BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

diumenge, 13 de gener de 2013

JOAN MANUEL SERRAT



SERRAT AL POBLENOU

Un concert que ha quedat com un fet històric és el que Serrat, el noi del Poblesec, el 1973 grava per Televisión Española al Casino un especial “A su aire”[1] realitzat per Lluís Maria Guell, l’històric realitzador del Circuit Català de TVE i mes tard de TV3. I em direu que què té d’extraordinari el concert de Serrat. Doncs que era el primer cop que Joan Manuel Serrat tornava a sortir a la Tele, la única tele. Després de tot el tinglado del “La, la, la” Eurovisiu. I que si algú no sap de que parlo i com que seria molt llarg d’explicar-ho serà millor que pregunti a algú no menor de quaranta anys. Però aneu amb compte, ja cal que agafeu una cadira.


            Sobre aquesta gravació l’amic i prolífic escriptor Nicasi Camps i Pinós en va explicar una anècdota en la revista 4 Cantons:

       “... Encara que, repetim, el públic estava amb ganes d’aplaudir-ho tot, va ésser molt moderat quant a crits histèrics, saltets i altres “moneries” dels, o millor dit, de les “fans”. Es per això que ens va sorprendre bastant veure sortir en imatges televisives unes nenes fent crits i un públic ja més assenyat posar-se dret mentre aplaudia frenèticament. I vàrem averiguar d’on havien sortit aquelles misterioses imatges. Cosa a més facilíssima, ja que un mateix redactor de la nostra revista (4 Cantons) en va ser testimoni.

       Resulta que després de la gravació, l’equip de la Tele es va presentar un dia festiu al casino i va invitar el jovent que ballava al Petit Club,[2] i a tothom qui va voler sortir-hi, a filmar unes escenes “ambientals”. Escenes que, després, varen intercalar, allí on els va venir bé, dintre de la gravació ja feta.

       Francament ens sembla un procediment poc seriós, ja que si haguessin volgut, o sabut, captar tot l’ambient d’autèntica manifestació d’entusiasme vers el cantant, que hi havia al Casino, ho podien fer d’escreix sense recórrer a truquets de mal gust.

       Bé, és un motiu més perquè encara augmenti la nostra desconfiança vers tot el què ens diu, o ens presenta la mai poc criticada T.V.E.

Nicasi Camps

4 Cantons 1973

             
El noi del Poble Sec no s’ha prodigat massa per l’altre Poble de Barcelona, el Nou


 Al Casino ja hi havia actuat en els seus començaments en els concerts organitzats per la revista 4 Cantons: Eren actuacions dels 16 Jutges on hi actuaven uns quants jutges. 



Al 1975 arrel dunes declaracions condemnant els últims afusellaments del franquisme pateix exili fins el 1976. Quan torna a Barcelona te ganes de contactar amb el seu públic i realitza una mini gira per tots els barris oferint els seus beneficis a les Associacions de Veins, en el cas del Poblenou fa una actuació al Centre Moral i Cultural, lacompanya Joan Albert Amargos i part del grup Música Urbana. 
A La Vanguardia Española, hi llegiem: “A su retorno, Serrat se apresuró a anunciar que estando anhelante de establecer contacto directo con el país, estaba resuelto a dar una serie de recitales gratuitos, en los barrios barceloneses y en algún otro lugar de Cataluña, sin esperar a las formalidades de los contratos con empresas (…). El primer recital tuvo efecto el sábado en el Palacio Blau Grana, que se llenó hasta el completo. Las entradas tenían un precio popular, pero Serrat no cobró nada por su actuación. El diez por ciento de los ingresos –impuestos aparte- se dedicó al grupo Música Urbana [el grup de jazz-rock que el va acompanyar en aquella gira, tot just format i encapçalat per un bon col·lega de Serrat, Joan Albert Amargós] y el resto será entregado a la Federación de Asociaciones de Vecinos. El éxito artístico alcanzó las más extraordinarias magnitudes”. La crònica, sense signar, conclou: “En el acto un representante de las Asociaciones de Vecinos leyó un mensaje de bienvenida a Serrat, en el que reiteró la admiración de todos hacia el popular cantante, e hizo votos por construir entre todos una Cataluña mejor”.

