BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

dijous, 23 d’agost de 2012

MELODRAMA a Castellterçol fa 35 anys!

MELODRAMA (2)
 El dia 20 d'agost va fer 35 anys de la segona actuació de Melodrama.
 Cartell del "Happening"
Feia un mes escàs que Melodrama havia assolit un discret èxit en el seu debut a Zeleste; pocs, però fidels. I ja teníem una altra actuació en un "happening" a Casterterçol! Yupi! 
L'èxit trucava a la porta! Això era Jolibú!! Però el grup tenia un gran problema, no havíem suposat que hi hauria cap altra actuació aquell estiu. Només teníem programat un concert i era pel setembre, per la Festa Major del Poblenou. I que no us se n'escapareu que us expliqui quan també es compleixin 35 anys. No senyor!
Melodrama en plena actuació:

 Però aquell agost, en principi, el teníem lliure d'actuacions. Així és que el Sr. Collazos, el bateria oficial, se n'havia anat  de vacances a Grècia. Una actuació que ens surt i nosaltres sense bataca. 
 
 Però "A grandes remedios grandes males"... o no era ben be així. Bé el deus de la casualitat ens van ser favorables i heus aquí que en Joan Navarro, el pianista, tenia (i té) un germà que a més de germà tocava (i toca) la bateria. Fins feia poc havia tocat amb un grup de Rock anomenat Rockcelona del que el més destacable i inoblidable era el seu  manager: l'incansable Mag Bal (Magin Balcells, en hores que no exercia de mànager).
Francesc Navarro: bateria per un dia de Melodrama
 En Francesc Navarro, el germà bateria del Joan es va aprendre de seguida el repertori de Melodrama. I cap a Castellterçol s’ha dit! A fer un Japenin!

        Bé, ja sabeu com va tot, no? Carregar la furgoneta, carregar amplis, carretera, peatges, descarregar ... etc...
L’actuació, bé, correcte.
A part de Melodrama el cartell es completava amb: Quico Palomar, Baró Fantàstic, Infusió de Menta, alguns més i el plat fort era La Rondalla de la Costa, recordo haver vist per allà al Xavier Batllés


I no recordem gaire més. Només que a l’hora de cobrar no vam cobrar. L'organització deia que en prou feines havia recaudat per pagar l’equip i que si cobrava algú seria La Rondalla, doncs ells eren professionals i els demés ens dedicàvem a altres feines i pel que es veia ens hi tindríem que seguir dedicant. 
 En fi que vàrem sortir una mica escaldats Jordi Tatcher, bateria del Baró fantàstic, grup que solia tocar a la Pça del Pi, tampoc va sortir gaire content.
De fet no crec que cobrés ningú. Realment va ser un “japening” de pena.
 I no hi ha gaire més a explicar d’aquesta 1ª actuació organitzada per una gent amb més bona intenció que eficàcia. 
El públic, com sempre, entregat
Així era, nens i nenes del cap dret, l’incipient pre-història del Rock Català

dissabte, 18 d’agost de 2012

PAU RIBA A L'ATENEU COLON (1974)

El set d'agost de 1948 neix a Palma en Pau Riba i Romeva. Aprofitant que fa poc  més de deu dies que en Pau va fer 64 anys vull recordar i deixar constància de les úniques actuacions, que jo sàpiga i tingui documentades, d'en Pau al Poblenou.
Cartell del Grup de Folk al Casino -17-març-1968
1.- Tenint en compte que els dos LP's del GRUP DE FOLK van ser enregistrats al Casino i que en Pau Riba formava part del grup Pau i Jordi i que a la vegada eren del Grup de Folk i que en els dos LP's hi van participar. Puc afirmar que les primeres aparicions de Pau Riba al Poblenou va ser en aquesta ocasió.


