
http://www.manolo-garcia.com/home

I ara tot seguit uns quants videos bonitos de ver :
 
 
Per començar un extens reportatge de l'època de Los Rapidos amb el mític Jesús Ordovás.

  
Los Rapidos al Musical Expres de TVE (1981)

 
Los Burros "Mi novia se llamaba Ramón" una gran cançó.

 
 Los Burros "Huesos" en directe.

  
Los Burros "No puedo mas" Divertidissim!

 
"Insurrección" -El último de la filaa "la bola de cristal" a TVE.

 
Munich 1992

 
Concert Amnistia Internacional - Camp Nou 1988, amb Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman, Bruce Springsteen i Youssou N `Dour

  
I un video de Manolo Garcia en solitari. i n'hi ha tants a You tube. que millor serà deixar-ho aquí. 

Manolo, Quimi i Bruce.
MANOLO GARCIA: DISSENYADOR, PINTOR, DIBUIXANT I FOTÒGRAF.
Per acabar voldria afegir que Manolo també ha estat dissenyedor gràfic i pintor. Ha fet portades de discos i fins i tot en una època molt llunyana pintava quadres horribles per cases de mobles. Ha fet diverses exposicions del les seves pintures i dibuixos i també fotografies que ha anat fent durant les seves gires interminables.
Portada de single de Loquillo dissenyada per Manolo Garcia.

Exposició dels seus dibuixos.
 Últimes notícies:


L'any 2016 s'ha readitat en forma de capsa superluxosa els Lp de Los Rápidos-Los Burros-El Último de la Fila. 
El febrer-2016 van fer un parell de concerts al Razzmatazz (Almogàvers-Poblenou) per presentar la capsa amb els 5 CD's. i van cantar la cançó dedicada al Cine Ideal (Rellisquin). 


 

 Rapidos - Los Burros - El Ultimo de la Fila. "Cine Ideal" 28/02/2016. Sala Razzmatazz.
-Entro al Cine Ideal, aquí me voy a quedar. Esta tarde proyectan "Juntos hasta el final" 
Entro al Cine Ideal, aquí te voy a esperar. Esta tarde proyectan "Solo mueren los valientes"

 Una bona entrevista : 
http://www.manologarciaycia.com/?p=11339 

Manolo prenent l'ombra a la paret de Sant Bernat Calbó (FOTOGRAFIA: GREGORI CIMERA)
www.petaos.net 

diumenge, 13 de gener del 2013

JOAN MANUEL SERRAT





SERRAT AL POBLENOU
Aquí podeu veure tot el concert "A su aire" de TVE sencer al Casino l'Aliança del Poblenou





Un concert que ha quedat com un fet històric és el que Serrat, el noi del Poblesec, el 1973 grava per Televisión Española al Casino un especial “A SU AIRE” realitzat per Lluís Maria Guell, l’històric realitzador del Circuit Català de TVE i mes tard de TV3. L'acompanyen els músics: Gabriel Rosales a la guitarra elèctrica. Enric Ponsa al contrabaix. A la bateria Pipo Tudurí. Al violí, clarinet i tenora Aureli Aguilar i al piano i dirigint en Ricard Miralles. 
I em direu que què té d’extraordinari el concert de Serrat. Doncs que era el primer cop que Joan Manuel Serrat tornava a sortir a la Tele, la única tele. Després de tot el tinglado del “La, la, la” Eurovisiu. I que si algú no sap de que parlo i com que seria molt llarg d’explicar-ho serà millor que pregunti a algú no menor de quaranta anys. Però aneu amb compte, ja cal que agafeu una cadira.
Serrat cantant el La, la, la en català

            Sobre aquesta gravació al Casino L'Aliança,l’amic i prolífic escriptor Nicasi Camps i Pinós en va explicar una anècdota en la revista 4 Cantons:

       “... Encara que, repetim, el públic estava amb ganes d’aplaudir-ho tot, va ésser molt moderat quant a crits histèrics, saltets i altres “moneries” dels, o millor dit, de les “fans”. Es per això que ens va sorprendre bastant veure sortir en imatges televisives unes nenes fent crits i un públic ja més assenyat posar-se dret mentre aplaudia frenèticament. I vàrem averiguar d’on havien sortit aquelles misterioses imatges. Cosa a més facilíssima, ja que un mateix redactor de la nostra revista (4 Cantons) en va ser testimoni.

       Resulta que després de la gravació, l’equip de la Tele es va presentar un dia festiu al casino i va invitar el jovent que ballava al Petit Club,[2] i a tothom qui va voler sortir-hi, a filmar unes escenes “ambientals”. Escenes que, després, varen intercalar, allí on els va venir bé, dintre de la gravació ja feta.

