BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dijous, 18 d’octubre del 2012

LOS JIBAROS



LOS JIBAROS davant dels Estudis de TVE a Miramar
                        Un altra grup amb nom també de tribu exòtica eran Los Jíbaros que van estar tocant durant els anys 1964-65 fins que la puta Mili ho va enjegar tot a dida. 
 Van tenir una curta vida, però va ser el primer grup de molts músics que després van fer carrera en altres grups del Poblenou com Los Wikingos, Los Kiero o el bateria Ramón Sanchez i Sabater que ha estat tocant en un futimé de grups i que mereix ell soletvuna entrada en aquest Blog dels nostres amors. 
(http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/12/ramon-sanchez-sabate-bateria-de-tota-la.html)

LOS JIBAROS al Bar Las Guitarras

           Els fundadors de Los Jíbaros van ser en Fernando Egea i Ginés Aviles a les guitarres, curiosament el guitarra solista es fabricava les guitarres ell mateix, i Ramon Sánchez a la bateria. 
         En Ginés vivia al ptge Calvell, als pisos que en deiem les torres. En Fernando al passatge Taulat, actualment desaperagut, el passatge, no en Fernando que sovint el trobem passejant per la Rambla. I en Ramón al carrer Llull amb Lope de Vega on, en un principi, també assajaven per gaudi del veins en general. O sigui, tots Los JIBAROS son del POPlenou
LOS JIBAROS a la Coop. Pau i Justicia

LOS JIBAROS a la Coop. Pau i Justicia
            Mes tard s’hi van afegir el baixista, Paco Moreno, que havia tocat amb Los Kiero i Los wikingos, anys més tard es va professionalitzar i va ser guitarrista de Rumba-3, Luc Barreto, etc... i en Vicens Solsona era el cantant, i que també havia estat amb el Grupo 67 i despres de Los Jibaros va estar amb en Rudy Ventura, Los Comodines i Slalom, durant un temps també hi va haver un tal Ernesto que tocava l’orgue i la bateria. Aleshores ja assajaven en un local davant de Sta Maria del Taulat. 
          Van començar tocant a L’Artesana i a La Pau. Despres vindrien un munt d’actuacions per les sales i discoteques de Barcelona, El Maresme, la Costa Brava...
      De Los Jibaros no hi ha cap enregistrament, mai van grabar cap disco; ni cap EP, ni cap Single i encara menys cap LP. Los Jibaros era un de tants grups que amenitzaven les sales de festa, les discotheques, els envelats de festa Major, les Boîtes, els Centres de barri i  tot arreu on volien sentir música per ballar, quan encara la música havia de ser en directe! 