       El primer el van gravar el setembre del 1967 en dos dies (dia 4, cantants sols; dia 26, públic i ambient). El 17 de març de 1968 enregistren el segon i darrer LP amb el nom de Festival Folc
Els dos Lp's en una edició en CD

  2.- Una mica diferent va ser el recital de Pau Riba al Centre Moral, devia ser cap al 1971, En Pau va arribar només amb la seva guitarra acústica i al no haver cap tipus de sonorització a l’escenari, va haver de tocar amb una guitarra elèctrica que li vam deixar el grup que assajàvem allà mateix tots els diumenges al matí.
El concert va acabar precipitadament quan certa joventut del Centre va expressar la seva opinió llençant objectes varis a l’escenari. 
Programa de ma del Centre Moral
El programa de ma deia que un grup de nos "apoiats" continuarien oferint recitals d'questa mena. Em sembla recordar que la "cosa" no va prosperar.

El desaparegut Ateneu Colon al carrer Pere IV
 3.- El 12 de juny de 1974 a l'Ateneu Colon un altre grup de jovent es va aventurar a portar Pau Riba un altrecop al barri. Feia un temps que a Colon programaven actuacions de grups com en Quico Pi de  la Serra, Pau Riba, Orquestra Mirasol, la Dharma i algun més que se m'escapa. 
Escenari de l'Ateneu Colon on els dissabtes i diumenges a la tarda es feia Discoteque
 Aquella gloriosa nit Pau Riba es va presentar amb un grup electrificat de luxe (luju): Pau Casares als vents, Xavier Riba al violí, Eduard Altaba al baix i Salvador Font a la bateria i en Pau amb una Estratocaster[1]. Aquella nit Pau Riba ens va oferir un concert molt cuidat i treballat amb el dialeg de flaue del Casares i el violí de Xavier Riba. per mi una de les millors actuacions que he vist de Pau Riba.
     Sempre m'ha inquietat l'estranya virtut que tenia en Pau per aconseguir grans fracasos en les seves actuacions més concorregudes i expectants; El Price presentant el Dioptria, el Canet Roc... En canvi l'hi he vist fer grans actuacions en recintes més humils i no tan compromesos com a La Palmera a Sants a:
Escudella barreixada - Festival al camp d'esports La Palmera de Sants-1972
 o les 6 hores de cançó de Canet o aquí al Poblenou i en altres recintes més petits i amb public més reduit.
L'actuació del Canet Roc del 75 destrossant el "Licors" enfundat en unes calçes de mercadillo podria passar a la antologia dels desproposits més sonats. I precisament és la única que ens ve al cap quan es parla del Pau Riba dels 70, pare del Roc Català i es de les poques que ha quedat enregistrada per les futures generacions. 
 
                                             Video clip domèstic amb un fragment d'aquella
                                              actuació a Colon- en genuí Cutre-Sound- K7-

[1] D’aquest concert en conservo un Cassette mal gravat, però que en aquell temps em semblava el màxim de l’alta tecnologia.

4.- El 1977 PAU RIBA aprofita per presentar el seu LP “Licors (1977)” en un concert un altre cop al Casino l'Aliança una mica especial, com no podia ser en una personalitat com el Pau. En Pau va omplir tot l’escenari de musics amb instruments de vent i va interpretar una versió del Licors mai vista ni escoltada i com que ningú (crec) ho va enregistrar s'haurà perdut per sempre més en la memòria d'aquest pobre  i ja una mica oblidadís cronista "oficial" del POPlenou.

 Hi eren tots, recordo especialment a Xavier Riba enroscat a una tuba i com sempre va ser d’allò mes divertit, per la musica en si és millor no preguntar. Els seus seguidors vàrem quedar encantats, que consti.
LP Licors (Pau Riba- 1977)




dimecres, 15 d’agost de 2012

RETÍCULO ENDOPLASMÀTICO - SPLAC



RETICULO ENDOPLASMATICO – SPLAC
Reticulo en l'enciclopèdia dels super-Herois
Qui és Retículo Endoplasmàtico i que hi fa en un Blog sobre musica al Poblenou?
 Retículo Endoplasmàtico és un Súper-Heroi i com tots els Súper-Herois té una personalitat secreta que posant-se unes ulleres de pasta ja no el reconeix ni sa mare. 
La verdadera història de RETÍCULO ENDOPLASMÁTICO (By Roc Olivé)





Però el Súper-Heroi en qüestió  té els seus seguidors i aquests són, entre altres, el grup de Pop-Rock SPLAC i aquests sí. Aquests SPLAC són del Poblenou. Ara anem bé. 