       Francament ens sembla un procediment poc seriós, ja que si haguessin volgut, o sabut, captar tot l’ambient d’autèntica manifestació d’entusiasme vers el cantant, que hi havia al Casino, ho podien fer d’escreix sense recórrer a truquets de mal gust.

       Bé, és un motiu més perquè encara augmenti la nostra desconfiança vers tot el què ens diu, o ens presenta la mai poc criticada T.V.E.

Nicasi Camps

4 Cantons 1973
             
El noi del Poble Sec no s’ha prodigat massa per l’altre Poble de Barcelona, el Nou
Aquestes soc les que recordo jo. Si algú en recorda alguna més i m'ho vol explicar l'afegiré en aquest BLOG.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 Al Casino ja hi havia actuat en els seus començaments en els concerts organitzats per la revista 4 Cantons: Eren actuacions dels 16 Jutges on hi actuaven uns quants jutges. Com aquest recital de tres components: Guillermina Motta, Francesc Pi De La Serra i Serrat. Aleshores en Serrat era el nou i més desconegut.




    Al 1975 arrel dunes declaracions condemnant els últims afusellaments del franquisme pateix exili fins el 1976. Quan torna a Barcelona te ganes de contactar amb el seu públic i realitza una mini gira per tots els barris oferint els seus beneficis a les Associacions de Veins, en el cas del Poblenou fa una actuació al Centre Moral i Cultural, l'acompanya Joan Albert Amargos i part del grup Música Urbana. 
A La Vanguardia Española, hi llegiem: “A su retorno, Serrat se apresuró a anunciar que estando anhelante de establecer contacto directo con el país, estaba resuelto a dar una serie de recitales gratuitos, en los barrios barceloneses y en algún otro lugar de Cataluña, sin esperar a las formalidades de los contratos con empresas (…). El primer recital tuvo efecto el sábado en el Palacio Blau Grana, que se llenó hasta el completo. Las entradas tenían un precio popular, pero Serrat no cobró nada por su actuación. El diez por ciento de los ingresos –impuestos aparte- se dedicó al grupo Música Urbana [el grup de jazz-rock que el va acompanyar en aquella gira, tot just format i encapçalat per un bon col·lega de Serrat, Joan Albert Amargós] y el resto será entregado a la Federación de Asociaciones de Vecinos. El éxito artístico alcanzó las más extraordinarias magnitudes”. La crònica, sense signar, conclou: “En el acto un representante de las Asociaciones de Vecinos leyó un mensaje de bienvenida a Serrat, en el que reiteró la admiración de todos hacia el popular cantante, e hizo votos por construir entre todos una Cataluña mejor”. 
 

A l'any 1984 actua a la presó de dones de Wad-Ras. i La Vanguardia del 26 de juny del 1984 s'en fa ressó.




[2] El Petit Club era una mena de discoteca que funcionava els caps de setmana al mateix Casino, entrant a la dreta damunt mateix del bar. El públic era d’allò més heterogeni, per dir-ne alguna cosa.

divendres, 11 de gener del 2013

LOS KIERO



 LOS KIERO, Més de 50 anys fent ROCK
LOS KIERO era el grup més pelut del moment. Això és el que es podia endevinar mirant els pòsters que envaïen les parets del meu barri. S’ha de tenir en compte que aleshores les melenes que duien The Beatles (altre cop ells!) amb prou feines els tapava la orelleta, eren unes melenes tímides. En canvi, ja en aquell temps, a Los Kiero els hi arribava els cabells fins a mitja esquena. –“Quina vergonya, sra. Lulita! On nirem a parar!”-

Mes tard, als anys setanta qualsevol Heavy o hippy els duia mes llargs, però ells van ser els primers i eren del Poblenou!


Los Kiero van ser pioners, doncs es van fundar a l’any seixanta quan en Josep Fortunado i el seu germà Fernando els pica el cuc de la música. I s’ajunten amb uns amics i decideixen anar a classes de música amb el Prof. Pierre.

El tal Prof. Pierre donava classes a un munt de gent del barri en els pisos de La Paperera. Gent que després va formar grups com Los Haros, o a la cantant del Grup Continuados, que van tenir una carrera de certa fama, formant part de l’escuderia de grups de la casa Belter. El Grup Continuados van aconseguir un èxit relatiu amb la cançó “Hoy duerme el leon”, cançó que també havien gravat en Pete Seeger, el grup The tokens i els del Grup de Folk que en van fer la versió en català amb el nom de Wimoweh, de gran èxit entre xirucaires i motxileros. Alguns dels més joves la coneixeran perquè el Pumba i en Timon la canten a “El rey león” de Disney.