A l'any 1984 actua a la presó de dones de Wad-Ras. 

Aquí podeu veure tot el concert "A su aire" de TVE sencer al Casino l'Aliança del Poblenou


[1] Gracies a la màgia del You Tube si poseu la referencia
“JOAN MANUEL SERRAT- MEDITERRANEO -  A SU AIRE RTVE 1974”
podreu veure el Concert. i com gent del Poblenou es entrevistada a l’entrada del Casino.
[2] El Petit Club era una mena de discoteca que funcionava els cap de setmana al mateix Casino, entrant a la dreta damunt mateix del bar. El públic era d’allò més heterogeni, per dir-ne alguna cosa.

divendres, 11 de gener de 2013

LOS KIERO



 LOS KIERO, Més de 50 anys fent ROCK
LOS KIERO era el grup més pelut del moment. Això és el que es podia endevinar mirant els pòsters que envaïen les parets del meu barri. S’ha de tenir en compte que aleshores les melenes que duien The Beatles (altre cop ells!) amb prou feines els tapava la orelleta, eren unes melenes tímides. En canvi, ja en aquell temps, a Los Kiero els hi arribava els cabells fins a mitja esquena. –“Quina vergonya, sra. Lulita! On nirem a parar!”-

Mes tard, als anys setanta qualsevol Heavy o hippy els duia mes llargs, però ells van ser els primers i eren del Poblenou!


Los Kiero van ser pioners, doncs es van fundar a l’any seixanta quan en Josep Fortunado i el seu germà Fernando els pica el cuc de la música. I s’ajunten amb uns amics i decideixen anar a classes de música amb el Prof. Pierre.

El tal Prof. Pierre donava classes a un munt de gent del barri en els pisos de La Paperera. Gent que després va formar grups com Los Haros, o a la cantant del Grup Continuados, que van tenir una carrera de certa fama, formant part de l’escuderia de grups de la casa Belter. Van aconseguir un èxit relatiu amb la cançó “Hoy duerme el leon”, cançó que també havien gravat en Pete Seeger, el grup The tokens i els del Grup de Folk en van fer la versió en català amb el nom de Wimoweh, de gran èxit entre xirucaires i motxileros. Alguns dels més joves la coneixeran perquè el Pumba i en Timon la canten a “El rey león” de Disney.



Continuados "Hoy duerme el león"


També va passar per les mans musicals del Professor Pierre, Cristina de “Cristina y los Stop”, la mateixa que cantava allò de “... El turista un millon novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueveeee...” . Encara que aleshores no eren Cristina y los Stop, aleshores es feien dir Donald Duck i em nego a fer cap comentari sobre la relació de la veu de l’ànec Donald i la de la Cristina.

Cristina y Los Stop "El turista 1.999.999"

   Però estàvem parlant de LOS KIERO. Aquests primers amics que formen els primers Kiero son; Fernando Fortunado, guitarra rítmica. Josep Fortunado guitarra solista, Joan al baix. Alex a la bateria i el cantant Enric, que mes tard va estar de vocalista amb La Principal de la Bisbal amb el nom de Cristian. Assajaven primer al carrer Sant Francesc tocant a Taulat i després van passar a l’Aliança vella que aleshores era de la Falange i allà fan les seves primeres actuacions amb cançons propies. 

 L’epifania va arribar de mans de l’Àlex, el bateria del grup, que vivia al Barri Xino i sovint es trobava amb els Marines de la VI Flota Norteamericana que envaïen la ciutat amb els seus uniformes blancs[1] i que venien a “distreure’s” als bars, un d’aquells li va passar un disc d’un grup estrany que es deien The Beatles. Al nostre país encara no n’havíem sentit parlar gens d’aquests estranys Beatles. Los Kiero de seguida van incorporar al seu repertori alguna cançó d’aquells peluts. Amb aquest ampli repertori de cançons seves i èxits del moment, tant cançons italianes, franceses com el rock, el pop i Beat que venia d’Anglaterra i America no paren d’actuar, primer pel barri als llocs habituals: El Casino, La Pau, l’Ateneu Colon, al ja esmentat local de la OJE, al barri de la Plata per la festa major on també hi actuen en Ramon Calduch, José Guardiola, Eliseo del Toro, Lorenzo Gonzalez, Raul del Castillo