SPLAC són els germans Pau i Joan Olivé, que toquen guitarres i fan totes les cançons i son del Poblenou, del carrer Pujades. I ja porten dos CD i un tercer que estan gravant en aquests moments (Agost-2012) als estudis de Santa Eulàlia de Riuprimer d’en Pep Sala, que també n’és el productor, igual que ho és dels dos anteriors.
En directe i per aquest tercer CD es fan acompanyar de Jaume Viñas, al baix.  Marc Verbón als teclats i Alik Santiago als tambors.
SPLAC: Jaume, Joan, Pau i Alik, falta en Marc
Reticulo i SPLAC en concert al Razzmatazz

A Retículo Endoplasmàtico els SPLAC li van dedicar una cançó en el seu primer CD (2008) i un vídeo Clip rodat íntegrament al Poblenou, per la Rambla i el carrer Marià Aguiló on a més hi sortia diversa gent del barri.
CD on s'hi pot trobar a Retículo

MAQUINA! -Casino l'Aliança Poblenou-juliol-1972)

dimarts, 7 d’agost de 2012

GRUPO 67


GRUPO 67 
-ENRIC MILIÁN -SANTABARBARA 
Portada 4 Cantons
Fullejant vells 4 Cantons trobo en el número del març de 1967 una entrevista feta per la Margarida Berengué i la Roser Casas a un conjunt del barri que es denominen GRUPO 67. En l’entrevista se’ns diu que son molt coneguts entre el jovent del barri. Que les parets del Poblenou son plenes dels seus “cartells propagandístics”. 
Els Grupo 67 son quatre; tres del Poblenou i un de La Verneda. L’Enric (Quique) que té 19 anys és el baixista i cantant, en Josep Mª toca la guitarra solista i canta, té 18 anys i compagina la música alhora que estudia mestre industrial, en Ricard és el bateria i també té 18 anys i treballa de joier i per acabar en Vicent que és el cantant i guitarra rítmica i si no és que sigui una errada d’impremta diu que te 15 anys. Poca cosa més diu l’entrevista. I res més n’haguessim  sabut si no fos que en una conversa amb en Ramón Sanchez, bateria poblenoví de molt llarga trajectòria, m’explica el següent:

Grupo 67? I tant que els conec! Alguns d’ells havien tocat amb Los Wikingos, com jo mateix. De fet, per Los wikingos gairebé hi haviem passat tots els músics del Poblenou d’aquella època, eren els que mes treballaven.
Recordo el bateria que era en Ricard Gonzalvo, que mes tard va estar amb Los Mustang.
Durant un temps van formar part del grup de Tony Ronald. Els va veure actuar a la discoteca Ya-Ya de Calella, li van agradar i els va contractar.
                       Ramon Sanchez

Santabarbara i Enric Milián (http://retromagacin.blogspot.com.es/2010/04/recordamos-al-trio-musical-santabarbara.html)
 El que tocava el baix era l’Enric Milian, que m’escriu el següent:

Gràcies Toni per fer-me recordar es meus principis en la música, és un bocí de la meva vida musical que la va canviar totalment.
 A finals del 1967 el guitarrista (Jóse) que també tocava el saxo, el bateria (Ricard) i jo, (Grupo 67), varem entrar a formar part del grup d’acompanyament de Tony Ronald (1968).
Al 1969 faig la mili a Melilla i quan torno, el 1970, acompanyo a Georgie Dann, mes tard toco amb el grup EPOCA, i finalment Santabárbara.