divendres, 21 de setembre del 2012

GARATGE CLUB a EL PERIODICO



REPRODUCCIÓ DE L'ARTICLE DE NANDO CRUZ SOBRE GARATGE CLUB APAREGUT A EL PERIODICO EL DIA 21/09/2012
Bara de bar (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
 L'orgull del Poblenou
La plaça Reial celebra el 20è aniversari de Garatge Club amb concerts de Howlin' Rain i The Dream Syndicate.
 -Green Day, Moby i 900 grups més van actuar a la sala entre 1992 i el 2002
(Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
 NANDO CRUZ
BARCELONA – EL PERIODICO
De tots els escenaris del BAM, n'hi ha un que avui exhibeix una personalitat més robusta i marcada: la plaça Reial. No és casualitat: allà s'ubica un triple concert de celebració del 20è aniversari de Garatge Club amb The Dream Syndicate, Howlin' Rain i '77. El 2007 el BAM ja va cedir aquest escenari a la sala Sidecar, però el cas del Garatge és insòlit, ja que va tancar el 2002. Si només va funcionar 10 anys, ¿Com és que és tan viu el seu record?
Escenari (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
(Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)   
(Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
Garatge Club va néixer l’estiu del 1992 per l’afany de tres joves que rondaven la vintena del POBLENOU. Van llogar l’antic garatge d’una fàbrica de coberteries, hi van invertir 18 milions de pessetes avalats pels seus pares i el van arreglar sense necessitat de decorador. A sis dies de l’estrena només hi faltava una cosa: l’escenari. Uns carrers més enllà van veure una tarima que s’havia usat per ballar sardanes, la van carregar a la furgoneta, la van pintar i tot a punt.
Actuació de GWAR (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
             Aquell escenari robat i sardaner va aguantar de tot. La fragilitat d’Elliott Smith i l’ego de Moby, les ranxeres de Kojón Prieto i la sangria de Gwar. La primera visita de The Hives i el retorn de La Banda Trapera del Rio, l’eclosió de Green Day i l’anar i venir de segells i fanzins. Va ser una sala amb caràcter rocker, però també va programar Hip-Hop, indie-Pop, Ska... I va ser, sobretot, refugi i aparador d’infinites escenes subterrànies; començant per cada una de les variants del hardcore i el metal.
(Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
             Encara que va trigar quatre anys a obtenir la llicència per a concerts, la sala va arrencar amb força. I en deu anys en va veure de tots colors: assalts a la barra per part del públic de Código Neurótico, fkames controlades en un concert de Rammstein, amenaces de bomba davant la visita de Cradle of Filth, fracassos històrics com els de Jon Spencer (va vendre 11 entrades) o Boikot (només dues, però una volia que li tornessin els diners) i èxits com els d’uns renascuts Barón Rojo que, a les quatre de la matinada, encara tocaven.
(Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
 Garatge Club va existir en una època sense xarxes socials, quan l’horari dels concerts era orientatiu, quan no havia començat la guerra de cerveseres pel control de les sales i després de l’actuació et podies quedar a la sala prenent una copa perquè ningú et feia fora. Aquesta potser és la clau perquè Garatge Club conquistés el públic. Allà no hi havia hora de sortida.

L'EXPOSICIÓ DE CAN FELIPA
Exposició a Can Felipa (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
Exposició a Can Felipa (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
Exposició a Can Felipa (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)

            L’EXPOSICIÓ-
            Una exposició recorda aquests dies la dècada de suada glòria de Garatge Club. Està ubicada al Centre Cívic Can Felipa (del Poblenou, per descomptat) i reuneix desenes de cartells dels més de 600 concerts que va acollir. Just al costat, una altra exposició mostra aquests dies les mutacions urbanístiques que ha patit el Poblenou. I entre fotografies de grues, solars i enderrocs, n’hi ha del Garatge, que va celebrar l’últim concert el febrer del 2002. Uns okupes la van habitar dos anys més, fins que es va consumar l’ordre d’enderrocament.
Exposició a Can Felipa (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
Exposició a Can Felipa (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
Escenari davant d'on havia estat GARATGE CLUB  (Foto: http://www.facebook.com/20AnysDeGaratge)
             En aquell espai del carrer de Pallars s’alça avui l’Edifici@Mar. La sucursal de La caixa que ocupava tota la planta baixa ha tancat, així que ara el local està buit. Cushman & Wakefield gestiona diverses oficines més encara per llogar.

 Nando Cruz- El Periódico
Actual estat del lloc on va estar GARATGE CLUB q.e.p.d. (Foto. T. Olivé)


Actual estat del lloc on va estar GARATGE CLUB q.e.p.d. (Foto. T. Olivé)
Actual estat del lloc on va estar GARATGE CLUB q.e.p.d. (Foto. T. Olivé)
           

dijous, 23 d’agost del 2012

MELODRAMA a Castellterçol fa 35 anys!