Continuados "Hoy duerme el león"


També va passar per les mans musicals del Professor Pierre, Cristina de “Cristina y los Stop”, la mateixa que cantava allò de “... El turista un millon novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueveeee...” . Encara que aleshores no eren Cristina y los Stop, aleshores es feien dir Donald Duck i em nego a fer cap comentari sobre la relació de la veu de l’ànec Donald i la de la Cristina.
 Cristina y Los Stop "El turista 1.999.999"


   Però estàvem parlant de LOS KIERO
Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies. 

 L’epifania va arribar de mans de l’Àlex, el bateria del grup, que vivia al Barri Xino i sovint es trobava amb els Marines de la VI Flota Norteamericana que envaïen la ciutat amb els seus uniformes blancs[1] i que venien a “distreure’s” als bars, un d’aquells li va passar un disc d’un grup estrany que es deien The Beatles. Al nostre país encara no n’havíem sentit parlar gens d’aquests estranys Beatles. Los Kiero de seguida van incorporar al seu repertori alguna cançó d’aquells peluts. Amb aquest ampli repertori de cançons seves i èxits del moment, tant cançons italianes, franceses com el rock, el pop i Beat que venia d’Anglaterra i America no paren d’actuar, primer pel barri als llocs habituals: El Casino, La Pau, l’Ateneu Colon, al ja esmentat local de la OJE, al barri de la Plata per la festa major on també hi actuen en Ramon Calduch, José Guardiola, Eliseo del Toro, Lorenzo Gonzalez, Raul del Castillo


Cap a l’any 1964 o 1965 actuen al concurs musical de TVE “Salto a la Fama” que es grava des dels estudis de Miramar a Montjuich i presentat pels presentadors mes de moda en el moment; Irene Mir i José Luis Barcelona. Los Kiero queden en un bon lloc i a partir d’allà els plouen contractes per tota la costa. No paren d’actuar a L’arboleda de Palamos, al Madame Zozó de Montràs, Marinada, Maddox... en fi, per tota la Costa Brava, quan encara la música enllaunada no havia fet fora la música en directe. 


Durant uns anys segueixen aquest ritme d’actuar a Barcelona i rodalies durant l’hivern i passar l’estiu amunt i avall de tota la Costa catalana. També van fer incursions a la resta d’Espanya. A Madrid van tenir problemes amb la Guardia Civil per culpa de les seves melenes i a Tomelloso per poc que no acaben tots al cuartelillo.


Es passen uns quants estius dels primers seixanta i setanta a Eivissa, lloc habitual dels grups de Barcelona. Allà hi ha moltes Boîtes i Discotheques i encara hi ha música en directe i per allí hi passen un munt de grups i músics de la resta de Europa i americans: 


Una nit, mentre tocàvem en una boite de Eivissa–M’explica en Pepe Fortu- ens presenten uns anglesos i ens diuen que ells també son músics, que si els deixem els instruments. Vam acabar tocant junts uns quants rock i blues i rient i bevent... en fi, el que es feia en aquells dies i nits a Eivissa. Uns anys més tard, quant vaig comprar el disc “Satisfaction” dels Stones, vaig tenir la “Satisfacció” de reconèixer aquells músics anònims d’aquella nit a Evissa. “També recordo –Continua en Fortu- que en una Festa Major de Gràcia a l’envelat de la Pça del Sol actuabem entre altres nosaltres, Los Kiero i també el cantant que llavors estava de moda i enamorava a totes les noietes romàtiques, era el cantant Franco-belga Adamo. Los Kiero teniem alguna cançó d’ell en el repertori. L’adamo ens la va sentir cantar mentre provavem el so. Li va encantar i aquella nit, durant lactuació vam cantar junts la seva canço..."
  
Josep Fortunado, fundador i únic continuador encara avui del grup en podria escriure un llibre sencer sobre les mil-i-una anècdotes d’aquells anys 60 i 70.  Aquest ritme de vida continuà fins a mitjans anys setanta. 


A l’any 2000 en Josep “Fortu” decideix reconstruir el grup, aquest cop amb en Manel Merino a la guitarra solista, José Mª Moreno Baix, Raúl Merino Bateria i ell mateix a la guitarra rítmica. Ara assajen a l’escola Professional del Clot i actuen sovint per passar-s’ho bé ells i els que els escolten. Potser Los Kiero no passaran a la història de la música pop, però porten més de 50 anys donant-li al rock i fent ballar a moltes generacions. Que més es pot demanar?

           


LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO a You Tube:   @https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

 
LOS KIERO a "La Flor de Maig"  març-2013

LOS KIERO a You Tube: https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

[1] Com molt be descriu el tema en Xavier Theros en el seu llibre que ha rebut el premi Huertas Claveria 2010, La sisena flota a Barcelona (La Campana),