Enric Milián

single Epoca
Abans de dir-se Santabarbara havien acompanyat a Tony Ronald i a Georgie Dann, fins que el mateix Tony Ronald els va produir un single una mica mes rocker amb el nom de Epoca, que va passar bastant desapercebut, podem dir que no va fer època (perdó per l’execrable joc de paraules, però no me n’he pogut estar). 

A Enrique Milian li va arribar l`èxit amb el trio Santabarbara i el hit “Charly” de la que n’és l’autor: Aquella cançó que deia...“Tuviste suerte al cruzarte en mi camino... yo te salve de tu destino...” Era la història d’un colom mig ferit.
 Els altres dos components de Santabarbara eren Alberto Lopez a la bateria i Mario Balaguer a la guitarra. Els dos, malauradament, son morts. No eren del Poblenou pero en Mario va estar uns mesos del 1985 amb Melodrama, que sí son bel barri.
SANTABARBARA : Enric, Carlos i Jerónimo
 En la actualitat Santabarbara de tant en tant encara actua amb la següent formació: Enric Milian Baix i veu, Carlos Rodas guitarra i veu i Jerónimo Martínez Bateria i veu. 
Curiosament Jerónimo Martinez, reconegut bateria de llarga trajectòria, també va ser integrant del grup poblenoví Melodrama gravant el "sabor a Tutti Frutti" i "Sisa & Melodrama".

Més sobre Santabarbara:

http://lafonoteca.net/grupos/santabarbara

QUICO PI DE LA SERRA - 70 anys

El nen Francesc Pi de la Serra
  Avui, dia 6/8/2012 és l'aniversari d'un dels primers 16 Jutges, en Quico Pi de la Serra. Francesc Pi de la Serra fa setanta anys i aprofitant l'efemèrides deixarem constància d'algunes de les seves actuacions al POPlenou.
Programa de recital de Nova Cançó al Casino l'Aliança


 Entre les anys 1964-1967 la revista 4 Cantons, en col·laboració amb el Casino, organitzà tot un seguit de concerts, llavors en dèiem recitals, de la recent estrenada Nova cançó i sovint hi actuà en Quico com a component dels 16 Jutges.

Programes arxiu Josep Sarsanedas
 Però l'actuació que recordo i a la que hi vaig ser present va ser la del 1971 a l'Ateneu Colon
Quico i Toti Soler
A principis dels setanta a l’ateneu Colon periodicament es feien actuacions de cançó, Rock Progessiu, jazz... 
Quico i els seus músics en la contraportada de l'LP "Disc-conforme". No se sap perquè la foto està invertida convertint els músics en esquerrans. O era part del missatge encriptat, tan corrent aleshores?
 Era quan Quico Pi de la Serra actuava amb en Toti a la guitarra elèctrica, Manolo Elias al baix i Adrià Font a la bateria. Els mateixos que havien gravat l'LP "Disc-conforme"
Aquell dia erem només set o vuit de públic entre ells el meu amic Joan Gellida i jo. El públic (si se’n pot dir públic) vam acabar xerrant amb els músics i fent-li’s peticions...Ah! i al final els vam ajudar a carregar els amplis. 
Era ser força curiósa la "diversitat" del grup: El Quico amb bigoti, jersei gruixut i pantalons de pana, en podriem dir que anava de clàssic "progre". al seu costat en Toti amb la seva imatge de la millor època hippie psicodèlic; botes, melena fina a mitja esquena i americana vermella i el millor de tots: el baixista Manolo Elias amb pantalon beige claret i un blazier blau.. com recent sortit de El Corte Ingles... Ara en diriem que era una banda transversal. Ah! i sonaben de cullons!
Això devia ser el 1971, l’any que Quico havia gravat els seus dos LP’s “Triat i garbellat” i “Disc-conforme” acompanyat d’aquests mateixos músics. 

Cançó Verda de l'LP "Disc-conforme" 
amb el mateix grup que va actuar a l'Ateneu Colon