MELODRAMA (2)
 El dia 20 d'agost va fer 35 anys de la segona actuació de Melodrama.
 Cartell del "Happening"
Feia un mes escàs que Melodrama havia assolit un discret èxit en el seu debut a Zeleste; pocs, però fidels. I ja teníem una altra actuació en un "happening" a Casterterçol! Yupi! 
L'èxit trucava a la porta! Això era Jolibú!! Però el grup tenia un gran problema, no havíem suposat que hi hauria cap altra actuació aquell estiu. Només teníem programat un concert i era pel setembre, per la Festa Major del Poblenou. I que no us se n'escapareu que us expliqui quan també es compleixin 35 anys. No senyor!
Melodrama en plena actuació:

 Però aquell agost, en principi, el teníem lliure d'actuacions. Així és que el Sr. Collazos, el bateria oficial, se n'havia anat  de vacances a Grècia. Una actuació que ens surt i nosaltres sense bataca. 
 
 Però "A grandes remedios grandes males"... o no era ben be així. Bé el deus de la casualitat ens van ser favorables i heus aquí que en Joan Navarro, el pianista, tenia (i té) un germà que a més de germà tocava (i toca) la bateria. Fins feia poc havia tocat amb un grup de Rock anomenat Rockcelona del que el més destacable i inoblidable era el seu  manager: l'incansable Mag Bal (Magin Balcells, en hores que no exercia de mànager).
Francesc Navarro: bateria per un dia de Melodrama
 En Francesc Navarro, el germà bateria del Joan es va aprendre de seguida el repertori de Melodrama. I cap a Castellterçol s’ha dit! A fer un Japenin!

        Bé, ja sabeu com va tot, no? Carregar la furgoneta, carregar amplis, carretera, peatges, descarregar ... etc...
L’actuació, bé, correcte.
A part de Melodrama el cartell es completava amb: Quico Palomar, Baró Fantàstic, Infusió de Menta, alguns més i el plat fort era La Rondalla de la Costa, recordo haver vist per allà al Xavier Batllés


I no recordem gaire més. Només que a l’hora de cobrar no vam cobrar. L'organització deia que en prou feines havia recaudat per pagar l’equip i que si cobrava algú seria La Rondalla, doncs ells eren professionals i els demés ens dedicàvem a altres feines i pel que es veia ens hi tindríem que seguir dedicant. 
 En fi que vàrem sortir una mica escaldats Jordi Tatcher, bateria del Baró fantàstic, grup que solia tocar a la Pça del Pi, tampoc va sortir gaire content.
De fet no crec que cobrés ningú. Realment va ser un “japening” de pena.
 I no hi ha gaire més a explicar d’aquesta 1ª actuació organitzada per una gent amb més bona intenció que eficàcia. 
El públic, com sempre, entregat
Així era, nens i nenes del cap dret, l’incipient pre-història del Rock Català

dissabte, 18 d’agost del 2012

PAU RIBA A L'ATENEU COLON (1974)

Poster que va estar penjat a la meva habitació un munt d'anys (T. Olivé 1971-72)




El set d'agost de 1948 neix a Palma en Pau Riba i Romeva. Aprofitant que fa poc  més de deu dies que en Pau va fer 64 anys vull recordar i deixar constància de les úniques actuacions, que jo sàpiga i tingui documentades, d'en Pau al Poblenou.
Cartell del Grup de Folk al Casino -17-març-1968
1.- Tenint en compte que els dos LP's del GRUP DE FOLK van ser enregistrats al Casino i que en Pau Riba formava part del grup Pau i Jordi i que a la vegada eren del Grup de Folk i que en els dos LP's hi van participar. Puc afirmar que les primeres aparicions de Pau Riba al Poblenou va ser en aquesta ocasió.