Cap a l’any 1964 o 1965 actuen al concurs musical de TVE “Salto a la Fama” que es grava des dels estudis de Miramar a Montjuich i presentat pels presentadors mes de moda en el moment; Irene Mir i José Luis Barcelona. Los Kiero queden en un bon lloc i a partir d’allà els plouen contractes per tota la costa. No paren d’actuar a L’arboleda de Palamos, al Madame Zozó de Montràs, Marinada, Maddox... en fi, per tota la Costa Brava, quan encara la música enllaunada no havia fet fora la música en directe. 


Durant uns anys segueixen aquest ritme d’actuar a Barcelona i rodalies durant l’hivern i passar l’estiu amunt i avall de tota la Costa catalana. També van fer incursions a la resta d’Espanya. A Madrid van tenir problemes amb la Guardia Civil per culpa de les seves melenes i a Tomelloso per poc que no acaben tots al cuartelillo.


Es pasen uns quants estius dels primers seixanta i setanta a Eivissa, lloc habitual dels grups de Barcelona. Allà hi ha moltes Boîtes i Discotheques i encara hi ha música en directe i per allí hi passen un munt de grups i músics de la resta de Europa i americans: 


Una nit, mentre tocàvem en una boite de Eivissa–M’explica en Pepe Fortu- ens presenten uns anglesos i ens diuen que ells també son músics, que si els deixem els instruments. Vam acabar tocant junts uns quants rock i blues i rient i bebent... en fi, el que es feia en aquells dies i nits a Eivissa. Uns anys més tard, quant vaig comprar el disc “Satisfaction” dels Stones, vaig tenir la “Satisfacció” de reconèixer aquells músics anònims d’aquella nit a Evissa. “També recordo –Continua en Fortu- que en una Festa Major de Gràcia a l’envelat de la Pça del Sol actuabem entre altres nosaltres, Los Kiero i també el cantant que llavors estava de moda i enamorava a totes les noietes romàtiques, era el cantant Franco-belga Adamo. Los Kiero teniem alguna cançó d’ell en el repertori. L’adamo ens la va sentir cantar mentre provavem el so. Li va encantar i aquella nit, durant lactuació vam cantar junts la seva canço..."
  
Josep Fortunado, fundador i únic continuador encara avui del grup en podria escriure un llibre sencer sobre les mil-i-una anècdotes d’aquells anys 60 i 70.  Aquest ritme de vida continuà fins a mitjans anys setanta. 


A l’any 2000 en Josep “Fortu” decideix reconstruir el grup, aquest cop amb en Manel Merino a la guitarra solista, José Mª Moreno Baix, Raúl Merino Bateria i ell mateix a la guitarra rítmica. Ara assajen a l’escola Professional del Clot i actuen sovint per passar-s’ho bé ells i els que els escolten. Potser Los Kiero no passaran a la història de la música pop, però porten més de 50 anys donant-li al rock i fent ballar a moltes generacions. Que més es pot demanar?

           


LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO festa major del Polenou -setembre 2011

LOS KIERO a You Tube:   @https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

 
LOS KIERO a "La Flor de Maig"  març-2013

LOS KIERO a You Tube: https://youtu.be/_nLO_ezyhlc

[1] Com molt be descriu el tema en Xavier Theros en el seu llibre que ha rebut el premi Huertas Claveria 2010, La sisena flota a Barcelona (La Campana),

dimarts, 1 de gener de 2013

COMENÇA 2013

Per començar l'any deixo dos videoclips amb cançons de Nadal de dos grups del POPlenou:
ColaJetSet, que assajen en un local de Selva de Mar i algún dels seus compnents viuen al barri.

I Melodrama, grup nascut al Poblenou i que encara assajen al barri i tres dels seus compnents son veins del Poblenou.

BON ANY 2013 ...i que dios nos coja confesaos!