       El primer el van gravar el setembre del 1967 en dos dies (dia 4, cantants sols; dia 26, públic i ambient). El 17 de març de 1968 enregistren el segon i darrer LP amb el nom de Festival Folk
Els dos Lp's en una edició en CD

  2.- Una mica diferent va ser el recital de Pau Riba al Centre Moral, devia ser cap al 1971, En Pau va arribar només amb la seva guitarra acústica i al no haver cap tipus de sonorització a l’escenari, va haver de tocar amb una guitarra elèctrica que li vam deixar el grup que assajàvem allà mateix tots els diumenges al matí.
El concert va acabar precipitadament quan certa joventut del Centre va expressar la seva opinió llençant objectes varis a l’escenari. 
Programa de ma del Centre Moral
El programa de ma deia que un grup de nos "apoiats" continuarien oferint recitals d'questa mena. Em sembla recordar que la "cosa" no va prosperar.

El desaparegut Ateneu Colon al carrer Pere IV
 3.- El 2 de Febrer de 1974 a l'Ateneu Colon un altre grup de jovent, entre ells l'amic Victor Casanovas Torres, es va aventurar a portar Pau Riba un altrecop al barri. Feia un temps que a Colon programaven actuacions de grups com en Quico Pi de  la Serra, Pau Riba, Orquestra Mirasol, la Dharma i algun més que se m'escapa. 
Escenari de l'Ateneu Colon on els dissabtes i diumenges a la tarda es feia Discoteque
 Aquella gloriosa nit Pau Riba es va presentar amb un grup electrificat de luxe (luju): Pau Casares als vents, Xavier Riba al violí, Eduard Altaba al baix i Salvador Font a la bateria i en Pau amb una Estratocaster[1]. Aquella nit Pau Riba ens va oferir un concert molt cuidat i treballat amb el dialeg de flaute del Casares i el violí de Xavier Riba. Per mi, una de les millors actuacions que he vist mai de Pau Riba.
Cartell de l'actuació de Pau Riba a l'Ateneu Colon, cedida pel mateix Victor Casanovas Torres
 
     Sempre m'ha inquietat l'estranya virtut que tenia en Pau per aconseguir grans fracasos en les seves actuacions més concorregudes i expectants; El Price presentant el Dioptria, el Canet Roc... En canvi l'hi he vist fer grans actuacions en recintes més humils i no tan compromesos com a La Palmera a Sants a:
Escudella barreixada - Festival al camp d'esports La Palmera de Sants-1972
 o les 6 hores de cançó de Canet o aquí al Poblenou i en altres recintes més petits i amb públic més reduit.
L'actuació del Canet Roc del 75 destrossant el "Licors" enfundat en unes calçes de mercadillo podria passar a la antologia dels desproposits més sonats. I precisament és la única que ens ve al cap quan es parla del Pau Riba dels 70, pare del Roc Català i es de les poques que ha quedat enregistrada per les futures generacions. 
 
                                             Video clip domèstic amb un fragment d'aquella
                                              actuació a Colon- en genuí Cutre-Sound- K7-

[1] D’aquest concert en conservo un Cassette mal gravat, però que en aquell temps em semblava el màxim de l’alta tecnologia.

4.- El 1977 PAU RIBA aprofita per presentar el seu LP “Licors (1977)” en un concert un altre cop al Casino l'Aliança una mica especial, com no podia ser en una personalitat com el Pau. En Pau va omplir tot l’escenari de musics amb instruments de vent i va interpretar una versió del Licors mai vista ni escoltada i com que ningú (crec) ho va enregistrar s'haurà perdut per sempre més en la memòria d'aquest pobre  i ja una mica oblidadís cronista "oficial" del POPlenou.

 Hi eren tots, recordo especialment a Xavier Riba enroscat a una tuba i com sempre va ser d’allò mes divertit, per la música en si és millor no preguntar. Els seus seguidors, entre ells jo i la Carme Pous (la meva nòvia, esposa, filla dels meus fills i companya vital i total) vàrem quedar encantats, que consti.
LP Licors (Pau Riba- 1977)


(LICORS, versió LP)
Pau Riba ha mort el cinquè dia del mes de març de l'any 22 del segle XX (Foto: Jaume Mor)